La pù part del territòri l'è costituida da la part pussee bassa de la Pianura Padana, percoruda dal Po, da l'Adis, dal Brenta, dal Bacchiglion, dal Piav e da on quaj alter fiumm pussee piscinin; in su la còsta la se troeuva la laguna veneta. A nord de la pianura gh'è ona zenta de montagn bass e ronch, che la saria la zòna di Prealp venet; pussee ammò a nòrd, praticament domà in de la Provincia de Belun, el Veneto al pòrta via on tòcch de la cadena di Alp, con montagn che riven a pussee de 3.000 meter (hinn famos i Dolomit).
A diferenza del Piemont e de la Lombardia, in Veneto gh'è minga ona città tant pussee granda dij alter, ma gh'hinn tanti città minga tròpp gròss spantegaa ben in sul territòri. El capp-loeugh regional l'è la città de Venezia; i alter capp-loeugh de provincia hinn Verona (granda quasi comè Venezia), Padoa, Vicenza, Trevis, Rovigh e Belun. Paesòtt important, anca se gh'hann minga ona soa provincia, hinn Schio, Coneglian, Legnagh, Vittòrio Veneto, Miràno, Chioggia 'e Mira .
Istituto Geografico De Agostini. Enciclopedia geografica, edizione speciale per il Corriere della Sera, vol. 1. RCS Quotidiani s.p.a., Milano, 2005. ISSN 1824-9280.