Alguns sistemes de televisió social introdueixen la veu parlada com la via principal d'interacció entre els usuaris. Els xats de veu presenten, però, dos inconvenients importants:

En primer lloc l'àudio de la conversa entra en conflicte amb l'àudio de la televisió emesa, per tant, per obtenir una conversa confortable la situació requeriria treure l'àudio d'emissió o bé posar en pausa el vídeo mentre es parla, pràctica completament en contra de la naturalesa de la difusió. El segon problema amb l'àudio als xats és que els descodificadors o aparells estàndards no inclouen un micròfon i caldria instal·lar un sistema addicional.

Aquest mètode es basa en la comunicació mitjançant missatges de text en temps real durant la difusió dels continguts. Els missatges de text a la televisió són bastant freqüents en programes on es fan debats o concursos en què l'opinió de l'espectador es pot fer servir en emissió. El procediment és el següent:

Als controls de realització dels programes s'afegeix un sistema que s'activa quan el programa vol començar a rebre missatges (generalment formats per una paraula clau seguida del comentari o opinió). Seguidament, el control de realització filtra els missatges abans de sortir a emissió. Aquest textos són controlats per l'operadora de telefonia i per una plataforma de missatgeria entre la xarxa de mòbils i l'aplicació.

Això té un gran impacte en la forma de produir televisió, ja que la mateixa opinió obtinguda pot fer que el programa canviï algun aspecte en directe per satisfer millor les necessitats dels consumidors. Aquest sistema de fer servir SMS per captar opinions, és substituït cada cop més per les xarxes socials.^{[calcitació]} Les opinions que s'aboquen tant a Twitter com a Facebook són cada vegada més importants en el moment de la producció d'un servei audiovisual.^{[calcitació]}

Un exemple és el que fa Televisió de Catalunya al programa Banda Ampla. A mesura que la gent fa comentaris en xarxes socials sóbre la temàtica del programa, la direcció tria les que considera com més rellevants i les mostra en emissió. La selecció de missatges considerats com rellevants és força subjectiu i obre pas a manipulació de l'opinió.

Aquest sistema es pot desenvolupar de diferents formes. Pot mostrar els usuaris connectats en finestres a la pantalla o utilitzant dispositius externs que no interfereixin amb el vídeo. La interacció, per tant, es fa d'una forma més natural, ja que es pot tenir una conversació en temps real en la qual els usuaris poden parlar cara a cara.^{[calcitació]} L'ús de videoconferències al moment de mirar la televisió és un canvi important en la manera de consuimir contingut audiovisual.^{[calcitació]}

Per exemple, els espectadors se senten partícips d'una activitat de grup quan poden llegir informació visualitzada a la pantalla d'altres persones que miren el mateix programa. Estudis demostren que les videoconferències donen una millor sensació d'integració en un grup respecte altres mètodes de comunicació.^{[calcitació]}

La Creu Roja, conjuntament amb el govern i empreses com Vodafone, Tecsos i Qualcom, impulsa un projecte (Social TV 3g) per promoure la integració i fomentar les relacions socials de la gent gran mentre veuen la televisió.^[Quan?] La tecnologia permet a l'usuari establir una videoconferència amb el comandament a distància de la televisió, amb una interficie amigable.^{[calcitació]}

Skype també explota aquesta via i afegeix la possibilitat d'utilitzar la seva aplicació en els Smart TV de Samsung.^{[Quan?][calcitació]}

Es pot integrar continguts web al televisor. Amb el progrés de les noves tecnologies i eines d'interacció social, ha nascut la necessitat de connectar el que un usuari mira amb el que els seus amics miren en les xarxes socials.^{[calcitació]}

Arran d'aquesta nova necessitat, han sorgit nous serveis com Miso, GetGlue, Tunerfish Arxivat 2011-11-30 a Wayback Machine., IntoNow Arxivat 2011-11-28 a Wayback Machine., yap.TV o Videosurf Arxivat 2011-11-30 a Wayback Machine., que recopilen i connecten entre els seus usuaris informació dels seus gustos i preferències.^{[Cal actualitzar]}

Moltes d'aquestes aplicacions fan servir l'eina Facebook connect com a pont de connexió entre els seus serveis i aquesta xarxa social. Els sistemes web inclouen (a més a més dels televisors connectats a internet), la possibilitat d'interactivitat durant la visualització de programes de la televisió tradicional.^{[calcitació]}

Tots aquests sistemes, però, tenen un problema en comú, i és la dificultat, en moltes ocasions, de mantenir una conversa en línia mentre es mira la televisió. Moltes vegades, depenent del contingut audiovisual que es mira, l'usuari no és capaç de fer les dues coses alhora amb naturalitat. La televisió social no deixa de ser televisió, per això és molt important minimitzar la distracció i mantenir l'atenció.^{[calcitació]}

Tecnologia utilitzada en molts programes televisius per a visualitzar la participació dels espectadors mitjançant missatges SMS o tweets. Molts d'aquests programes ofereixen la possibilitat de donar opinions, participar en concursos, etc. Amb la tendència a substituir els missatges SMS per missatges a Twitter, algunes cadenes han apostat per la integració amb aquesta xarxa social. Alguns exemples són Veo7, Televisió de Catalunya i Fox TV.^{[calcitació]}

Amb l'arribada dels telèfons mòbils d'última generació i els tablets, s'ha facilitat especialment el vincle entre les xarxes socials i els continguts televisius. Alguns exemples d'aplicacions per mòbils que realitzen aquesta funció són:

• TvChatter: aplicació per mòbils que sincronitza amb Twitter per tal de presentar, en temps real, un flux de tweets sobre un programa en concret.

• GetGlue és una aplicació per a obtenir recomanacions de pel·lícules, música, llibres, etc. basant-se en els interessos personals de l'usuarit. L'aplicació ofereix la possibilitat de compartir els continguts que es visualitzen i també permet veure els dels altres usuaris.^{[calcitació]}

Són aplicacions que permeten accedir directament a continguts de xarxes socials des d'un televisor amb accés a internet o a través d'un dispositiu addicional extern connecta el televisor a la xarxa. Alguns exemples són:

• Les vídeo consoles Play Station 3 i Xbox 360, en les seves últimes actualitzacions de firmware, permeten l'accés a vídeo sota demanda en línia directament des de la consola. També incorporen opcions d'accedir a xarxes socials (Facebook, Twitter) per compartir informació relacionada amb el progrés i els esdeveniments dels jocs.

• Boxee és un software multiplataforma per Linux, Windows o Mac OS X que permet a l'usuari organitzar els continguts multimedia emmagatzemats a l'ordinador. També dona accés a contingut audiovisual a internet (programes de televisió, sèries, pel·lícules, ràdio...) i permet a l'usuari compartir informació del que mira a través de xarxes socials com Facebook o Twitter. L'empresa Boxee també ha llançat al mercat^[Quan?] un dispositiu complementari que permet fer això directament des del televisor.

Alguns exemples d'altres dispositius complementaris al televisor que permeten aquesta connexió són:

• Google TV: És una plataforma interactiva que permet a l'usuari accedir a contingut televisiu i a contingut web. Funciona amb el sistema operatiu Android sobre plataformes obertes, amb navegador Google Chrome amb Adobe Flash Player. Google ofereix la possibilitat d'integrar aquest servei en un televisor amb connexió a internet o bé a través d'un descodificador extern. Google TV va ser llançat a l'octubre de 2010^{[Cal actualitzar]} amb els nous dispositius dels fabricants Logitech i Sony.^{[calcitació]}
• Apple TV és el dispositiu receptor multimedia dissenyat per l'empresa Apple. Ofereix la possibilitat de visualitzar, en un televisor d'alta definició, continguts audiovisuals provinents de l'iTunes Store, Youtube, Flickr, així com continguts provinents d'un ordinador amb Mac OS X o Windows.

Els fabricants de televisors va desenvolupar plataformes pròpies de serveis en xarxa. Yahoo! i Intel van formar una aliança per oferir una plataforma d'interactivitat anomenada Widget Channel. L'aplicació es basa en TV Widgets, que són aplicacions independents de diferents continguts (xarxes socials, botigues on-line, canals de televisió…). El primer fabricant de televisors que va incorporar la plataforma Widget Channel va ser Samsung. Més endavant altres fabricants com LG i Sony s'hi van afegir.^{[calcitació]}

Altres fabricants de televisors encara conserven els seus sistemes de connectivitat inicials, com ara Panasonic amb la plataforma Viera cast, que ofereix accés a aplicacions com Youtube, Netflix, Skype o Twitter. També la tecnologia Applicast de Sony permet accedir a una àmplia gamma d'aplicacions d'internet.^{[calcitació]}