VOOZH about

URL: https://ast.wikipedia.org/wiki/Plata

⇱ Plata - Wikipedia


Saltar al conteníu
De Wikipedia
PaladiuPlataCadmiu
👁 Image

47
Ag
Tabla completaTabla enantada
👁 Image

Platiáu
Información xeneral
Nome, símbolu, númberu Plata, Ag, 47
Serie química Metales de transición
Grupu, periodu, bloque 11, 5, d
Masa atómica 107,8683u
Configuración electrónica [Kr]5s1 4d10
Electrones per nivel (imaxe)
Propiedaes atómiques
Radiu mediu 160pm
Electronegatividá 1,93 (Pauling)
Radiu atómicu (calc) 165pm (Radiu de Bohr)
Radiu covalente 153pm
Radiu de van der Waals 172pm
Óxidu Anfóteru
enerxía d'ionización 731kJ/mol
enerxía d'ionización 2070kJ/mol
enerxía d'ionización 3361kJ/mol
Propiedaes físiques
Estáu ordinariu Sólidu
Densidá 10490kg/m³
Puntu de fusión 1234,93K(962°C)
Puntu de bullidura 2435K(2162°C)
Entalpía de vaporización 250,58kJ/mol
Entalpía de fusión 11,3kJ/mol
Presión de vapor 0,34 Pa a 1234 K
Varios
Estructura cristalina cúbica centrada en las caras
Nᵘ CAS 7440-22-4
Nᵘ EINECS 231-131-3
Calor específica 232J/(K·kg)
Conductividá llétrica 63 × 10⁶S/m
Conductividá térmica 429W/(m·K)
Velocidá del soníu 2600m/s a 293,15K (20°C)
Isótopos más estables
iso AN Periodu MD Ed PD
MeV
107Ag51,839%Estable con 60 neutrones
108AgSintético418 aε
TI
2,027
0,109
108Pd
109Ag48,161%Estable con 62 neutrones
Valores nel SI y condiciones normales de presión y temperatura, sacante que se diga lo contrario.
[editar datos en Wikidata]

La plata ye un elementu químicu de númberu atómicu 47 y símbolu Ag, allugáu nel grupu 11 de la tabla periódica de los elementos. El so nome vien del llatín plattus ('planu', 'llanu', y posteriormente 'llámina metálica'), que na Península Ibérica'l términu especializóse pa pasar a referise al metal. El símbolu de la plata provién del llatín argentum, el nome orixinal del metal nesa llingua.

Ye un metal de transición blancu y rellucente. Presenta les mayores conductividaes térmica y llétrica de tolos metales, y alcuéntrase formando parte de distintos minerales (xeneralmente en forma de sulfuru) o como plata llibre. Ente les sos variaes aplicaciones, esti metal emplégase na fabricación de monedes, xoyería, como catalizador, etc., dalgunes de les sos sales úsense en fotografía y radioloxía y nos vidrios de los vehículos en forma de nitratu de plata yá que presenta un efeutu fotocrómicu. En lletricidá y lletrónica tien un usu creciente.

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]



Elementos químicos
Llistaos
Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá
Grupos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18
Periodos
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7
Series
Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles
Bloques
bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g