VOOZH about

URL: https://es.wiktionary.org/wiki/conjuntar

⇱ conjuntar - Wikcionario, el diccionario libre

Ir al contenido
De Wikcionario, el diccionario libre
conjuntar
pronunciación (AFI) [kõŋxũn̪ˈt̪aɾ]
silabación con-jun-tar
acentuación aguda
longitud silábica trisílaba
rima aɾ

Etimología

[editar]

Del latín coniunctāre.

Verbo transitivo

[editar]
1
Unir un conjunto (con armonía).[1]
2
Unir (algunas cosas).[1]
  • Uso: anticuado, se emplea también como pronominal
  • Sinónimo: juntar.

Conjugación

[editar]
Conjugación de conjuntarparadigma: amar (regular)[▲▼]
Formas no personales (verboides)
Infinitivo conjuntar haber conjuntado
Gerundio conjuntando habiendo conjuntado
Participio conjuntado
Formas personales
Modo indicativo
yo tú vos él, ella, usted nosotros vosotros ustedes, ellos
Presente yoconjunto túconjuntas vosconjuntás él, ella, ustedconjunta nosotrosconjuntamos vosotrosconjuntáis ustedes, ellosconjuntan
Pretérito imperfecto yoconjuntaba túconjuntabas vosconjuntabas él, ella, ustedconjuntaba nosotrosconjuntábamos vosotrosconjuntabais ustedes, ellosconjuntaban
Pretérito perfecto yoconjunté túconjuntaste vosconjuntaste él, ella, ustedconjuntó nosotrosconjuntamos vosotrosconjuntasteis ustedes, ellosconjuntaron
Pretérito pluscuamperfecto yohabía conjuntado túhabías conjuntado voshabías conjuntado él, ella, ustedhabía conjuntado nosotroshabíamos conjuntado vosotroshabíais conjuntado ustedes, elloshabían conjuntado
Pretérito perfecto compuesto yohe conjuntado túhas conjuntado voshas conjuntado él, ella, ustedha conjuntado nosotroshemos conjuntado vosotroshabéis conjuntado ustedes, elloshan conjuntado
Futuro yoconjuntaré túconjuntarás vosconjuntarás él, ella, ustedconjuntará nosotrosconjuntaremos vosotrosconjuntaréis ustedes, ellosconjuntarán
Futuro compuesto yohabré conjuntado túhabrás conjuntado voshabrás conjuntado él, ella, ustedhabrá conjuntado nosotroshabremos conjuntado vosotroshabréis conjuntado ustedes, elloshabrán conjuntado
Pretérito anterior† yohube conjuntado túhubiste conjuntado voshubiste conjuntado él, ella, ustedhubo conjuntado nosotroshubimos conjuntado vosotroshubisteis conjuntado ustedes, elloshubieron conjuntado
Modo condicional
yo tú vos él, ella, usted nosotros vosotros ustedes, ellos
Condicional simple yoconjuntaría túconjuntarías vosconjuntarías él, ella, ustedconjuntaría nosotrosconjuntaríamos vosotrosconjuntaríais ustedes, ellosconjuntarían
Condicional compuesto yohabría conjuntado túhabrías conjuntado voshabrías conjuntado él, ella, ustedhabría conjuntado nosotroshabríamos conjuntado vosotroshabríais conjuntado ustedes, elloshabrían conjuntado
Modo subjuntivo
que yo que tú que vos que él, que ella, que usted que nosotros que vosotros que ustedes, que ellos
Presente que yoconjunte que túconjuntes que vosconjuntes, conjuntés que él, que ella, que ustedconjunte que nosotrosconjuntemos que vosotrosconjuntéis que ustedes, que ellosconjunten
Pretérito imperfecto que yoconjuntara, conjuntase que túconjuntaras, conjuntases que vosconjuntaras, conjuntases que él, que ella, que ustedconjuntara, conjuntase que nosotrosconjuntáramos, conjuntásemos que vosotrosconjuntarais, conjuntaseis que ustedes, que ellosconjuntaran, conjuntasen
Pretérito perfecto que yohaya conjuntado que túhayas conjuntado que voshayas conjuntado que él, que ella, que ustedhaya conjuntado que nosotroshayamos conjuntado que vosotroshayáis conjuntado que ustedes, que elloshayan conjuntado
Pretérito pluscuamperfecto que yohubiera conjuntado, hubiese conjuntado que túhubieras conjuntado, hubieses conjuntado que voshubieras conjuntado, hubieses conjuntado que él, que ella, que ustedhubiera conjuntado, hubiese conjuntado que nosotroshubiéramos conjuntado, hubiésemos conjuntado que vosotroshubierais conjuntado, hubieseis conjuntado que ustedes, que elloshubieran conjuntado, hubiesen conjuntado
Futuro† que yoconjuntare que túconjuntares que vosconjuntares que él, que ella, que ustedconjuntare que nosotrosconjuntáremos que vosotrosconjuntareis que ustedes, que ellosconjuntaren
Futuro compuesto† que yohubiere conjuntado que túhubieres conjuntado que voshubieres conjuntado que él, que ella, que ustedhubiere conjuntado que nosotroshubiéremos conjuntado que vosotroshubiereis conjuntado que ustedes, que elloshubieren conjuntado
Modo imperativo
― (tú) (vos) (usted) (nosotros) (vosotros) (ustedes)
Presente ―― (tú)conjunta (vos)conjuntá (usted)conjunte (nosotros)conjuntemos (vosotros)conjuntad (ustedes)conjunten
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Véase también

[editar]

Traducciones

[editar]
Traducciones[▲▼]
conjuntar
central (AFI) [kuɲ.ʒunˈta]
valenciano (AFI) [koɲ.d͡ʒunˈtaɾ]
baleárico (AFI) [koɲ.ʒunˈta]
acentuación aguda
longitud silábica trisílaba

Etimología

[editar]

De conjunt y el sufijo -ar[2], o del latín coniunctāre.

Verbo

[editar]
1
Reunir o unirse (juntar).

Conjugación

[editar]
Conjugación de conjuntarparadigma: amar (regular)[▲▼]
Formas no personales (verboides)
Infinitivo conjuntar haver conjuntat
Gerundio conjuntant havent conjuntat
Participio conjuntat
Formas personales
Modo indicativo
jo tu el, ella, vostè nosaltres vosaltres, vós ells, elles, vostès
Presente joconjunto, conjunte, conjunti, conjunt tuconjuntes el, ella, vostèconjunta nosaltresconjuntem, conjuntam vosaltres, vósconjunteu, conjuntau ells, elles, vostèsconjunten
Pretérito imperfecto joconjuntava tuconjuntaves el, ella, vostèconjuntava nosaltresconjuntàvem vosaltres, vósconjuntàveu ells, elles, vostèsconjuntaven
Pretérito perfecto joconjuntí tuconjuntares el, ella, vostèconjuntà nosaltresconjuntàrem vosaltres, vósconjuntàreu ells, elles, vostèsconjuntaren
Pretérito perifrástico jovaig conjuntat tuvas conjuntat, vares conjuntat el, ella, vostèva conjuntat nosaltresvem conjuntat, vàrem conjuntat vosaltres, vósvau conjuntat, vàreu conjuntat ells, elles, vostèsvan conjuntat, varen conjuntat
Pretérito pluscuamperfecto johavia conjuntat tuhavies conjuntat el, ella, vostèhavia conjuntat nosaltreshavíem conjuntat vosaltres, vóshavíeu conjuntat ells, elles, vostèshavien conjuntat
Pretérito perfecto compuesto johe conjuntat tuhas conjuntat el, ella, vostèha conjuntat nosaltreshem conjuntat, havem conjuntat vosaltres, vósheu conjuntat, haveu conjuntat ells, elles, vostèshan conjuntat
Futuro joconjuntaré tuconjuntaràs el, ella, vostèconjuntarà nosaltresconjuntarem vosaltres, vósconjuntareu ells, elles, vostèsconjuntaran
Futuro compuesto johauré conjuntat tuhubràs conjuntat el, ella, vostèhaurà conjuntat nosaltreshaurem conjuntat vosaltres, vóshaureu conjuntat ells, elles, vostèshauran conjuntat
Pretérito anterior† johaguí conjuntat, vaig haver conjuntat tuhagueres conjuntat, vas haver conjuntat, vares haver conjuntat el, ella, vostèhagué conjuntat, va haver conjuntat nosaltreshaguérem conjuntat, vem haver conjuntat, vàrem haver conjuntat vosaltres, vóshaguéreu conjuntat, vau haver conjuntat, vàreu haver conjuntat ells, elles, vostèshagueren conjuntat, van haver conjuntat, varen haver conjuntat
Modo condicional
jo tu el, ella, vostè nosaltres vosaltres, vós ells, elles, vostès
Condicional simple joconjuntaria tuconjuntaries el, ella, vostèconjuntaria nosaltresconjuntaríem vosaltres, vósconjuntaríeu ells, elles, vostèsconjuntarien
Condicional compuesto johauria conjuntat, haguera conjuntat tuhauries conjuntat, hagueres conjuntat el, ella, vostèhauria conjuntat, haguera conjuntat nosaltreshauríem conjuntat, haguérem conjuntat vosaltres, vóshauríeu conjuntat, haguéreu conjuntat ells, elles, vostèshaurien conjuntat, hagueren conjuntat
Modo subjuntivo
que jo que tu que el, que ella, que vostè que nosaltres que vosaltres, que vós que ells, que elles, que vostès
Presente que joconjunti, conjunte que tuconjuntis, conjuntes que el, que ella, que vostèconjunti, conjunte que nosaltresconjuntem que vosaltres, que vósconjunteu que ells, que elles, que vostèsconjuntin, conjunten
Pretérito imperfecto que joconjuntés, conjuntàs, conjuntara que tuconjuntessis, conjuntesses, conjuntassis, conjuntasses, conjuntares que el, que ella, que vostèconjuntés, conjuntàs, conjuntara que nosaltresconjuntéssim, conjuntéssem, conjuntàssim, conjuntàssem, conjuntàrem que vosaltres, que vósconjuntéssiu, conjuntésseu, conjuntàssiu, conjuntàsseu, conjuntàreu que ells, que elles, que vostèsconjuntessin, conjuntessen, conjuntassin, conjuntassen, conjuntaren
Pretérito perfecto que johagi conjuntat, haja conjuntat que tuhagis conjuntat, hages conjuntat que el, que ella, que vostèhagi conjuntat, haja conjuntat que nosaltreshàgim conjuntat, hàgem conjuntat que vosaltres, que vóshàgiu conjuntat, hàgeu conjuntat que ells, que elles, que vostèshagin conjuntat, hagen conjuntat
Pretérito perifrástico que jovagi conjuntat, vaja conjuntat que tuvagis conjuntat, vages conjuntat que el, que ella, que vostèvagi conjuntat, vaja conjuntat que nosaltresvàgim conjuntat, vàgem conjuntat que vosaltres, que vósvàgiu conjuntat, vàgeu conjuntat que ells, que elles, que vostèsvagin conjuntat, vagen conjuntat
Pretérito pluscuamperfecto que johagués conjuntat, haguera conjuntat que tuhaguessis conjuntat, haguesses conjuntat, hagueres conjuntat que el, que ella, que vostèhagués conjuntat, haguera conjuntat que nosaltreshaguéssim conjuntat, haguéssem conjuntat, haguérem conjuntat que vosaltres, que vóshaguéssiu conjuntat, haguésseu conjuntat, haguéreu conjuntat que ells, que elles, que vostèshaguessin conjuntat, haguessen conjuntat, hagueren conjuntat
Pretérito anterior† que jovagi haver conjuntat, vaja haver conjuntat que tuvagis haver conjuntat, vages haver conjuntat que el, que ella, que vostèvagi haver conjuntat, vaja haver conjuntat que nosaltresvàgim haver conjuntat, vàgem haver conjuntat que vosaltres, que vósvàgiu haver conjuntat, vàgeu haver conjuntat que ells, que elles, que vostèsvagin haver conjuntat, vagen haver conjuntat
Modo imperativo
― (tu) (vostè) (nosaltres) (vosaltres, vós) (vostès)
Presente ―― (tu)conjunta (vostè)conjunti, conjunte (nosaltres)conjuntem (vosaltres)conjunteu, conjuntau (vostès)conjuntin, conjunten
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad

Referencias y notas

[editar]
  1. 1 2 «conjuntar» en Diccionario de la lengua española. Editorial: Real Academia Española, Asociación de Academias de la Lengua Española y Espasa. 22.ª ed, Madrid, 2001.
  2. ↑ «conjuntar» en Gran diccionari de la llengua catalana. Editorial: Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1998.
Categorías:
Categoría oculta: