L'epicentre d'un terratrèmol és el punt a la superfície de la Terra que està directament a sobre de l'hipocentre o focus, el punt on l'explosió subterrània s'origina, és a dir, que l'epicentre és el punt de la superfície terrestre més pròxim a l'hipocentre ones sísmiques. En canvi l'hipocentre és el punt en l'interior de la Terra on es produeix l'inici del terratrèmol.

Etimològicament el terme prové del neollatí epicentrum i aquest del grec ἐπίκεντρος (epikentros) "central", de ἐπί (epi) "sobre, amunt" i κέντρον (kentron) "centre".^[1]

L'epicentre és normalment el lloc on es produeixen els danys més greus. Tanmateix, en el cas de grans terratrèmols, la longitud de trencament la falla pot ser molt gran, i per això els danys més greus poden localitzar-se no pas en l'epicentre, sinó en qualsevol altre punt de la zona de trencament. Per exemple en el terratrèmol de Denali (Alaska) del 2002, s'arribà a una magnitud de 7,9 graus i l'epicentre es trobava a l'extrem oest de la zona de trencament, però els danys més greus van passar a uns 330 km de l'extrem est de la zona de trencament.^[2]

• Hipocentre