VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hugh_Blackburn

⇱ Hugh Blackburn - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
👁 Plantilla:Infotaula persona
Hugh Blackburn
Biografia
Naixement2 juliol 1823 👁 Modifica el valor a Wikidata

Dunfermline (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1909 👁 Modifica el valor a Wikidata
(86 anys)
Roshven House (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) 👁 Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRoshven 56°50′37″N, 5°45′30″O / 56.84351°N,5.75838°O / 56.84351; -5.75838 👁 Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College (1841–1845)
Eton College (1836–1841)
Edinburgh Academy (1831–1836) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic 👁 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Glasgow (1849–1879)
Inner Temple (1847–1849)
Trinity College (1846–1847) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeJemima Blackburn (1849–) 👁 Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Blackburn 👁 Modifica el valor a Wikidata
iRebecca Leslie Gillies 👁 Modifica el valor a Wikidata
GermansPeter Blackburn
Robert Blackburn
Baró Colin Blackburn 👁 Modifica el valor a Wikidata

👁 Project Gutenberg (autor): 36137

👁 Find a Grave: 206869801
👁 Modifica el valor a Wikidata

Hugh Blackburn (Dunfermline,2 de juliol de 1823- Roshven House,9 d'octubre de 1909) va ser un matemàtic escocès, catedràtic de la universitat de Glasgow.

Vida i obra

[modifica]
👁 Image
Fotografia de 1880.

Blackburn va néixer a Fife, fill de John Blackburn, un ric comerciant de sucre que havia fet la seva fortuna a les plantacions d'esclaus a Jamaica,[1] i de Rebecca Leslie Gillies, filla d'un pastor de l'Església d'Escòcia. Ell era el setè de vuit germans; la família vivia en una gran mansió, Killearn house, a uns deu quilòmetres al nord de Glasgow, on rebien nombroses visites. Entre elles es comptava Isabella Wedderburn, de soltera Clerk, germana del pare de James Clerk Maxwell. Isabella tenia una filla, Jemima, de la mateixa edat que Blackburn i els dos nens es van avenir molt des de petits.

👁 Image
Esquema del doble pèndol de Blackburn.

Blackburn va estudiar a l'Acadèmia d'Edimburg i al Eton College abans d'entrar a la universitat de Cambridge el 1841, al mateix temps que William Thomson (més conegut com a Lord Kelvin) amb qui l'unirà una forta amistat de per vida.[2] Durant la seva estança a Cambridge va fer la seva aportació més original: el pèndol matemàtic de doble suspensió en forma de Y,[3] conegut com a pèndol de Blackburn,[4] tot i que ja havia estat estudiat anteriorment per James Dean i Nathaniel Bowditch.[5]

El 1845, tan ell com Kelvin, es graduen essent, respectivament, cinquè i segon wrangler en l'examen de matemàtiques d'aquell any.[6] A continuació se'n van anar junts a París per continuar estudiant.[7]

El 1847 ingressa al Inner Temple amb la intenció d'iniciar una carrera jurídica com havia fet un germà seu més gran, Colin. Però Kelvin el convenç de dedicar-se a l'ensenyament de les matemàtiques i el 1849 és nomenat catedràtic a la universitat de Glasgow, en substitució del difunt James Thomson, pare de lord Kelvin. Aquest mateix any contrau matrimoni amb Jemima Wedderburn, de qui estava encisat des de nen i qui va esdevenir una important il·lustradora.[8]

L'ensenyament i l'administració de la universitat el tindran ocupat els trenta anys següents, fins al 1879 en que serà obligat a jubilar-se per la seva sordesa.[9]

El 1854, amb la seva esposa, havia comprat una propietat (Roshven house) a les terres altes d'Escòcia,[10] on es retirarà a viure cada vegada més aficionat a la fotografia.

Tan ell com la seva dona van morir a Roshven House el 1909 en pocs mesos de diferència.

Referències

[modifica]
  1. MacKinnon i Mackillop, 2020, p.10.
  2. Gray, 2017, p.75.
  3. Gray, 2017, p.75-76.
  4. Whitaker, 1991, p.330.
  5. Pook, 2011, p.32-33.
  6. Els wranglers, a Cambridge, són els estudiants que obtenen les millors qualificacions en els exàmens finals de en matemàtiques.
  7. Rankin, 2001, p.8.
  8. Stevens, 2023, p.x.
  9. Rankin, 2001, p.10 i ss.
  10. MacKinnon i Mackillop, 2020, p.23.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.;Robertson, Edmund F.«Hugh Blackburn»(en anglès).MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Hugh Blackburn»(en anglès). University Of Glasgow.[Consulta: 24 febrer 2017].