| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Marie Kiéné 3 març 1786 👁 Modifica el valor a Wikidata Colmar (França) 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Mort | 16 setembre 1820 👁 Modifica el valor a Wikidata (34 anys) antic 2n districte de París (França) 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Causa de mort | tuberculosi 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Pianista i compositora | ||
| Gènere | Música clàssica 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Moviment | Música clàssica 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Alumnes | Fanny Mendelssohn i Felix Mendelssohn 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Instrument | Piano 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Paul Bigot de Morogues 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| Pares | Joseph Kiené 👁 Modifica el valor a Wikidata iMarie Cathérine Kiéné 👁 Modifica el valor a Wikidata | ||
| 👁 Musicbrainz: ebcfd4c2-4d96-4748-98cd-7924b441a159 👁 IMSLP: Category:Bigot,_Marie 👁 Allmusic: mn0001699489 👁 Modifica el valor a Wikidata | |||
Marie Bigot de Morogues (Colmar, Alt Rin, 2 de març de 1786-París, 16 de setembre de 1820) fou una pianista i compositora francesa, filla del violinista Joseph Kiéné i la pianista Catherine Leyer.
Biografia
[modifica]A l'edat de 5 anys, es va mudar amb els seus pares a Neuchâtel, Suïssa, on la seva mare li va donar les primeres lliçons de piano.[1]
El 1804, amb divuit anys, es casà amb Paul Bigot, el bibliotecari del comte Razumowsky i visqué a Viena, on conegué Haydn, Salieri i Beethoven.
El 20 de febrer de 1805 ella tocà davant Haydn, que digué: "Oh, estimada filla, no soc jo qui va escriure aquesta música, eres tu qui l'ha compost!".[2]
En maig d'aquest mateix any, a l'Augarten de Viena, va interpretar la sonata Apassionata de Beethoven, animada pel mateix compositor.[1]
S'establí definitivament a París l'any 1809 i allà coincidí amb Cherubini i Auber i altres músics francesos de l'època. Cramer, Dussek i Clementi apreciaren molt els seus dots com a pianista, amb un tocar refinat i delicat.
Cramer, tocant junt amb ella les sonates a 4 mans de Mozart, li digué: "Mai he sentit res semblant; fer música amb tu sempre serà per a mi una gran sort que no té preu".[3]
El seu marit Paul va participar en la campanya de Napoleó a Rússia i el 1812 va ser empresonat durant quatre anys. Arran dels greus problemes econòmics, Marie es va dedicar a donar classes de piano per guanyar-se la vida i mantenir els seus fills.[2]
El 1816, durant un temps breu, tingué entre els seus alumnes els joves Fèlix i Fanny Mendelssohn.
Marie Bigot va morir el 16 de setembre de 1820 a París d'una malaltia pulmonar, probablement d'una tuberculosi.[4]
Relació amb Beethoven
[modifica]Beethoven va tenir bastant relació amb Marie Bigot, cosa que es pot comprovar a les cartes publicades de Beethoven:
"L'objectiu era mostrar-te quant m'atrau tot allò relacionat amb tu; de manera que no desitge res més que poder viure sempre amb tu; i aquesta és la veritat".[5]
En un escrit de Paul Bigot, anys després de la mort de Marie, trobem la següent història sobre la Sonata Appassionata:
"Mentre viatjava, ell (Beethoven) va quedar sorprès per una tempesta i pluja torrencial que va amarar la seva bossa de viatge, on tenia la nova sonata en fa menor. En arribar a Viena, ens va visitar i a rialles va mostrar els fulls encara completament mullats a la meva dona, que va fer-los un cop d'ull més de prop. Inspirada en aquest sorprenent començament, va anar al piano i va començar a tocar la composició. Beethoven no s'esperava això i es va sorprendre de veure com la senyora Bigot no va baixar el tempo ni un moment tot i les nombroses ratllades i modificacions que ell havia fet. Era l'original que portava a la seva editorial. Quan Madame Bigot va acabar de tocar, li va demanar que li'l donés com a regal. Beethoven va acceptar i li'l tornà fidelment una vegada que s'havia editat".[4]
Repertori
[modifica]Marie Bigot es va centrar principalment en obres de Johann Sebastian Bach, així com en el treball de piano i música de cambra de l'Escola de Viena, en particular les composicions de piano de Beethoven.[4]
Composicions
[modifica]En les seues obres combina dos pols oposats: la gràcia francesa i la severitat alemanya.
La seva Sonata de piano op. 1 es va publicar a Viena. La sonata està dedicada a la reina Luise de Prússia, probablement a causa del treball diplomàtic del seu marit a la cort prussiana. La seva Op. 2 és un Andante varié amb vuit variacions i un caprici, dedicat a la seva germana Caroline Kiéné: també es va publicar a Viena. La seva Suite d'études i un rondeau van ser publicats a París.
Fétis esmenta altres dotze valsos publicats amb el seu nom en el seu article biogràfic, però en dubta de l'autenticitat.[4]
Bibliografia
[modifica]- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 156 (ISBN 84-7291-226-4).
Referències
[modifica]- 1 2 Stanley Sadie. Dictionary of Music and Musicians(en anglés). 3. 2a. Grove,1904-10. ISBN 0-333-60800-3.
- 1 2 Ludwig Finscher. Die Musik in Geschichte und Gegenwart, Allgemeine Enzyklopädie der Musik(en alemany). 2. Stuttgart:Bärenreiter-Verlag,1999,p.1607-1608. ISBN 9783761811337.
- ↑ Rabbe;Sainte-Preuve. Biographie universelle et portative des contemporains, ou Dictionnaire historique des hommes vivants et des hommes morts depuis 1788 jusqu'à nos jours,...(en francès). Chez l'éditeur,1836.
- 1 2 3 4 Redaktion, Mugi.«MUGI - Musik und Gender im internet»(en anglès). Arxivat de l'original el 2018-01-06.[Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ Beethoven, Ludwig van. Beethoven's Letters(en anglès). Courier Corporation,2013-07-24. ISBN 9780486317281.