Siegfried Kracauer (Frankfurt am Main, 8 de febrer del 1889 – Nova York, 26 de novembre del 1966) fou un escriptor, periodista, sociòleg, i crític cultural, especialment de mitjans com el cinema i la forma urbana.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Nascut en el si d'una família jueva a Frankfurt, Kracauer estudià arquitectura del 1907 al 1913, obtingué un doctorat en enginyeria el 1914, i treballà com a arquitecte a Osnabrück, Múnic, i Berlín fins al 1920.
Teoria
[modifica]Kracauer analitzà i feu la crítica dels fenòmens de la cultura de masses moderna. Construí una teoria general basada en multitud de petits exemples; la seva atenció al detall el menà cap a un mètode inductiu. Fou un dels primers a tractar seriosament el cinema, en el qual hi va veure un mirall dels desitjos i condicions socials. Theodor Adorno va veure els escrits Kracauer com una de les majors contribucions a la seva pròpia obra. Un altre seguidor n'és Kurt Tucholsky, qua admirà l'actitud científica de Kracauer a l'hora d'escriure.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Leach, Neil. Rethinking Architecture: A Reader in Cultural Theory. Routledge,2005,p.50–51. ISBN 978-1-134-79629-8[Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Siegfried Kracauer (1889-1966)».Infoamérica. Observatorio de Libertad de Prensa en América Latina de Infoamérica (OIA)[Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ Molina, Ángela«Al borde del camino».El País,10-02-2007[Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ Guardiola, Ingrid. L'ull i la navalla. Barcelona:Arcadia,2018,p.32. ISBN 978-84-947174-7-5.
