El kàkapo^[1][2] (Strigops habroptilus, del maori kākāpō, que significa lloro nocturn), és una espècie d'ocell de la família dels lloros de Nova Zelanda (Strigopidae), nocturn i endèmic de Nova Zelanda.^[3] És famós per ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat (±6 kg), i l'únic lloro que té un sistema de cria del tipus lek.^[4] És també un dels ocells més longeus. És l'única espècie del gènere Strigops i subfamília Strigopinae.

Els kàkapos són perill crític d'extinció, el 1995, només en romanien cinquanta-ún. El programa reeixia a controlar els grossos predadors, però el problema major eren les rates. L'any 2019 va ser un bon any amb 76 pollets.^[5] A poc a poc va recuperar i el 2021 eren gairebé dos-cents, tots classificats.^[6]

En la prehistòria, l'antic kàkapo va migrar a les illes de Nova Zelanda, i a causa de l'absència de depredadors, va perdre la capacitat de volar. Amb la colonització polinèsia i europea, i la introducció de predadors com gats, rates i erminis, gairebé tots els kàkapos van ser exterminats. Els esforços de protecció i conservació van començar el 1890, però van mancar d'èxit fins a la implantació del Pla de recuperació del kàkapo el 1980. Tots els supervivents viuen guardats en dues illes lliures de depredadors, l'Illa Chalky al sud-oest de Fiordland i a l'Illa Codfish, prop de l'Illa Steward, on són controlats de prop.^[3]

• Història d'uns kàkapos famosos: «Key kākāpō. Meet some of the stars of the kākāpō population.»(en anglès). Govern de Nova Zelandia. Department of Conservation - Te Papa Atawhai.[Consulta: 9 desembre 2025].