unaf.

1. Forma femenina deun‎(‘article indefinit, femení i singular’).

   Hi ha una gata pel barri que de nit miula molt fort.

una

1. Forma femenina deun‎(‘cardinal’).

unaf.‎(plural invariable)

1. (amb l'article la) Primera hora.

   L'autobús surt a la una en punt.

• Com a expressió d'hora no s'apostrofa: a la una, indica l'hora
• Apostrofat, a l'una, és una locució adverbial.

• Síl·labes: u·na (2)
• Anagrames: nau, nua, nuà

unaf.‎(pluralunas)

1. una

   una silla, una mesa ― una cadira, una taula

una

1. forma femenina deuno

una

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb unir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb unir
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb unir

• Síl·labes: u·na (2)
• Anagrames: aun, aún

unaf.

1. una

• Síl·labes: ù·na (2)

ūnā

1. ablatiu femení singular deūnus

ūna

1. nominatiu femení singular deūnus
2. nominatiu neutre plural deūnus
3. vocatiu femení singular deūnus
4. vocatiu neutre plural deūnus
5. acusatiu neutre plural deūnus

una

1. forma femenina deun

1. forma femenina deun

unam.

1. forma alternativa dena