rimandamento da Łetonia
Ła Łetònia, ufisialmente Repùblega de Łetònia (en łèton Latvijas Republika) ła xe un paéxe situà inte l'Eoropa setentrional.
Ła confina a nord co l'Estonia [25], a òvest co ła Rusia [26], a sud-ost co ła Biełorusia [27], a sud co ła Łituania [28] e a òvest ła xe bagnà dal Mar Bàltico.
Zeografia fìxica
[canbia | canbia el còdaxe]Ła ga na superfisie de 64 589 km².
Ła xe conpresdésta intra i 55°40' e i 58°05' de łatitùdene nord e i 20°58' e 28°14' de łonxitùdene est, rivolxesta su ła banda oriental del Mar Bàltico.
Morfołogìa
[canbia | canbia el còdaxe]El teritorio el xe formà da pian trocà da cołine che no łe pasa i 300 m de altessa.
El punto pi ełevà del paéxe el xe el Gaizina kalns, che eò riva ai 311 m de levatésa.
Idrografìa
[canbia | canbia el còdaxe]El paéxe el xe bagnà dal Mar Bàltico, ła łónga costa (531 km) ła xe prevałenteménte sabióxa e no ła ga ìxołe.
L'ełeménto caraterixante del łitorał łèton el xe el Gólfo de Riga o Baia de Riga, (in łèton Rīgas Jūras līcis[29]. L'àrea intrigada dal gólfo ła xe de 18 000 km² e ła fondésa màsima ła xe de 54 m.
El fiume prinsipal el xe ła Daugava[30].
Altri fiumi che i córe su teritorio łèton i xe: Gauja, Venta, Lielupe, Abava, Quellinor.
Ghe xe pi de 3000 łaghi, de orìxen jasal.
Anbienti naturałi
[canbia | canbia el còdaxe]El 40% de ła superfise de ła Łetònia ła xe boscóxa. Se cata anca xone de tórbiera e de pałude.
Istòria
[canbia | canbia el còdaxe]Ła Łetònia ła xe costituìa da quatro rejon tradisionałi: Curlandia (Kurzeme), Łivonia (Vidzeme), Semigałia (Zemgale) e Łatgałia (Latgale).
Zeografia połitega
[canbia | canbia el còdaxe]Ła Łetònia ła xe na repùblega parlamentare.
L'atuałe primo ministro l'é Laimdota Straujuma mentre ł'atuałe prexidénte de ła repùblega el xe Raimonds Vējonis[31].
Ła cavedal ła xe Riga.
Demografia
[canbia | canbia el còdaxe]Ła Łetònia ła ga 2 254 653 de abitanti (2010).
Etnìe
[canbia | canbia el còdaxe]Ła Łetònia ła ga ła sévente conpoxision etnega[32], in parsentuałi:
- 59,4% łètoni,
- 27,6% rusi,
- 3,6% biełorusi,
- 2,5% ucràini,
- 2,3% połachi,
- 1,3% łituani,
- 3,3% altri (ebrei, todéschi, èstoni, tàtari, e rom)
Rełijon
[canbia | canbia el còdaxe]Ła popołasion ła xe prinsipalménte de rełijon cristiana. El pi grando grupo el xe qûeło-łà łuterano (556 000[33]), co pi cee parsentuałi de catòłisi (430 405) e de ortodosi orientałi (350 000).
N'altra rełijon ła xe el dievturi [34], che el ga raixe stòreghe baxae su ła mitołogìa del perìodo pre-Cristian.
Inoltra in Łetònia ghe xe na comunità ebrea (9 883[35]) che ł xe prinsipalménte qûeło-ła che resta del perìodo soviètego. Ła comunità ebrea łètona ła xe stà anientada durante ła secónda guera mondiałe: secondo l'ùltimo censiménto ofisial inte el 1935 ła jera formada da 93 479 ebrei, sérca el 6,4% de ła popołasion total.
Łéngua
[canbia | canbia el còdaxe]Ła łéngua ofisial de ła Repùblega de Łetonia ła xe el łèton[36].
El ruso el xe in asołuto ła łéngua de minoransa pi prexente, parlada o capìa almanco da na bóna part de popołasion no rusa.
Ła łéngua łatgałiana ła xe difondésta inte ła Łatgałia[37].
Gałeria de someje
[canbia | canbia el còdaxe]-
panorama da ła cołina de Gaiziņš
-
fiume Daugava a Daugavpils
-
panorama de Jelgava
-
Culdiga, sito candidà a partrimonio mondial ONUESC
Note
[canbia | canbia el còdaxe]- ↑ Declarà da: Costituzione della Lettonia. Sesion del documento: 4, . Łéngua de l'òpara: lètono.
- ↑ voze de refarensadata.stat.gov.lv.
- ↑ URL de refarensa: http://www.lsm.lv/lv/raksts/latvija/zinas/saeima-ratifice-latvijas-pievienosanos-oecd.a188113/.
- ↑ URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editor: Grupo de Fornidori Nucleari. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: http://mcce-mil.com/wp-content/uploads/glance/MCCE-AT-A-Glance-September-2017.pdf. Editor: Sentro de Coordenamento de Movimenti Eoropei. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editor: Organizasion Idrogràfega Internasionałe. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: https://www.touteleurope.eu/les-pays-membres-de-l-espace-schengen.html.
- ↑ URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/latvia. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pàzena: 5. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
- ↑ URL de refarensa: https://holocaustremembrance.com/countries/latvia. Data de consultasion: 17 de marso del 2024. Tipo di riferimento: official member page. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
- ↑ URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
- ↑ 19,0 19,1 voze de refarensahdr.undp.org.
- ↑ URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS. Data de consultasion: 2 de apriłe del 2018.
- ↑ voze de refarensaitu.int.
- ↑ 22,0 22,1 voze de refarensaitu.int.
- ↑ voze de refarensaiec.ch.
- ↑ voze de refarensaiec.ch.
- ↑ par 267 km
- ↑ par 217 km
- ↑ par 141 km
- ↑ par 453 km
- ↑ in èston Liivi Laht
- ↑ noto anca cofà Dvina Osidental
- ↑ che el ga sostituio Andris Bērziņš el 2015
- ↑ Cia Factbook, 2010
- ↑ par i dati del 2003
- ↑ in inglexe godkeepers
- ↑ dati del 2005
- ↑ Ła łéngua łèton, cofà el łituan e l'estinguést antigo prusian, l'apartien al grupo bàltico de ła faméja de łe łéngue indoeoropee
- ↑ ła major part dei łinguisti i consìdera el latgałian un diałeto de ła łéngua łètona
Altri projeti
[canbia | canbia el còdaxe]- 👁 Cołaborea a Wikimedia Commons
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Letònia - 👁 Scholia
Scholia el detien schemi gràfeghi so Łetònia
Łinganbi foresti
[canbia | canbia el còdaxe]- (lètono, inglezo) Sito ufisałepresident.lv. Sconosesta: lètono e inglezo (juto) 👁 Modifega so Wikidata
- (lètono, inglezo) Sito ufisałemk.gov.lv. Sconosesta: lètono e inglezo (juto) 👁 Modifega so Wikidata
- LettoniaTreccani.it – Enciclopedie on line, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana. 👁 Modifega so Wikidata
- Elio MIGLIORINI, Mario SALFI, Francesco TOMMASINI, Pino FORTINI, Carlo DE ANGELIS, Anna Maria RATTI, Arthur HABERLANDT, Giuseppe CIARDI-DUPRE', Arnolds SPEKKE e Francis BALODIS, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1933. 👁 Modifega so Wikidata
- Clarice EMILIANI, Luchino FRANCIOSA, Anna Maria RATTI e Federico CURATO, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, I Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1938. 👁 Modifega so Wikidata
- Elio MIGLIORINI e Pietro MARAVIGNA, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, II Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1949. 👁 Modifega so Wikidata
- Emma Ansovini e Pietro U. Dini, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, V Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1993. 👁 Modifega so Wikidata
- Martina Teodoli, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, VI Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2000. 👁 Modifega so Wikidata
- Anna Bordoni e Paola Salvatori, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, VII Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2007. 👁 Modifega so Wikidata
- Isabelle Dumont, LETTONIA, in Ençiclopedia Italiana, IX Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2015. 👁 Modifega so Wikidata
- Lettonia, in Disionàrio de istòria, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2010. 👁 Modifega so Wikidata
- Lettòniasapere.it, De Agostini. 👁 Modifega so Wikidata
- (IT, DE, FR) Łetòniahls-dhs-dss.ch, Disionàrio stòrego de ła Svìsara. 👁 Modifega so Wikidata
- (EN) Peteris V. Gulyans, Arnold Spekke, James H. Bater, Aivars Stranga, Kazimierz Maciej Smogorzewski e Romuald J. Misiunas, LatviaEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc. 👁 Modifega so Wikidata
- (EN) Opere riguardanti ŁetòniaOpen Library, Internet Archive. 👁 Modifega so Wikidata
| Stati del mondo · Eoropa | |
|---|---|
| Stati | 👁 Image Albanìa • 👁 Image Andora • 👁 Image Àustria • 👁 Image Belzo • 👁 Image Biełorùsia • 👁 Image Bòsnia e Erzegòvina • 👁 Image Bulgaria • 👁 Image Croàsia • 👁 bandiera Danemarca[1] • 👁 Image Estònia • 👁 Image Finlàndia • 👁 bandiera Fransa[1][2][3] • 👁 Image Gresa[4] • 👁 Image Irlanda • 👁 Image Islanda • 👁 bandiera Itàłia[5] • 👁 Image • 👁 Image Łiechtenstein • 👁 Image Łituània • 👁 Image Łusenburgo • 👁 Image Masedònia del Nord • 👁 Image Malta • 👁 Image Moldàvia • 👁 Image Montenégro • 👁 Image Norveza • 👁 Image Ongarìa • 👁 bandiera Paezi Basi[1][2] • 👁 Image Połònia • 👁 Image Portogało[5] • 👁 Image Prinsipato de Mònaco • 👁 bandiera Regno Unìo • 👁 Image Repùblega Ceca • 👁 bandiera Romania • 👁 Image Rùsia[4] • 👁 Image San Marin • 👁 bandiera Sèrbia • 👁 Image Slovàchia • 👁 Image Slovènia • 👁 Image Spagna[5] • 👁 Image Svèsia • 👁 Image 👁 bandiera 👁 Image Svìsera • 👁 Image Ucràina • 👁 Image Vatican • 👁 bandiera Zermània |
| Dipendense | 👁 bandiera Zibiltera • 👁 bandiera Ìxołe Åland • 👁 bandiera Ìxołe Fær Øer • Ìzołe del Canal (👁 bandiera Guernsey • 👁 bandiera Jersey • Sark) • 👁 bandiera Ìxoła de Man • 👁 bandiera Svalbard e Jan Mayen |
| Teritori custionai | 👁 bandiera Kósovo • Transnistria[6] |
| Teritori transcontinentałi[6] | 👁 Image Azerbaijan[4] • 👁 Image Kazàkistan[4] • 👁 Image Turchia[4] • 👁 Image Zeorza[4] |
Notasion:
| |
| 👁 Union Eoropea Union eoropea | ||
|---|---|---|
| Stati fondanti | 👁 Image Belzo · 👁 bandiera Fransa · 👁 bandiera Zermània · 👁 bandiera Itàłia · 👁 Image Łusenburgo · 👁 bandiera Paezi Basi | 👁 Image |
| Dal 1973 | 👁 bandiera Danemarca · 👁 Image Irlanda | |
| Dal 1981 | 👁 Image Gresa | |
| Dal 1986 | 👁 Image Portogało · 👁 Image Spagna | |
| Dal 1995 | 👁 Image Àustria · 👁 Image Finlàndia · 👁 Image Svèsia | |
| Dal 2004 | 👁 Image Sipro · 👁 Image Estònia · 👁 Image · 👁 Image Łituània · 👁 Image Malta · 👁 Image Połònia · 👁 Image Repùblega Ceca · 👁 Image Slovàchia · 👁 Image Slovènia · 👁 Image Ongarìa | |
| Dal 2007 | 👁 Image Bulgaria · 👁 bandiera Romania | |
| Dal 2013 | 👁 Image Croàsia | |
| Ex-menbri | 👁 bandiera Regno Unìo (1973-2020) | |
| 👁 Image NATO | ||
|---|---|---|
| 👁 Image Albanìa · 👁 Image Belzo · 👁 Image Bulgaria · 👁 bandiera Cànada · 👁 Image Croàsia · 👁 bandiera Danemarca · 👁 Image Estònia · 👁 Image Finlàndia · 👁 bandiera Fransa · 👁 Image Gresa · 👁 Image Islanda · 👁 bandiera Itàłia · 👁 Image · 👁 Image Łituània · 👁 Image Łusenburgo · 👁 Image Norveza · 👁 Image Ongarìa · 👁 bandiera Paezi Basi · 👁 Image Połònia · 👁 Image Portogało · 👁 bandiera Regno Unìo · 👁 Image Repùblega Ceca · 👁 bandiera Romania · 👁 Image Slovàchia · 👁 Image Slovènia · 👁 Image Spagna · 👁 bandiera Stati Unii de l'Amèrica · 👁 Image Turchia · 👁 bandiera Zermània | 👁 Image | |
| Controło de autorità | VIAF (EN) 237710820 · ISNI (EN) 0000 0001 2151 8114 · LCCN (EN) n80150219 · GND (DE) 4074187-4 · BNF (FR) cb119455515 (data) · BNE (ES) XX452762 (data) · NDL (EN, JA) 00569322 · WorldCat Identities (EN) n80-150219 |
|---|
- Voze co argominti formatnum no numèreghi
- Voze co erori de script
- P625 lexesta da Wikidata
- Voze co targhete de Wikidata sensa tradusion
- P18 lexesta da Wikidata
- P41 lexesta da Wikidata
- P94 lexesta da Wikidata
- P281 lexesta da Wikidata
- P395 lexesta da Wikidata
- P856 lexesta da Wikidata
- P2046 lexesta da Wikidata
- Pàjine che łe dòpara el modeło Interprojeto
- Eror del mòduło citasion - citasion che łe dòpara on còdaxe łéngua sconosesto
- P3365 lexesta da Wikidata
- P4223 lexesta da Wikidata
- P6404 lexesta da Wikidata
- P6706 lexesta da Wikidata
- P902 lexesta da Wikidata
- P1417 lexesta da Wikidata
- P3847 lexesta da Wikidata
- Voxe co còdaxe VIAF
- Voxe co còdaxe ISNI
- Voxe co còdaxe LCCN
- Voxe co còdaxe GND
- Voxe co còdaxe BNF
- Voxe co còdaxe BNE
- Voxe co còdaxe NDL
- Voxe no biogràfeghe co còdaxi de controło de autorità
- Pàjine co mape
