| 단군왕검 i 선인왕검 👁 Modifica el valor a Wikidata | |
|---|---|
| 👁 Image 👁 Modifica el valor a Wikidata | |
| Tipus | rei mitològic ésser humà possiblement fictici fundador o fundadora llegendaris 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Context | |
| Mitologia | Daejonggyo (en) 👁 Tradueix 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Dades | |
| Gènere | masculí 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Ocupació | cap tribal i governant 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Nacionalitat | Gojoseon 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Naixement | 2333 aC 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Mort | 425 aC 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Família | |
| Mare | Ungnyeo (en) 👁 Tradueix 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Pare | Hwanung (en) 👁 Tradueix 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Fills | Buru of Gojoseon (en) 👁 Tradueix 👁 Modifica el valor a Wikidata |
Dangun (단군; 檀君) o Dangun Wanggeom (단군왕검; 檀君王儉) va ser el fundador llegendari de Gojoseon, el primer regne coreà, al voltant de l'actual Liaoning, Manxúria, i la part del nord de la Península coreana. Es diu que va ser el "nét de cel" i "fill d'un os", i que va fundar el regne el 2333 aC. La primera instància coneguda de Dangun apareix en el Samguk Yusa, del seglexiii, el qual cita el Llibre de Wei xinès i el registre històric coreà perdut Gogi (고기, 古記).[1]
Mite
[modifica]La llegenda de l'ascendència de Dangun comença amb el seu avi, Hwanin (환인/桓因), el "Senyor del Cel". Hwanin tingué un fill, Hwanung (환웅/桓雄), que desitjava viure a la Terra entre les valls i les muntanyes. Hwanin va permetre que Hwanung i 3.000 seguidors descendissin al Mont Paektu, on Hwanung va fundar els Sinsi (신시/神市, "La Ciutat de Déu"). Juntament amb els seus ministres dels núvols, pluja i vent, va dictar lleis i codis morals, a més d'ensenyar als humans diverses arts, la medicina i l'agricultura.[2] La llegenda atribueix el desenvolupament de l'acupuntura i la moxa a Dangun.[3]
Un tigre i un os van pregar a Hwanung per tal que esdevinguessin humans. En sentir les seves pregàries, Hwanung els va donar 20 dents d'all i un paquet d'abròtan, i els va ordenar que només mengessin aquest menjar sagrat i no estiguessin exposats a la llum del Sol durant 100 dies. El tigre va rendir-se al cap de vint dies i se n'anà de la cova. Tanmateix, l'os va perseverar i es va transformar en una dona. Es diu que l'os i el tigre representen dues tribes que van buscar el favor del príncep celestial.[4]
La dona-ós (Ungnyeo; 웅녀/熊女) va ser agraïda i va fer ofrenes a Hwanung. Tanmateix, no tenia espòs, i aviat es va posar trista. Va pregar sota un "bedoll diví" (en hangul:신단수, en hanja:神檀樹, RR: shindansu) perquè fos beneïda amb un nen. Hwanung, commogut per les seves pregàries, va casar-s'hi, i va acabar tenint un fill anomenat Dangun Wanggeom.[5]
Dangun va ascendir al tron, anomenat Danguio,[6] va construir la ciutat emmurallada d'Asadal, situada prop de Pyongyang (la localització és objecte de disputa) i va anomenar el regne Joseon—avui en dia, conegut com a Gojoseon "Vell/Antic Joseon" per tal que no es confongui amb el Joseon que es va establir més tard. Posteriorment, va moure la seva capital a Asadal al Mont Paegak o Gunghol.[5] Va viure uns 1908 anys.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 한국 브리태니커 온라인 ‘단군’ Encyclopædia Britannica online Korea ‘단군 Dangun'
- ↑ «The Story of Dan-gun». Arxivat de l'original el 2011-09-03.[Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ Needham, J;Lu GD. Celestial lancets: a history and rationale of acupuncture and moxa. Routledge,2002,p.262. ISBN 0-7007-1458-8.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.san-shin.org/Dan-gun_Myth.html Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine.
- 1 2 Tudor, Daniel. Korea: The Impossible Country: The Impossible Country. Tuttle Publishing,2013,p.. ISBN 146291022X.
- 1 2 Juang, Pegang.«Juanhung, hijo del Emperador Celestial, y Tangun». A: Mitos coreanos. Madrid:Verbum,2002,p.11-18. ISBN 84-7962-243-1.