William Ware Theiss (20 de novembre de 1931 - 15 de desembre de 1992)^[1] va ser un dissenyador de vestuari estatunidenc per a televisió i cinema.

Els seus crèdits cinematogràfics com a dissenyador de vestuari inclouen Espàrtac, Harold i Maude, Camí a la glòria, Pete's Dragon (sense aparèixer als crèdits), Neu que crema, Butch and Sundance: The Early Days, L'home de la sabata vermella, i Amor al volant. Els seus crèdits televisius inclouen Star Trek i Star Trek: La nova generació, per la qual va guanyar un Premi Emmy al millor disseny de vestuari.^[2][3]

Al llarg de la seva carrera, Theiss va ser més famós per crear vestits femenins atractius que els censors normalment no podien prohibir de manera creïble, emprant el que es va anomenar la "Teoria de la Titillació de Theiss": "La sensualitat d'un vestit és directament proporcional a la possibilitat percebuda que una peça vital es pugui desprendre".^[4]

Theiss va néixer a Medford (Massachusetts), fill de Harold Hetherington Theiss i Helen Theiss, i va rebre el nom del seu besavi patern, William Hodgson, i de la família de la seva besàvia paterna, Ellen (Ware) Hodgson. Va assistir a la Lowell High School a San Francisco.^[5] Va estudiar a l'Art Center College of Design de la Universitat de Stanford, on es va graduar amb una llicenciatura en arts,^[6] estudiant ciències, biologia i química abans d'un període de quatre anys a la Marina dels Estats Units. Finalment es va traslladar a Los Angeles.^[7] El seu primer treball a Hollywood va ser com a secretari personal de Cary Grant,^[6] l'exdona del qual, l'actriu Dyan Cannon, Theiss va citar com una persona que va tenir una influència considerable en la seva carrera.^[8]

Després de sis mesos a Revue/Universal Studios com a aprenent d'artista al Departament d'Art Publicitari, Theiss va treballar a la CBS al Departament de Vestuari en dues telenovel·les televisades. La pel·lícula La Pantera Rosa (1963) va ser la seva primera com a dissenyador, tot i que se li atribueix com a "consultor de vestuari". Va tornar a la televisió com a dissenyador de vestuari per a programes com ara Hollywood Palace, My Favorite Martian i The Farmer's Daughter. A la tardor de 1964, va ser dissenyador de vestuari per a "The World of Ray Bradbury" a l'escenari.

El 1964 fou cridat a l'atenció de Gene Roddenberry per la seva amiga D. C. Fontana. Roddenberry va contractar Theiss com a dissenyador de vestuari per a Star Trek. La "Teoria de la titillació de Theiss", que afirma que "el grau en què una disfressa es considera sexy és directament proporcional a la seva aparença de propensió a accidents", porta el seu nom.^[9] Un exemple clau d'aquesta idea a la pràctica és la disfressa d'androide femenina a l'episodi de Star Trek "De què són fetes les nenes petites?" en què la part superior reveladora consisteix només en dues tires creuades de material que es connecten en una sola peça als pantalons, i —el favorit de Theiss— el vestit rosa que apareix a l'episodi "Qui plora pels déus?": un vestit sense esquena en què la part davantera del vestit es sostenia pel pes de la cua que queia sobre l'espatlla fins al terra.^[10]

A la dècada del 1970 i principis del 1980, va dissenyar el vestuari per a almenys una dotzena de telepel·lícules, incloent-hi Genesis II i The B.R.A.T. Patrol, així com per a més d'una dotzena de pel·lícules, incloent-hi tres nominacions a l'Oscar al millor vestuari per Camí a la glòria de 1976, Butch and Sundance: The Early Days de 1979 i Amor al volant de 1983. El seu darrer crèdit va ser com a dissenyador de vestuari per a Star Trek: La nova generació, pel qual va guanyar un Premi Emmy al millor disseny de vestuari per a una sèrie per l'episodi "L'adéu final".^[2][3]

Theiss va morir per complicacions de la SIDA el 15 de desembre de 1992, als 61 anys.^[6]

• Biography on StarTrek.com
• William Ware Theiss a Memory Alpha
• A page with photographs of his designs