El glicol o etilenglicol (nomenclatura IUPAC: età-1,2-diol), fórmula química: C₂H₆O₂, és un compost orgànic molt usat en la indústria de l'automòbil com anticongelant i com a precursor de polímers. En la seva forma pura, és un líquid inodor, incolor, xaropós i de gust dolç. L'etilenglicol és tòxic i la ingestió pot ser mortal.
No s'ha de confondre l'etilenglicol amb el dietilenglicol, ni amb el polietilenglicol.
Producció
[modifica]Charles-Adolphe Wurtz, el 1859, va ser el primer a preparar-lo. Fins a la Primera Guerra Mundial no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.[1]
Actualment es produeix des de l'etilè, via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:
- C₂H₄O + H₂O → HOCH₂CH₂OH
Usos
[modifica]Un 60% com anticongelant i la resta com a precursor de polímers (polièster i resines).
Toxicitat
[modifica]És moderadament tòxic per via oral, LDLO = 786 mg/kg per humans.[2] El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma àcid oxàlic que és tòxic.[3]
Referències
[modifica]- ↑ J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert«Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol».The AstroPhysical Journal,571,20-05-2002,p.L59–L62. DOI: 10.1086/341148.
- ↑ Safety Officer in Physical Chemistry.«Safety (MSDS) data for ethylene glycol». Oxford University,23-11-2009. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2011.[Consulta: 30 desembre 2009].
- ↑ Ethylene glycol. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.
