|
👁 Image |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
|
👁 Image |
S'ha proposat fusionar aquest article a «torre». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 |
|
👁 Image |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els romans construïen torres de vigilància o talaies [1][2] per a reforçar el control sobre el territori. A Catalunya abunden aquestes construccions; estan situades prop de les vies de comunicació per observar els moviments però amb una certa distància de seguretat. La comunicació es realitzava amb senyals òptics i estaven situades en cadena de manera que des d'una torre es podien observar com a mínim dues torres. La dotació era mínima i la seva funcionalitat era transmetre la informació a ciutats o castrums on es podien prendre les decisions.
Algunes de les torres com la d'Ossó per les seves dimensions eren en si mateix petites fortaleses. Les de tipus costaner semblen tindre unes dimensions majors.
La distància entre torres ronda entre els 18 i els 22 km que correspon a la meitat d'una jornada romana que son uns 45 km. Altres criteris per a considerar la separació entre torres són: 1. la distància entre les mutatio 2. la jornada normal d'una tropa de legionaris ("iter iustus" = 5 hores x 6 km/h = 30 km).
Torres prèvies
[modifica]En alguns casos, les torres romanes foren precedides per torres de cultures anteriors. En el cas del Països Catalans, de torres cartagineses.[3][4]
| « | Multas et locis altis positas turris Hispania habet, quibus et speculis et pro pugnaculis adversus latrones utuntur. Inde primo conspectis hostium navibus datum signum Hasdrubali est ... | » |
| — Titus Livi.[5] | ||
Plini el Vell parlava de torres de guaita fetes d'una tàpia forta com el formigó.[6]
| « | " Quid? Non in Africa Hispaniaque ex terra parietes, quos appellant formaceos, quoniam in forma circumdatis utrinque duabus tabulis inferciuntur verius quam instruuntur ævis durant, incorrupti imbribus, ventis, ignibus, omnique cæmento firmiores? Spectat etiamnunc speculas Hannibalis Hispania; terrenasque turres jugis montium impositas." // What shall we say? See we not in Africke and Spaine both, certaine walls of earth, which they call Formacei, of the forme and frame that is made of planks and boordsof eachside, between which a man may say they are rather infarced and stuffed up than otherwise laid and reared orderly; but I assure you the earth thus infarced continueth a world of yeres and perisheth not, checking the violence of raine, winde, and fire, no mortar andcement so stiffe and strong. There are yet to be seene in divers parts of Spaine the watch towers of Anniball, the high turrets and sconces also reared upon the tops of hills; made all of earth; and hereof we have our turfes, which naturally are so proper not only for the rampiers and fortifications of a camp, but also ...// Hist. Nat. xxxv. 47. | » |
| — Plini el Vell. Història Natural XXXV, 47.[7] | ||
Torres provisionals en campanya
[modifica]Eren de fusta, com mostra la columna de Trajà.[8]
Torres de pedra en terres conquerides i ocupades
[modifica]Hi ha dos exemples prou coneguts.[9]
- el Mur d'Hadrià
- el "limes" del Danubi.
Codi de senyals
[modifica]Algunes obres parlen dels codis emprats en la comunicació.[10]
Torres a Catalunya
[modifica]- Castell de Castellnou d'Ossó
- Castell de Vilves
- El fortí romà de Tentellatge.[11]
- Tossal del monteró
- Castell de Montclar
- Torre romana de Castellví de Rosanes
- Fortí Romà de Burriac (castrum)
- Castell de Santa Florentina (castrum)
Torres romanes vinculades a la via Augusta
[modifica]- La Torre Roja
- Castellciuró[12]
- Fortalesa ibero romana d'Òlerdola.
- Torrassa del Moro.[13]
- Torre de la Mora
- Torre romana del Puig a'Alia
- Castellot de Falgars, Torre Romana
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.;Moll, Francesc de B.«talaia». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma:Moll,1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques».Llengua catalana.[Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ Forgas, José Pella y. Historia del Ampurdan. Estudio de la civilizacion en las comarcas del Noreste de Cataluna(en castellà). Tasso y Serra,1883,p.187.
- ↑ MartÃnez, JoaquÃ-n Costa y. Estudios ibericos(en castellà). San Francisco de Sales,1895,p.LXI.
- ↑ Livy. Livy(en llatí). Allyn and Bacon,1892,p.162.
- ↑ Archivo(en castellà). Chabás,1892,p.147.
- ↑ Society, Glasgow Archaeological. The Antonine Wall Report: Being an Account of the Excavations, Etc., Made Under the Direction of the Glasgow Archæological Society During 1890-93. Glasgow Archaeological Society and sold,1899,p.33.
- ↑ Myers, Philip Van Ness. Rome: Its Rise and Fall: A Text-book for High Schools and Colleges. Ginn & Company,1900,p.418.
- ↑ Le vie d'Italia turismo nazionale, movimento dei forestieri, prodotto italiano(en italià). Touring Club Italiano,1930,p.386.
- ↑ Cantù, Cesare. Historia universal, 8(en castellà). Imprenta de Gaspar y Roig,1878,p.73.
- ↑ Mar, Ricardo;Arbulo, Joaquín Ruiz de;Vivó, David[et al.].. TARRACO. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana: Volumen I. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto(en castellà). Publicacions Universitat Rovira I Virgili,2015-07-16,p.84. ISBN 978-84-8424-385-4.
- ↑ «Área de estancia de Castellciuró»(en castellà).Consorci de Turisme del Baix Llobregat.[Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ Basch, Martín Almagro;Ráfols, José de C. Serra;Roca, José Colominas. Carta arqueológica de España: Barcelona(en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Diego Velázquez,1945,p.123.