| 👁 Image 👁 Modifica el valor a Wikidata | |
| Tipus | ètnia 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Població total | 295.384 (2021) 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Llengua | tuvinià, rus i mongol 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Religió | Predominantment tengrianisme amb budisme tibetà ("Lamaisme"). |
| Part de | pobles turquesos 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Grups relacionats | Tofalar, soiots, altres pobles túrquesos i mongols Uriankhai |
| Geografia | |
| Estat | Rússia, Mongòlia i República Popular de la Xina 👁 Modifica el valor a Wikidata |
| Regions amb poblacions significatives | |
| 👁 Tuvà Tuvà | |
| 👁 Image Rússia | 236.000[1] |
| 👁 Image Mongòlia | 31.823 (5,169 Tuvans; 26.654 Uriankhai) |
| 👁 Image Xina | ~3.900[1] |
Els tuvans o tuvinians (tuvinià: Тывалар, Tyvalar; mongol: Tuva Uriankhai) són un poble túrquic que habita el sud de Sibèria, sobretot a l'actual República de Tuvà. Històricament, es coneixien sota el nom d'Uriankhai, per la seva designació en mongol.[2] Antigament també havien rebut la denominació de soions o soiots.
El tuvans parlen un idioma túrquic, el tuvinià i la seva història recent els arrela amb els pobles mongols, túrquics i samoiedes. A la República de Tuvà, els tuvinians representen, amb més de 200.000 persones, la majoria de la població (64,1% el 1989).
Els tuvans, històricament, han estat nòmades i ramaders de diversos animals, incloent-hi cabres, ovelles, iacs, rens i camells. Tradicionalment vivien en tendes iurta. Es dividien en nou regions anomenades: Khoshuun, Tozhu, Salchak, Oyunnar, Khemchik, Khaasuut, Shalyk, Nibazy, Daavan & Choodu, i Beezi.[3]
Notes
[modifica]- 1 2 [enllaç sense format] http://www.joshuaproject.net/people-profile.php
- ↑ "Uriyangqad, és el plural de Uriyangqan, originalment el plural de Uriyangqai."
Krueger (1977, p.10) que alhora cita Serruy, Henry«The Mongols in China during the Hung-wu Period».Melanges chinois et bouddhiques[Brussel·les],vol. 11,1959,p.282-283. - ↑ The Uralic and Altaic Series By Denis Sinor, John R. Krueger, Jüri Kurman, Larry Moses, Robert Arthur Rupen, Vasilij Vasilevič Radlov, Kaare Grłnbech, George Kurman, Joshua A. Fishman, Stephen A. Halkovic, Robert W. Olson, V Diószegi, American Council of Learned Societies, Melvin J. Luthy, Luc Kwanten, Karl Nickul, A. A. Popov, Susan Hesse, Routledge, 1996.
Referències
[modifica]- Derenko, M.V.[et al].«Polymorphism of the Y-Chromosome Diallelic Loci in Ethnic Groups of the Altai-Sayan Region».Russian Journal of Genetics,38,3,març 2002,p.309–314. Arxivat de l'original el 2007-10-22. DOI: 10.1023/A:1014863020171[Consulta: 23 octubre 2010].Arxivat 2007-10-22 a Wayback Machine.
- Hoppál, Mihály. Sámánok Eurázsiában(en hungarian). Budapest:Akadémiai Kiadó,2005. ISBN 963-05-8295-3. The title means “Shamans in Eurasia”, the book is published also in German, Estonian and Finnish. Site of publisher with short description on the book (in Hungarian) Arxivat 2010-01-02 a Wayback Machine..
- Krueger, John R.John R. Krueger. Tuvan Manual. Editor Emeritus: Thomas A. Sebeok. Indiana University Publications,1977(Uralic and Altaic Series Volume 126). ISBN 0877502145.
- Mongush, M.V.«Tuvans of Mongolia and China».International Journal of Central Asian Studies,1,1996,p.225–243.
- Oyun, Dina«Ancient Uigur Fortress on a Tuvan Lake to Turn into a Recreation and Tourist Centre».Tuva Online,16-11-2006[Consulta: 5 febrer 2007]. Arxivat 2012-09-18 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-18.[Consulta: 28 setembre 2011].
- Pavlinskaya, Larisa R.«The Troubled Taiga: Survival on the Move for the Lost Nomadic Reindeer Herders of South Siberia, Mongolia, and China».Cultural Survival Quarterly,27,1,Spring 2003,p.45–47. Arxivat de l'original el 2006-12-30[Consulta: 5 febrer 2007].Arxivat 2006-12-30 a Wayback Machine.
- Xiaolei, Jing«The Winds of Change».Beijing Review No. 46,07-01-2007[Consulta: 5 febrer 2007].
- Zakharov, I.A.«Central Asian Origins of the Ancestor of First Americans (Центральноазиатское происхождение предков первых американцев)»(Первые американцы. № 11.)(en rus).2003p.139–144,2003. Arxivat de l'original el 2007-03-10.[Consulta: 5 febrer 2007].
