Turin Turàmbar (en la transcripció original anglesa Túrin Turambar; IPA: ['tuːrɪn tu'rambaɹ]) és un personatge fictici dels relats de J.R.R. Tolkien, que ocupa un lloc primordial en la seva obra i en la història dels Dies de l'Antigor.

És una figura d'heroi tràgic, que sofreix les desgràcies que li serveix el destí marcat per la maledicció que el senyor Fosc Mórgoth va llançar sobre la seva família. Tot i els seus intents de desafiar el poder de Mórgoth i la maledicció, Turin acaba portant la ruïna als seus aliats humans i èlfics, i finalment també a ell i a la seva germana Níenor.

La seva història s'explica a Els fills d'en Hurin (Narn i Chîn Húrin), on Turin és el protagonista principal. També es pot trobar en versions fragmentades o més reduïdes a el Silmaríl·lion o als Contes Inacabats.

Turin era fill de Hurin Thàlion, senyor de la Casa de Hàdor, i Morwen Edhelwen de la Casa de Bëor. Va néixer l'any del sol de 464, quan Mórgoth ja havia trencat el setge d'Àngband, però el terce poble dels edain resistia al seu regne de Dor-lomin. Tingué una germana petita, Lalaith, que va morit molt jove a causa d'una plaga enviada per Mórgoth.

Quan Turin tenia vuit anys, el seu pare i la resta dels homes del regne es van unir a les hosts dels elfs per a declarar la guerra a Àngband. A la batalla de les Llàgrimes Incomptables Mórgoth obtingué una severa victòria que hauria estat més contundent si no hagués estat pel sacrifici de la casa de Hàdor. Tots hi van morir, excepte Hurin que fou fet presoner. Mórgoth va llençar una maledicció a tota la seva família, enfurismat per la perseverança amb què li havia plantat cara.

Dor-lomin va ser envaïda pels homes orientalencs servents de Sàuron. Per a protegir l'hereu de la Casa de Hàdor, Morwen envià el seu fill al regne èlfic Dòriath perquè el rei Thíngol en tingués cura. Per les proeses del seu pare Hurin i pel seu parentiu amb Beren, Thíngol va adoptar Turin com a fill i el seu capità Béleg l'entrenà en les arts de la guerra. Quan Turin tenia setze anys, va unir-se a Béleg a lluitar contra els orcs a les marques del nord de Dòriath.

Quan tenia vint anys, Turin va provocar la mort accidental d'un dels consellers de Thíngol després d'una disputa. Equivocadament, Turin es pensà que no hi havia testimonis que la mort havia estat accidental i tement un càstig sever per Thíngol, fugí de Dòriath.

Turin es va unir a una banda de proscrits dels quals arribaria a ser el líder. Aviat va reeixir reclutar molts més homes i convertir-se en el capitost d'una força important, amb el centre d'operacions a la casa del nan mesquí Mîm. Béleg va trobar Turin i li va explicar que Thíngol li permetia tornar a Dòriath, però ara Turin no estava segur de tornar.

Els actes de Turin contra els orcs van cridar l'atenció de Mórgoth, que va enviar un contingent en contra seva. Van capturar el nan Mîm, que traí Turin revelant el seu amagatall, i els homes de Turin van morir a mans dels orcs. Turin va ser capturat, i mentre el portaven a Àngband, Béleg va anar a alliberar-lo. De nit es va acostar al campament dels orcs i mentre tallava els lligams de Turin amb l'espasa va ferir-lo accidentalment al peu. En la foscor, pensant-se que era un altre dels orcs que el volia torturar, Turin li va agafar l'espasa i va matar Béleg. En adonar-se del que havia fet, Turin embogí de dolor.

Turin arribà a la fortalesa de Nargòthrond, aleshores comandada pel rei èlfic Oròdreth. Gràcies a la seva fermesa i habilitat amb les armes, va caure a favor del rei que el va nomenar capità de la guàrdia. La seva filla, Finduilas, s'enamorà de Turin tot i que aquest no se n'adonà i no correspongué l'amor. Turin es tornà arrogant, abandonant la política de mantenir Nargòthrond ocult i combatent obertament els seus enemics. Cinc anys després de la seva arribada, Mórgoth va enviar una gran host d'orcs capitanejada pel drac Glàurung contra Nargòthrond, i Turin els encoratjà a lluitar a camp obert. En la batalla que tingué lloc a Tumhàlad, els elfs foren derrotats i Oròdreth va ser mort.

Turin va intentar evitar el saqueig de Nargòthrond i l'empresonament dels habitants, però el drac el va aturar i amb la seva mirada embruixadora el va obligar a restar immòbil mentre Finduilas li suplicava cridant que no deixés que la fessin esclava.

Després de tornar a Dor-lomin, on descobrí que els orientalencs havien saquejat la seva casa i que la seva mare i germana havien fugit a Dòriath, Turin va emprendre la recerca de Finduilas. Li va seguir el rastre fins al bosc de Brethil, però va arribar massa tard per salvar-la, ja que els orcs la van matar així que sentiren l'arribada dels homes del bosc.

Prenent el nom de Turàmbar per a ocultar la seva identitat, es va unir als homes de Brethil. La gent de Hàleth era liderada per Bràndir el coix, que procurava mantenir la seva gent segura amagant-se al bosc. Turàmbar aviat es va guanyar el favor del poble i va passar a liderar ràtzies contra els orcs a les fronteres.

Mentrestant, Morwen i Nienor (la germana petita de Turin que ell mai no havia conegut) s'havien cansat d'esperar notícies de Turin a Dòriath i s'havien dirigit a Nargòthrond. Allí el drac irrompé en la seva companyia i fa perdre Morwen entre la boira i captura Níenor sota un encanteri que li feu oblidar la seva identitat.

Fugint d'elfs i orcs, Nienor va arribar nua i muda a Brethil, on la va trobar Turàmbar. Sense reconèixer-la la va batejar com a Níniel, «Dama de les llàgrimes». Amb el temps Níenor recuperà la parla i s'enamorà de Turin. Tot i que Bràndir ho desaconsellà, la parella es va casar.

Un temps després, amb Nienor embarassada, el drac Glàurung atacà Brethil. Turin sortí a parar-li una emboscada i va ferir mortalment al drac, tot i que el verí que va sortir de la ferida li va fer perdre els sentits. Quan Níniel va anar a cercar-lo, amb el seu últim alè el drac va desfer el seu encanteri i li farecordar qui era i que Turàmbar era en realitat el seu germà. Horroritzada, Níenor es va llençar per un precipici proper i mor.

Bràndir havia contemplat l'escena, i quan Turin es va despertar li va explicar la identitat de Níenor. Incapaç de creure-s'ho, va acusar Bràndir de mentider i portat per la ira el va assassinar. Més tard, quan es va adonar que les seves paraules eren certes, es va suïcidar clavant-se l'espasa al pit.

El nom Turin, d'etimologia desconeguda, prové de la llengua del poble de Hàdor. El sobrenom amb què és més conegut, Turàmbar, és en quenya i significa «Amo del Fat» (tur: «apropiació»; ambar: «destí»).

La resta de noms que Túrin es va posar per intentar ocultar la seva identitat i escapar de la maledicció de Mórgoth eren en sindarin, la llengua que havia après a Dòriath i que parlava força bé. Quan s'uní al grup de proscrits es feu conèixer com a Neithan, «l'agreujat», perquè considerava que havia estat injustament expulsat de Dòriath. Més tard prengué el nom de Górthol, «l'Elm de l'Horror» (gor: "horror"; thôl: "elm"), ja que adquirí l'elm del drac de Dor-lomin. Quan arribà a Nargòthrond s'anomenà Agarwaen fill d'Úmarth, «brut de sang, fill del fat desgraciat», però aviat la gent el conegué com a Adanedhel, «Home-Elf». Pel misteri que envoltava el seu origen Finduilas el batejà com a Thurin, «el secret», i després que es fes tornar a forjar l'espasa negra Gúrthang el conegueren com a Mormeguil, «l'Espasa Negra (mor: "negre"; meguil: "espasa"). Entre els homes de Brèthil era conegut com a Turàmbar, i finalment després de mort l'anomenaren Dagnir Glaurunga, l'occidor de Glàurung.

 Màrach
 |
 Malach = Meldis
 |
 -----------------------------------------------
 | | |
Adanel = Belemir Magor Altres
 |
 Hathol
 |
 Gildis = Hàdor Lórindol 
 |
 ----------------------------------
 | | |
 Gundor Gàldor = Hàreth Glóredhel = Haldir
 | |
 --------------- |
 | | |
 Morwen = Hurin Huor = Rían Hàndir
 | | | 
 ---------------------- | |
 | | | | |
 Turin Lalaith Nienor Tuor = Idril Bràndir
 |
 Eàrendil = Elwing
 |
 ------------------
 | |
 Élros Élrond