Un mot patrimonial, mot hereditari o mot popular (per castellanisme, paraula patrimonial) és aquell que, present en una llengua, ve directament de la predecessora i ha passat per una evolució històrica.[1] Generalment, ha experimentat canvis fonètics i canvis semàntics que el distingeixen de cultismes, semicultismes o cognats.[2][3]
En català i la resta de llengües romàniques, es consideren mots patrimonials els provinents del llatí vulgar.[2] De fet, el lèxic patrimonial constitueix la major part del vocabulari del català.[4]
Quan un mot en la llengua original produeix un mot patrimonial i un mot culte, el conjunt de tots dos s'anomena doblet lingüístic. Aquest pot ser de caràcter sintàctic o fonètic.[5] Un exemple de doblet en català és càtedra-cadira, en què càtedra és un cultisme pres del llatí cathĕdra —per això hi manté més similitud— i cadira, del mateix ètim, ha anat transformant-se a partir de la forma original.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «mot hereditari».Cercaterm. TERMCAT.[Consulta: 12 octubre 2022].
- 1 2 «Palabras patrimoniales y cultismos»(en castellà). studylib.es.[Consulta: 12 octubre 2022].
- ↑ Izquierdo, Inés.«Palabras patrimoniales»(en castellà). Editorial La Prensa,07-02-2012. Arxivat de l'original el 12 octubre 2022.[Consulta: 12 octubre 2022].
- ↑ Alcácer Español, Carla.«Fonètica històrica: Evolució de les vocals llatines»(PDF)p.13. Institut Pons d'Icart,2015-2016. Arxivat de l'original el 11 d'octubre 2022.[Consulta: 12 octubre 2022].
- ↑ «doblet». enciclopedia.cat.[Consulta: 12 octubre 2022].
- ↑ «El léxico y la semántica del español»(PDF)(en castellà)p.61. IES Alfonso X el Sabio.[Consulta: 12 octubre 2022].