El sistema uncial fou adoptat pels grecs de Sicília, que van anomenar al seu òbol com a lliura que estava dividida en dotze parts.

El sistema duodecimal l'aplicaren els romans per establir el sistema de pesos. Aquest sistema és més pràctic que el decimal perquè admet més divisions (1, 2, 3, 4, 6) i, per tant, poden expressar més fraccions.^[6] Els romans el van aplicar a tota mena de magnituds o mesures: en longitud una unça era ¹⁄₁₂ part d'un peu; en superfície ¹⁄₁₂ part d'una juguera; en volum ¹⁄₁₂ part d'un sextari; i en temps ¹⁄₁₂ part d'un any (que encara es conserva i que hom anomena mes).

A l'antiga Roma fou una unitat de mesura del pes equivalent a 27,29 grams. Dotze unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça és dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 escrúpols i 144 siliquae. S'aplicava també a la moneda, as romà. Marc Terenci Varró (116 aC - 27 aC) diu que derivava d'unus. Durant el període republicà (509 aC-27 aC) pesava ¹⁄₁₂ part d'una lliura romana.^[7]

Connectant el sistema romà de pesos i diners amb els grecs, es van utilitzar altres subdivisions de l'unça; quan la dracma fou introduïda al sistema romà, l'unça contenia 8 dracmes, la dracma tres escrúpols,^[8] aquesta 2 òbols (6 òbols = 1 dracma) i un òbol 3 síliqües. Més tard l'unça fou dividida en 8 dracmes, 24 escrúpols, 48 òbols i 144 síliqües. En aquesta divisió cal buscar l'origen del sistema, ara ja fora d'ús, que s'emprava en farmàcia en què una lliura era dividida en dotze unces, una unça (28,756 g) en vuit dracmes, una dracma (3,594 g) en tres escrúpols, un escrúpol (1,198 g) en dos òbols, un òbol (0,599 g) en dotze grans.^[9]

En l'antic sistema de mesures català l'unça era una unitat de mesura de pes equivalent a 33,333 g a Barcelona, Girona i Tarragona, on la lliura pesava 400 g^[10] i 33,416 g a Lleida.^[11] A Mallorca la lliura pesava 407 g,^[10] per tant, l'unça pesava 407/12 = 33,917 g.^[12] Al País Valencià la lliura pesava 355 g, d'on l'unça era de 29,58 g.^[10] Quan s'introduí el sistema mètric decimal l'equivalència fou que tres unces fan 100 g als Països Catalans i a Aragó.^[13] I dotze unces eren uns 400 g (una lliura).^[14] L'unça es dividia en quatre quarts d'unça o en setze argenços.^[13]

L'unça castellana era ¹⁄₁₆ del pes d'una lliura castellana que estava establerta en 460 g, per la qual cosa l'unça castellana tenia un pes de 28,75 g.^[15][16]

A França, durant l'Antic Règim, l'unça era la ¹⁄₁₆ part de la lliura de París i tenia una massa de 30,594 g.^[17]

L'unça és una unitat de pes en el sistema avoirdupois, igual a ¹⁄₁₆ de lliura (437 ¹⁄₂ grans) i la lliura s'establí el 1959 que equivalia exactament a 0,453 592 37 kg,^[18] i en el sistema troy i en el dels apotecaris, igual a 480 grans o ¹⁄₁₂ de lliura. L'unça avoirdupois és igual a 28,349 523 125 grams i l'unça troy i d'apotecaris a 31,103 476 8 grams.^[19][20]

La lliura avoirdupois de 16 unces fou introduïda pels romans a les illes Britàniques, però no fou fins al 1303 que apareix mencionada en les lleis angleses sota el regnat d'Eduard I.^[21]

L'unça troy és la unitat de mesura utilitzada per pesar metalls preciosos, diferent de l'unça estàndard, que s'usa per a productes comuns. Des del seglexvi, és l'estàndard oficial per a or, argent i altres metalls, abreujada com a «t oz», «oz t», «ozt» o «oz.tr.», i en el sistema d'apotecaris, abreujada «℥».^[20] El seu pes difereix del de l'unça avoirdupois (abreujada «oz» o «oz avdp»)^[22] en aproximadament un 10% més, i sempre que les pedres i els metalls preciosos es venen per unça, es refereixen a l'unça troy.^[20][23]

L'origen de l'unça troy hom el troba a les grans fires del segleviii i del segleix que tenien lloc a diverses ciutats franceses, com Troyes, capital de la regió de Xampanya, on es reunien mercaders de tots els països. Sovint, les monedes estaven tan mutilades que es venien pel pes, i el pes patró de Troyes per vendre monedes fou adoptat per als metalls preciosos i les medicines a tot Europa.^[21]

Originalment, s'intentà que l'unça troy i l'unça avoirdupois tinguessin el mateix pes, però després de la revisió es comprovà que l'unça avoirdupois era 42 ¹⁄₂ gr (grans) més lleugera que l'unça troy. La ulterior adopció del pes troy pel Col·legi de Metges de Londres el 1618, per recomanació de Sir Theodore Turquet de La Mayerne, autor de la primera farmacopea, obligà fins avui tots els farmacèutics regits pels costums britànics per la gran incomoditat de comprar i vendre medicines amb el sistema avoirdupois i a preparar-les segons el sistema d'apotecari o troy.^[21] El 1828, el seu ús s'estengué als Estats Units d'Amèrica,^[23] i actualment encara és d'ús general.^[21]

Com a unitat de volum, l'unça fluida (en anglès fluid ounce, abreujada fl. oz.) és igual a ¹⁄₁₆ de pinta, o 29,5735 mil·lilitres, en el sistema consuetudinari dels Estats Units i a ¹⁄₂₀ de pinta, o 28,4131 mil·lilitres, en el sistema imperial britànic. Encara s'utilitza avui dia per a perfums als Estats Units i a la Commonwealth.^[19][20]