VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bilateria

⇱ Bilaterals - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bilateria)
👁 Infotaula d'ésser viu
Bilaterals
Bilateria 👁 Modifica el valor a Wikidata
👁 Image

👁 Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria 👁 Modifica el valor a Wikidata

Hatschek, 1888
Clades

Els bilaterals[2] (Bilateria) són un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral. En alguns dels casos aquesta simetria s'ha perdut per la fixació al substrat (equinoderms) tot i que és conservada en les fases larvàries.

En el seu desenvolupament embrionari primerenc es diferencien tres fulles embrionàries: l'ectoderma, l'endoderma i la mesoderma. i reben per això el nom de triblàstics, concepte que s'oposa al de diblàstics, que només tenen dos fulls embrionaris (ectoderma i endoderma).

A gener del 2020, el bilateral més antic conegut és Ikaria wariootia, de l'Ediacarià d'Austràlia.[3]

Filogènesi

[modifica]

Els bilaterals formen un clade, és a dir, tots provenen d'un avantpassat comú.

La sistemàtica tradicional dels bilaterals es basa en el destí embrionari del blastòpor (boca embrionària); amb aquesta base, es diferencien dos grans llinatges:

  • Protòstoms: el blastòpor origina la boca de l'adult, i l'anus és de neoformació.
  • Deuteròstoms: el blastòpor origina l'anus de l'adult, i la boca és de neoformació.

Cladograma

[modifica]

Aquesta és la filogènesi d'acord amb les anàlisis genètiques:[4]

Bilateria

Xenacoelomorpha👁 Image


Nephrozoa
Protostomia

Spiralia👁 Image



Ecdysozoa 👁 Image



Deuterostomia

Ambulacraria👁 Image



Chordata 👁 Image





Classificació

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Evans et al., 2020, p.7.845.
  2. «bilaterals».Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.[Consulta: 15 desembre 2022].
  3. Evans et al., 2020, p.7.848.
  4. Johanna Taylor Cannon et al. 2016, Xenacoelomorpha is the sister group to Nephrozoa. Nature volume 530, pages 89-93 (2016) doi:10.1038/nature16520

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]