Martin Davis (Nova York,8 de març de 1928- Berkeley,1 de gener de 2023) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i obra
[modifica]Davis era fill d'una parella de jueus polonesos, immigrants als Estats Units després de la Primera Guerra Mundial. Va ser escolaritzat a l'escola pública del Bronx i va ingressar al City College de Nova York el 1944, on va ser deixeble d'Emil Post.[1] En graduar-se, va anar a la universitat de Princeton en la qual, i malgrat trobar el seu ambient molt desagradable, va obtenir el doctorat en dos anys.[2] En la seva tesi doctoral de 1950, sota la direcció d'Alonzo Church, incloïa una atrevida hipòtesi sobre el desè problema de Hilbert que implicava la seva irresolubilitat per algorismes.[3]
El 1950 va ser nomenat professor de la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, on va conèixer la seva esposa, Virginia Palmer, mentre treballava simultàniament en la programació de l'ORDVAC, un pioner ordinador d'ús militar.[4] El 1952 va obtenir una subvenció de l'Oficina de Recerca Naval per treballar durant dos anys a l'institut d'Estudis Avançats de Princeton fent recerca sobre les connexions entre lògica i teoria de la informació.[5] Acabat aquest període, va ser professor a diferents universitats, universitat de Califòrnia a Davis,[6] universitat Estatal d'Ohio,[7] Institut politècnic Rensselaer,[8] universitat Yeshiva,[9] fins que el 1965 va recalar a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la universitat de Nova York en el qual va romandre fins a la seva jubilació el 1996,[10] quan se'n va anar a viure a Berkeley.
La obra de Davis va estar enfocada, des del primer moment, als problems de decidibilitat, computabilitat, resolubilitat i recursivitat en les matemàtiques. De fet, la seva hipòtesi de 1950 es considera un pas fonamental en la resolució del desè problema de Hilbert, aconseguida per Yuri Matiyasevitx el 1970.[11] el seu llibre de 1958 Computability and Unsolvability ha esdevingut un clàssic en la matèria. En els seus darrers anys es va interessar per la naturalesa de les matemàtiques i per les implicacions filosòfiques de la tesi de Church-Turing.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Davis, 2016, p.1-2.
- ↑ Davis, 2016, p.3.
- ↑ Policriti, Omodeo i De Mol, 2023, p.93.
- ↑ Davis, 2016, p.8.
- ↑ Davis, 2016, p.9.
- ↑ Davis, 2016, p.11.
- ↑ Davis, 2016, p.12.
- ↑ Davis, 2016, p.13.
- ↑ Davis, 2016, p.18.
- ↑ Davis, 2016, p.22.
- ↑ Davis, 2016, p.35.
- ↑ Policriti, Omodeo i De Mol, 2023, p.94.
Bibliografia
[modifica]- Davis, Martin.«My Life as a Logician». A:Eugenio G. Omodeo, Alberto Policriti (eds.). Martin Davis on Computability, Computational Logic, and Mathematical Foundations(en anglès). Springer,2016,p.1-34. ISBN 978-3-319-41841-4.
- Policriti, Alberto;Omodeo, Eugenio;De Mol, Liesbeth«Obituary of Martin Davis (1928-2023)»(en anglès).IEEE Annals of the History of Computing,Vol. 45,2023,p.93-94. DOI: 10.1109/MAHC.2023.3241532. ISSN: 1058-6180.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.;Robertson, Edmund F.«Martin Davis»(en anglès).MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Dr. Martin David Davis»(en anglès). IT History Society,2023.[Consulta: 19 octubre 2023].
- Matemàtics del segle XX
- Morts a Berkeley
- Alumnes de la Universitat de Nova York
- Alumnes de la Universitat de Princeton
- Professors de la Universitat de Nova York
- Professors de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
- Professors de la Universitat de Califòrnia a Davis
- Professors de la Universitat Estatal d'Ohio
- Alumnes del City College de Nova York
- Alumnes de The Bronx High School of Science
- Naixements del 1928
- Morts el 2023
- Matemàtics novaiorquesos
- Matemàtics del segle XXI
