Gertrud Elisabeth Schmeling, de casada Elisabeth Mara (Kassel, Hessen, 23 de febrer de 1749 - Tallinn, Letònia, 20 de gener de 1833) fou una soprano alemanya de gran habilitat tècnica.^[1][2]

Filla de pare músic i òrfena de mare al cap de poc de néixer, passà una infància abandonada, i contragué raquitisme. A cinc anys revelà la seva aptitud per al cant i aprengué del seu pare, que era violinista, a tocar aquest instrument. Gràcies al suport de diversos mecenes locals, al 1755 va poder viatjar a Frankfurt amb el seu pare, on va ser admirada i pogué ampliar els seus coneixements.^[3][1][4]

Va tocar a Anvers, Rotterdam, La Haia, Leyden, Utrecht, Amsterdam, Harlem i va anar cap a Anglaterra el 1759, on actuaria al 1760 en un concert amb altres nens molt dotats musicalment.^[1][4]

El fet que una noia toqués el violí no era habitual ni gaire ben considerat. Se li va aconsellar, doncs, que orientés la seva carrera com a cantant. Va rebre l'ajuda d'amics influents i va poder estudiar cant, a Londres, amb Pietro Paradisi; amb Johann Hiller a Leipzig durant cinc anys, i al costat de Corona Schröter, demostrant estar dotada d'una meravellosa veu de soprano que assolia amb igual puresa de timbre des del sol greu fins al mi sobreagut.^[1][4]

Va començar a cantar en públic el 1771, i aviat va ser reconeguda com la millor cantant que havia produït Alemanya. Va actuar amb l'Òpera de Dresden, i després a Berlín i sempre va estar compromesa amb la cort prusiana a Berlín. Després de cantar a Viena , Munic i altres llocs, va aparèixer a París el 1782, on la seva rivalitat amb la cantant Luísa Todi va dividir el públic en todistes i maratistes. El 1784 va anar a Londres, on va triomfar com a Cleòpatra, a Giulio Cesare, de Georg Friederich Händel. Va continuar cantant amb gran èxit, fent visites puntuals a diverses ciutats d'Itàlia –Venècia i Torí– i a París fins al 1802. Va ser molt elogiada per la seva interpretació dels oratoris de Händel i Joseph Haydn. Durant uns anys es va retirar a Rússia, on va adquirir propietats que perdria en el moment de la invasió francesa. Va tornar a visitar Anglaterra el 1819, però després ja va abandonar l'escenari.^[1]

Va residir aleshores a Livònia, on va ser professora de música a Tallinn, i hi va morir el 1833; va ser enterrada al cementiri de Kopli.

Durant un temps va estar casada amb el violinista i compositor Johann Mara, de qui adoptà el nom artíctic, i del qual es divorcià ben aviat.^[3][1]

L'artista de la pintura Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842) li feu una sèrie de pintures.