| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jacob Peirre Josef Rode 16 febrer 1774 👁 Modifica el valor a Wikidata Bordeus (França) 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Mort | 25 novembre 1830 👁 Modifica el valor a Wikidata (56 anys) Damasan (França) 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Ocupació | Violinista, compositor |
| Membre de | |
| Moviment | Música clàssica 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Estil | Classicisme |
| Professors | Giovanni Viotti 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Alumnes | Joseph Böhm 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Instrument | Violí 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| 👁 Musicbrainz: 06baf523-4f51-409e-ab20-e9f854249006 👁 Discogs: 1247116 👁 IMSLP: Category:Rode,_Pierre 👁 Modifica el valor a Wikidata | |
| Caprice 24 |
| Interpretada per David Hernando |
Pierre Rode (Bordeus, Aquitània, 16 de febrer de 1774 - Castell de Bourbon prop de Lamazan, Lot et Garonne, 25 de novembre de 1830) fou un violinista i compositor francès.
Primerament estudià a Bordeus i després a París amb Giovanni Battista Viotti, i donant-se conèixer com a violinista interpretant un concert del seu mestre. Després ingressà en l'orquestra de teatre Feydeau i més tard emprengué un viatge per Països Baixos i Alemanya, on assolí grans èxits, com igualment a Anglaterra.
Anomenat professor del Conservatori (1795) i individu de l'orquestra de l'Òpera, no renuncià per això als seus viatges i visità de nou Anglaterra i Holanda i més tard Espanya, entaulant relacions amb Luigi Boccherini, que llavors residia a Madrid. En retornar a París el 1800 entrà en la música del primer consol i el 1803 acompanyà en François Adrien Boieldieu a Rússia, capital en la qual va romandre cinc anys com a violí solista d'Alexandre I de Rússia.
Després de nous viatges pels països de l'Europa Central, fixà la seva residència a Berlín, on es casà (1814), renunciant després a la carrera de concertista al notar que ja no se'l acollia amb el mateix entusiasme que abans.
Rode fou un dels violinistes més notables de la seva època, i el mateix Beethoven va escriure per a ell una Romança (op. 50), però se li va retreure el deixar-se portar massa de la seva fantasia i al mancar de l'estil i puresa necessari per a la interpretació de les obres clàssiques.
Va compondre 13 concerts per a violí, 24 fantasies, 6 duets, 12 estudis i 8 quartets, però tot és de molt poc valor.
El seu mètodes per a violí foren editats per l'alemany Richard Kaden.[1]
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 51, pàg. 1179 (ISBN 84-239-4551-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 3270 (ISBN 84-239-4582-0)
