VOOZH about

URL: https://lmo.wikipedia.org/wiki/Essen

⇱ Essen - Wikipedia


Và al contegnud
De Wikipedia
👁 Lumbard ucidental
Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Essen
Comun
👁 Essen - Bandera
👁 Essen - Stema
👁 Essen - Sœmeanza
Essen - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nomofiçal Essen
Stat Germania
Land Nordrhein-Westfalen
Distret
Circondari
Politega
Sindegh Thomas Kufen
(2015)
Territore
Coordinade 51°27′03″N 7°00′47″E / 51.450833°N 7.013056°E51.450833; 7.013056
OSM 62713
Voltituden 116 m s.l.m
Superfix 210,34 km²
Abitants 586 608 ab.
(31 dicember 2023)
Densitaa 2788.86 ab./km²
Confin Ennepe-Ruhr-Kreis, Oberhausen, Mülheim an der Ruhr, circondario di Mettmann, Bochum, Gelsenkirchen, circondario di Recklinghausen, Bottrop, Velbert, Heiligenhaus, Gladbeck e Langenberg
Fus orari Central European Time, UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 201 e 2054
Codex postal 45127–45359
Siglaautom. E
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
👁 Essen - Localizazion
Essen - Localizazion
Sit istituzional

Essen (Esse in Ripuarisch; Assindia in latin) a l'è ona città todesca.
La se troeuva in del Land del Nòrd Reno-Vestfalia, in de la region de la Ruhr. L'è la terza città pussee granda del Land dòpo Colònia e Dortmund.

👁 Image
La cattedral de Essen.
  • In de la Cattedral de Essen (giamò Badia de la Santissima Trinità), se troeuva la coròna de l'imperador Otton III.
  • In del 2010 Essen l'è stada la capital europea de la coltura.
  • A Essen la gh'ha origin la familia Krupp.
  • Essen in todesch el voeur dì anca mangià, però a l'è minga chell li l'origen del nomm. Al contrari, l'origen del nomm el someja 'l vegna de la parolla todesca "Eschen", ciovè "arbor de frassen", perchè 'l par che in del sitt indova l'è gnuda su la cittaa 'l gh'era ona voeulta on gran frassinee. El nomm del sitt el s'è mudaa pu voeult in di agn: Astnidum, Astanidum, Asbidi, Asnid, Assinde, Asnida, Assindia, Essendia, Esnede, Essende, Essend finn a rivà al "Essen" del didincoeu. La teoria, inscambi, che 'l nomm el vegna del vegg termen germanegh "esse", che 'l voeur dì foeugh de brasera (in referiment ai tant fonderii de azzal de la cittaa), 'l var pocch o negott perchè la cittaa de Essen l'è ben pussee veggia de la revoluzzion industriala.