| Regulus ignicapilla 👁 Modifica el valor a Wikidata | |
|---|---|
| 👁 Image 👁 Modifica el valor a Wikidata | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Dades | |
| Esperança de vida | 5,6 anys 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Envergadura | 14 cm 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Incubació de l'ou | 16 dies 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Regulidae |
| Gènere | Regulus |
| Espècie | Regulus ignicapilla 👁 Modifica el valor a Wikidata (Temminck, 1820) Regulus ignicapilla 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sylvia ignicapilla 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Enregistrament | |
| Subespècies | |
| R. ignicapilla balearicus (Balears i Àfrica del Nord).
R. ignicapilla caucasicus R. ignicapilla ignapillus (Europa continental i Turquia). R. ignicapilla tauricus R. ignicapilla teneriffae | |
| Distribució | |
.svg){kind=link}
El bruel eurasiàtic, bruel,[1] passaforadí,[2] reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet,[3] reiet, reiet coronat[4] o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae).[5][6] És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. També n'hi ha a l'Àfrica del Nord i a Madeira. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
És molt semblant al reietó pel color i els costums, i un dels ocells més petits de tot Europa. Fa uns 9 cm de llargada total. Es diferencia del reietó per les dues ratlles, l'una blanca i l'altra negra, que té a la cara. Té el dors verd i el ventre blanc groguenc.
És comú als grans boscos i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa més, fins i tot ocupa els jardins. És arborícola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua àrea de distribució). És bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artròpodes i emetent un reclam molt agut. A l'estat espanyol té protecció legal.[8]
N'hi ha en molts llocs de la península Ibèrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva pràcticament idèntica a la del reietó, potser amb la diferència que els 5-12 ous, els pon al maig-juliol.[9]
- Reietó cellablanc fotografiat a Lilla (França)
- Bruel fotografiat a la República Txeca
Referències
[modifica]- ↑ «Bruel».Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
- ↑ DIEC
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua«safranet».Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Diversos autors«Regulus ignicapillus».Tresor del valencià meridional,p.65.
- ↑ «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers»(en anglès).IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union,01-07-2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world(en anglès). Barcelona:Lynx editions,2020,p.714. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International.«Common Firecrest. Regulus ignicapilla»(en anglès).Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura,2016.[Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ «Modificación de la Ley 22/2003, de 4 de julio, de Protección de los Animales, y de la Ley 3/1988, del 4 de marzo, de Protección de los Animales»(en castellà).BOE,22-08-2006,p.30886[Consulta: 15 març 2013].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
