Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈpɔb.bɫə/ⓘ, /ˈpɔ.βɫə/ balear /ˈpɔb.bɫə/ Occidental: nord-occidental /ˈpɔb.bɫe/, /ˈpɔ.βɫe/ valencià /ˈpɔ.bɫe/ⓘ
Nom
[modifica]poblem.(pluralpobles)
- Conjunt de persones amb vincles socials, polítics, ètnics, religiosos, històrics.
- Conjunt d’habitants d’una població.
- Classe social no privilegiada o comuna.
- (castellanisme) Població amb pocs habitants, menor que una ciutat o vila.
Sinònims
[modifica]- (conjunt de persones) gent, massa, nació, col·lectivitat, raça.
- (habitants d'una població) habitants, ciutadans, veïns, veïnat.
- (gent de classe no privilegiada) plebs, gent de poc braç, el comú de la gent, el comú, el baix poble, el vulgar.
- (població amb pocs habitants) vilatge, pobla, llogarret, llogaret, llogarró, poblat, aldea (antic), localitat (mot general), població (mot general).
Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- ser de poble (despectiu): provincià, inculte.
- menjar de poble: menjar natural.
- la veu del poble: opinió comuna i estesa.
- poble de quatre cases o poble de mala mort: el petit i insignificant.
Traduccions
[modifica]Conjunt de persones
- Afrikaans: volk(af)
- Albanès: popull(sq)m.
- Alemany: Volk(de)n.
- Anglès: people(en)
- Àrab: شَعْب(ar)m.
- Armeni: ժողովուրդ(hy) (jokhovurd)
- Búlgar: наро́д(bg)m. (narod)
- Castellà: pueblo(es), gente(es)
- Coreà: 국민(ko) (gungmin)
- Danès: folk(da)n.
- Eslovac: národ(sk)m., ľud(sk)m.
- Eslovè: vas(sl)f., narod(sl)m.
- Esperanto: popolo(eo)
- Estonià: rahvas(et)
- Feroès: tjóð(fo)f.
- Finès: kansa(fi)
- Francès: peuple(fr)
- Friülà: popul(fur)m.
- Gallec: pobo(gl)m.
- Gal·lès: pobl(cy)m.
- Georgià: ხალხი(ka) (khalkhi)
- Grec: λαός(el)m. (laós), έθνος(el)n. (ethnos)
- Grec antic: ἔθνος(grc)n. (éthnos), δῆμος(grc)m. (dêmos)
- Groenlandès: inuiaat(kl)
- Hebreu: עַם(he)m.
- Hindi: समाज(hi)m.
- Hongarès: nép(hu)
- Ídix: פֿאָלק(yi)n.
- Irlandès: pobal(ga)m.
- Italià: popolo(it)m.
- Japonès: 国民(ja)
- Letó: tauta(lv)f.
- Lituà: tauta(lt)f.
- Llatí: gens(la)f., populus(la)m.
- Macedoni: народ(mk)m.
- Maltès: poplu(mt)m.
- Neerlandès: volk(nl)n.
- Retoromànic: pievel(rm)m., pövel(rm)m.
- Romanès: popor(ro)n.
- Rus: наро́д(ru)m. (narod)
- Serbocroat: народ(sh), narod(sh)m.
- Suec: folk(sv)n.
- Tadjik: мардум(tg)
- Tai: คน(th)
- Turc: halk(tr)
- Txec: lid(cs)m., národ(cs)m.
- Ucraïnès: наро́д(uk)m. (narod)
- Uzbek: halq(uz)
- Való: peupe(wa)
- Vènet: popolo(vec)m.
- Vietnamita: nhân dân(vi)
- Xinès: 國民(zh) (国民, guómín)
Població amb pocs habitants
- Alemany: Dorf(de)n.
- Anglès: town(en), village(en)
- Basc: herrixka(eu)
- Bretó: bourcʼh(br)
- Castellà: pueblo(es)
- Danès: landsby(da)c., by(da)c.
- Eslovac: dedina(sk)f., ves(sk)f.
- Eslovè: vas(sl)f.
- Esperanto: vilaĝo(eo)
- Estonià: küla(et)
- Finès: kylä(fi)
- Francès: village(fr)
- Friülà: paîs(fur)
- Gallec: vila(gl)f., aldea(gl)f., lugar(gl)m.
- Georgià: სოფელი(ka) (sòpeli)
- Grec: χωριό(el)n. (khorió)
- Grec antic: κώμη(grc)f. (kṓmē)
- Groenlandès: illoqarfik(kl)
- Hebreu: כְּפָר(he)m.
- Irlandès: sráidbhaile(ga)m.
- Italià: villaggio(it), borgo(it)m., paese(it)m.
- Japonès: 村(ja)
- Llatí: pagus(la)m., rus(la)n., vicus(la)m.
- Macedoni: село(mk)n.
- Maltès: villaġġ(mt)m.
- Neerlandès: dorp(nl)n.
- Noruec: landsby(no)n., torp(no)n.
- Occità: vilatge(oc)m.
- Polonès: wieś(pl)f., wioska(pl)f., siodło(pl)n.
- Portuguès: aldeia(pt)f., vila(pt)f., povoado(pt)m.
- Quítxua: llaqta(qu)
- Retoromànic: vischnanca(rm)f.
- Romanès: sat(ro)n.
- Rus: дере́вня(ru)f. (derévnia), село́(ru)n. (seló), весь(ru)f. (ves), ху́тор(ru)m. (khútor)
- Sànscrit: ग्राम(sa)m.
- Sard: bidda(sc)
- Serbocroat: село(sh), selo(sh)
- Sicilià: villaggiu(scn)m., paisi(scn)m.
- Suec: by(sv)c.
- Tagal: nayon(tl)
- Tàtar: авыл(tt)
- Turc: köy(tr)
- Txec: vesnice(cs)f., ves(cs)f.
- Xinès: 村(zh) (cūn)
Verb
[modifica]poble
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de poblar.
- (occidental,balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb poblar.
- (occidental,balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb poblar.
- (occidental,balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb poblar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: po·ble (2)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la 👁 Image
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Calcs semàntics del castellà al català
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
