El Ducat de Lancaster és un dels dos ducats reials d'Anglaterra, l'altre és el Ducat de Cornualla. El ducat de Lancaster és un antic ducat nobiliari anglès, creat tres vegades a l'edat mitjana, que finalment es va fusionar amb la Corona quan Enric V va ascendir al tron el 1413. Malgrat l'extinció del ducat, el títol s'ha continuat utilitzant per referir-se al regnant. Es manté com a llegat del Rei d'Anglaterra,[1] i s'utilitza per generar ingressos per l'ús de la monarquia britànica. El Ducat de Cornualla genera ingressos per al príncep de Gal·les.
El ducat comprèn 18.700 hectàrees, incloent desenvolupaments urbans clau, edificis històrics, i terra agrícola en força parts d'Anglaterra i Gal·les, com també grans propietats a Lancashire.[2] Des de l'any fiscal de 2010, es valora amb 348 milions de lliures esterlines.[3] El canceller del Ducat de Lancaster és un ministre del Govern nomenat pel sobirà amb el consell del primer ministre.[4][5] El canceller respon davant del parlament del funcionament del ducat.[6][7][8][9]
Història
[modifica]Hi va haver tres creacions del ducat de Lancaster durant els segles XIV i XV. La primera creació va ser el 6 de març de 1351 per a Enric de Grosmont, 4t comte de Lancaster, besnet d'Enric III; també era 4t comte de Leicester, 1r comte de Derby, 1r comte de Lincoln i lord de Bowland. Quan va morir el 1361, el títol es va extingir.
La segona creació del títol de duc de Lancaster va tenir lloc el 13 de novembre de 1362, quan va ser concedit a Joan de Gant, 1r comte de Richmond i tercer fill supervivent del rei Eduard III.[10] Joan de Gant es va convertir en gendre d'Enric de Grosmont a través del seu matrimoni amb Blanca de Lancaster, la segona filla d'Enric i eventual hereva.
A la mort de Joan de Gant el 4 de febrer de 1399, el ducat va passar al seu fill, Enric de Bolingbroke, que ja havia estat nomenat duc de Hereford. Més tard, aquell mateix any, Bolingbroke va deposar Ricard II i va ascendir al tron com a Enric IV, moment en què el ducat de Lancaster es va fusionar amb la corona.
Enric IV va tornar a crear el ducat el 10 de novembre de 1399 per al seu fill gran, Enric de Monmouth, príncep de Gal·les. El 1413 Monmouth va ascendir al tron com a Enric V i el ducat es va fusionar de nou amb la corona, on continua des de llavors.
Referències
[modifica]- ↑ «Privy Purse and Duchy of Lancaster». Royal Household.[Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ «Properties and Estates». Duchy of Lancaster,18-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-08-11.[Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ «Annual Report 2010». Duchy of Lancaster,03-06-2010. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2014.[Consulta: 16 octubre 2011].
- ↑ «FAQs». Duchy of Lancaster,26-01-2011.[Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ «The Government, Prime Minister and Cabinet». UK Government. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2011.[Consulta: 14 agost 2011].
- ↑ Vernon Bogdanor. The Monarchy and the Constitution. Oxford:Clarendon Press,novembre 1995,p.188. ISBN 0198277695. The statement in the book is sourced to "Kenneth Clarke, Chancellor of the Duchy of Lancaster in Hansard, Standing Committee G, col 11, 17 Nov 1987"
- ↑ «Departmental Land-Duchy of Lancaster». They Work For You,21-07-2008.[Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ «Hansard Written Answers and Statements». TheyWorkForYou,14-09-2011.[Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ «Duchy Council». TheyWorkForYou,06-12-2006.[Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ «Duchy of Lancaster»(en anglès britànic).[Consulta: 20 març 2026].