El hapkido (en coreà [hap][ki][do] escrit en hangul, i [hap][ki][do] escrit amb hanja) és un art marcial coreà. A primera vista és una combinació de tècniques de taekwondo amb altres d'aikibudo. La seva ensenyança està molt enfocada a la defensa personal.^[1]

La història del hapkido és bastant confusa, però moltes fonts l'atribueixen a dos coreans: Choi Yong Sul (1904-1986) i Ji Han Jae (1936-). Quan era nin, en Choi va anar al Japó, on va fer feina de criat per al mestre del Daito ryu Aiki jutsu, Sokaku Takeda.^[2][3][4]

En Choi demostrà qualitats en el Daito-ryu Aiki-jutsu i sovint en Takeda l'enviava a enfrontar-se amb altres practicants d'arts marcials. De tornada a Corea, en Choi començà a donar classes d'arts marcials. Un dels seus alumnes, Ji Han Jae, incorporà tècniques coreanes tradicionals de coces i cops de puny (derivades del Tae Kyon i el Hwarang Do) i al repertori de tècniques resultant li va donar el nom de hapkido el 1959.

A més d'en Choi i en Ji, moltes escoles d'arts marcials coreanes han tingut participació en el desenvolupament de diverses tècniques que han contribuït al hapkido tal com se'l coneix actualment.