| James Watt👁 Image | |
|---|---|
|
👁 Image | |
| Vida | |
| Nacimientu | Greenock[1],19 de xineru de 1736[2] |
| Nacionalidá |
👁 Bandera d'Escocia Escocia |
| Residencia | Glasgow |
| Muerte |
Heathfield Hall (en) 👁 Traducir ,25 d'agostu de 1819[2] (83 años) |
| Sepultura |
St Mary's Church (en) 👁 Traducir |
| Causa de la muerte | causes naturales |
| Familia | |
| Padre | James Watt |
| Madre | Agnes Muirhead |
| Casáu con |
Peggy Miller (en) 👁 Traducir (1763 – )[3] Ann McGriigor (en) 👁 Traducir (1775 – )[3] |
| Fíos/es | |
| Familia |
ver
|
| Estudios | |
| Estudios | Universidá de Glasgow |
| Llingües falaes | inglés[6] |
| Oficiu | |
| Oficiu | inxenieru, químicu, físicu, inventor, entamador, matemáticu,téunicu |
| Llugares de trabayu | Glasgow y Birmingham |
| Emplegadores | Universidá de Glasgow |
| Premios | |
| Influyencies | Thomas Newcomen |
| Miembru de |
Royal Society Academia Francesa de les Ciencies Royal Society of Edinburgh Lunar Society of Birmingham (en) 👁 Traducir |
|
👁 Image | |
| 👁 Cambiar los datos en Wikidata | |
James Watt (19 de xineru de 1736,Greenock–25 d'agostu de 1819,Heathfield Hall(en)👁 Traducir
) foi un matemáticu y inxenieru escocés.
Nació en Greenock, Escocia, y vivió y trabayó en Birmingham, Inglaterra. Foi un miembru clave de la Sociedá Llunar (Lunar Society). Munchos de los sos escritos consérvense na biblioteca "Birmingham Central".
Watt inventó'l movimientu paralelu pa convertir el movimientu circular a un movimientu cuasi rectilliniu, del que taba bien argullosu, y el mididor de presión pa determinar la presión del vapor nel cilindru a lo llargo de tol ciclu de trabayu de la máquina, mostrando asina la so eficiencia y ayudándolu a perfeccionala.
Les meyores qu'aportó a la máquina de vapor de Thomas Newcomen en 1763 representaron un pasu fundamental pa la revolución industrial. Watt descubrió que la máquina de Newcomen taba gastando cuasi tres cuartos de la enerxía del vapor en calecer el pistón y el cilindru. Watt desarrolló una cámara de condensación dixebrada que fizo medrar significativamente la eficiencia.
Watt opúsose al usu de vapor a alta presión, y hai quien lu acusa de ralentizar el desarrollu de la máquina de vapor por otros inxenieros, hasta que les sos patentes espiraron nel añu1800. Xunto al so sociu Matthew Boulton lluchó contra inxenieros rivales como Jonathan Hornblower qu'intentó desarrollar máquines que nun cayeran dientro del ámbitu, estremadamente xeneralistas, de les patentes de Watt.
La unidá internacional de potencia, el vatiu (o watt) lleva'l so nome.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/4750891/The-power-behind-the-Industrial-Revolution.html.
- 1 2 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- 1 2 3 Afirmao en: Kindred Britain.
- ↑ Frederick Bramwell.«Watt, James (1736-1819) (DNB00)».Dictionary of National Biography, 1885–1900.
- 1 2 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
- ↑ Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 12846832x. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
- ↑ URL de la referencia: http://www.engineeringhalloffame.org/listing-1.html.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- 👁 Image
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobreJames Watt. - «James Watt». en Find a Grave. (n'inglés)
- 👁 Wd
Datos: Q9041 - 👁 Commonscat
Multimedia: James Watt
- Wikipedia:Páxines con etiquetes de Wikidata ensin traducir
- Wikipedia:Páxines con enllaz commonscat dende Wikidata
- Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin identificador de Facebook
- Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin identificador de Twitter
- Wikipedia:Artículos con identificadores VIAF
- Wikipedia:Artículos con identificadores ISNI
- Wikipedia:Artículos con identificadores BNE
- Wikipedia:Artículos con identificadores BNF
- Wikipedia:Artículos con identificadores CANTIC
- Wikipedia:Artículos con identificadores GND
- Wikipedia:Artículos con identificadores LCCN
- Wikipedia:Artículos con identificadores NLA
- Wikipedia:Artículos con identificadores SNAC
- Wikipedia:Artículos con identificadores ULAN
- Wikipedia:Artículos con identificadores BIBSYS
- Wikipedia:Artículos con identificadores UB
- Wikipedia:Artículos con identificadores SBN
- Wikipedia:Artículos con identificadores Open Library
