| Tipus | any 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1018 (mxviii) |
| Islàmic | 408 – 409 |
| Xinès | 3714 – 3715 |
| Hebreu | 4778 – 4779 |
| Calendaris hindús | 1073 – 1074 (Vikram Samvat) 940 – 941 (Shaka Samvat) 4119 – 4120 (Kali Yuga) |
| Persa | 396 – 397 |
| Armeni | 467 |
| Rúnic | 1268 |
| Ab urbe condita | 1771 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| seglex - seglexi - seglexii | |
| Dècades | |
| 980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040 | |
| Anys | |
| 1015 1016 1017 - 1018 - 1019 1020 1021 | |
L'any 1018 és un any comú començat en dimecres. El vuitè any de la dècada del 1010, el setè any del seglexi i el setè any del Mil·lenni I
.jpg){kind=link}
Als Països Catalans, el Comte Oliba deixa de governar els Comtat de Cerdanya i de Berga per passar a ser el bisbe de Vic i Berenguer Ramon I esdevé comte de Barcelona mentre és un infant i el comtat passa a estar regit per Ermessenda de Carcassona. Ermessenda demana ajuda al noble normand Roger de Tosni per atacar els pirates sarraïns de Dènia.[1] El Comte Ermengol II d'Urgell jura lleialtat al comte de Barcelona Berenguer Ramon I entre els anys 1018 i 1026.[2]
Al Califat de Còrdova continua la Fitna de l'Àndalus i es succeixen 3 califes (de dues dinasties diferents) després de le l'assassinat de dos d'aquests.[3]
L'emperador romà d'Orient derrota el Primer Imperi Búlgar[4] i al sud d'Itàlia venç als revoltats normands.[5] Pau entre el Sacre Imperi i Polònia i Hongria. Aquests dos països acorden la seva frontera als cims dels Càrpats.[6] El Regne de Borgonya es sotmet al Sacre Imperi Romanogermànic.[7] Teodoric III de Frisia Occiental obté el dret a dominar i a cobrar impostos de Frísia Occidental després de guanyar la Batalla de Vlaardingen.[8]
L'islam s'expandeix cap a l'Índia quan Mahmud de Ghazna conquereix fins la riba oriental del Ganges i finalitza l'imperi dels Pratihara, que es fragmenta en molts regnes.[9]
Durant l'any neixen Bagrat IV de Geòrgia i Hardecanut, futur rei d'Anglaterra i Geòrgia. Moren el tsar de Bulgària Joan Ladislau de Bulgària, Guillem II de Provença-Arle, Enric I d'Àustria i Harald II de Dinamarca.[4]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Oliba és elegit bisbe de Vic.[10]
- Dedicació de la Catedral de Vic
- Dedicació de la Catedral de Girona
- Entre els anys 1018 i 1026 (el document no està datat) el comte Ermengol II d'Urgell fa el jurament de fidelitat al comte de Barcelona Berenguer Ramon I. Segons Pierre Bonnassie, aquest és el primer document que es conserva on apareix la paraula hominiaticum (homenatge).[2]
- Entre els anys 1018 i 1023 Guifré II de Cerdanya, Berga i Confent fa el jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Carcassona.[11]
- A petició d'Ermessenda de Carcassona, el noble normand Roger de Tosny emprèn una campanya contra els sarraïns pirates de Mujàhid, emir de Dènia.[1]
- L'emir de Dàniyya, Mujàhid reconeix com a califa a Abd-ar-Rahman IV, germà d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, però el seu regnat va durar només 20 dies abans que l'assessinessin quan anava a prendre el poder a Còrdova.[12][3]
- Es funda l'Emirat de Saraqusta.[10]
👁 Image Març: A Provença esclata una revolta encapçalada per Ponç de Fos contra Guillem II de Provença-Arle, que és mort en el setge del castell de Fòs. Inici d'una guerra civil entre diferents faccions de nobles que s'enfronten al poder comtal.[13]Guillem II de Provença mor en el siti del castell de Fòs l'any 1018 - 6 d'abril, Pasqua de Resurrecció. A Tolosa s'acaba de manera tràgica la costum de bufetejar un jueu davant la catedral durant la Setmana Santa. Segons Adémar de Chabannes l'encarregat de fer-ho, ho fa amb tanta força que li treu els ulls i el cervell del cap.[14]
- Una flota normanda saqueja Poitou i Guillem V d'Aquitània, que emprèn una campanya contra ells, és fet presoner i ha de pagar-els un rescat.[15]
Península ibèrica
[modifica]- 22 de març - Al Califat de Còrdova el califa hammudi Alí Hammud al-Nasir és assassinat al seu palau pels seus esclaus i és succeït per l'omeia Abd-ar-Rahman IV, germà d'Hixam al-Muàyyad bi-L·lah. Aquest estava a València quan fou proclamat califa amb el suport dels emirs de Saragossa, Dènia, València i Tortosa. Quan Abd-ar-Rahman IV acudeix a Còrdova per prendre el poder efectiu és traït i assassinat a Guadix. Llavors, Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, germà de l'antic califa Alí ibn Hammud an-Nàssir pren el poder i castiga els nobles que havien participat en la mort del seu germà.[16][3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 30 de gener - Pau de Bautzen entre el Sacre Imperi Romanogermànic i Polònia. el duc Boleslau I de Polònia manté Milzenland, la Marca de Lusàcia i Moràvia. Acord entre Esteve I d'Hongria i Boleslau I de Polònia sobre la frontera que separa els dos països als cims dels Càrpats.[6]
- 15 de febrer: Rodolf III de Borgonya atorga terres a l'aabadia de Sant Maurici d'Agaune, així com privilegis reials.[17]
- Febrer: Batalla de Dyrrachium (1018). L'últim tsar búlgar Ivan Vladislau de Bulgària és vençut i a Durrës. Incorporació de Bulgària a l'Imperi Romà d'Orient sota Basili II (que s'acabarà l'any 1186).[18] Basili II respecta els usos de l'imperi búlgar i el patriarcat d'Ohrid es converteix en un arquebisbat autocèfal. Basili incitarà als búlgars a que s'assimilin atribuint càrrecs aristocràtics a molts dignataris i mitjançant matrimonis entre les dues aristocràcia. Però aquesta assimilació no fou perfecta.[5]
- Març: A Magúncia, Rodolf III de Borgonya confirma els compromisos d'Estrasburg (1016) i cedeix la seva corona i ceptre a Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic. El Regne de Borgonya es sotmet al poder imperial.[7]
👁 Image 29 de juliol: L'exèrcit lotaringi de Godofreu I de Baixa Lotaríngia i del bisbe Adalbert II d'Utrecht és destuït pel comte Teodoric III de Frísia Occidental a la Batalla de Vlaardinguen i l'emperador reconeix a Teodoric III el seu domini de Frísia Occidental.[8]Victoria de Teodoric III d'Holanda a la Batalla de Vlaardinguen. - 14 d'agost - Boleslau I de Polònia intervé en la crisi de successió de Kíiv i entra a la ciutat. El rei de Polònia, que havia casat la seva filla amb Sviatopolk I de Kíev mena una expedició militar per ajudar-lo contra Iaroslau I el Savi i envaeix territoris del Rus de Kíev.[19]
- 1 d'octubre: Els normands dirigits pels germans Drengot són derrotats pels romans d'Orient a Cannes (Pulla).[20] El general romà d'Orient Basili Bojannès redueix la revolta de Melus de Bari al sud d'Itàlia i sotmet els principats lombards de la Pullai construeix una línia de fortaleses contra els atacs de l'emperador germànic. Tot i això, el sud d'Itàlia guanyarà autonomia per les dificultats dels romans d'Orient als Balcans i a Àsia.[5]
- Canut II de Dinamarca s'embarca a Dinamarca per assegurar el seu regnat després de la mort del seu pare.[21]
- Batalla de Carham enre el Regne d'Escòcia i el Regne de Northumbria. Malcolm II d'Escòcia s'annexiona la regió de Lothian i envesteix el seu nét Duncan I d'Escòcia com a rei de Strathclyde després de la mort del últim rei bretó, Owen.[22]
Altres continents
[modifica]- 19 de maig - El Califa Fatimita Al-Hàkim abandona temporalent la vida pública.[23]
- 27 de setembre - El soltà Mahmud de Ghazna emprèn la dotzena expedició militar contra l'Índia.[24]
- 2 de desembre - Mahmud de Ghazna travessa el riu Yamuna i ocupa la base oriental del riu Ganges.[25] Això significa el final de l'imperi de Gurjara-Pratihara quan moltes de les seves regions s'independitzen i creen els seus propis regnes (Kathiawar, Gujarat, Ajmer, Jodhpur, Paramara, Malwa, ...).[9]
- 20 de desembre - saqueig de Kanauj, a Índia. Es deporten 53.000 ciutadans cap el Khorassan, on resten durant diversos decennis en captivitat abans de ser enviats a l'Imperi Romà d'Orient i els Balcans.[26]
👁 Image Batalla de Kuju (actual Kusong). Una tercera temptativa d'invasió de Goryeo (Corea) pels khitan (mongols) és frenada a la frontera.[27]Moneda amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia, nascut l'any 1018
Naixements
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Sofia de Bar, comtessa de Bar i senyora de Mousson, filla de Frederic II de l'Alta Lotaríngia. Hereta el comtat a la mort del seu germà Frederic III de Lorena.[28]
- Bagrat IV de Geòrgia, rei bagràtida entre els anys 1027 i 1072.[29]
👁 Image Conrad de Walbeck, comte de Walbeck i vescomte de Magdeburg.El filòsof i poeta romà d'Orient Miquel Psel·los néix l'any 1018 - Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya), filla de Folc III Nerra, comte d'Anjou.
👁 Image Constantinoble: Miquel Psel·los, poeta, metge, historiador, polític, astrònom, escritor i filòsof neoplatònic de l'Imperi Romà d'Orient, deixeble de Joan d'Eucaita. Fou l'escriptor més prolífic del seu temps.[30]El papa Víctor II néix l'any 1018 - Ducat de Suàbia - Víctor II el 153è papa de Roma, entre els anys 1055 i 1057.[31]
👁 Image Hardecanut - rei d'Anglaterra (1040-45), i Dinamarca (1035 - 1042). Únic fill masculí de Canut el Gran i Emma de Normandia, vídua del rei d'Anglaterra.[32]El rei Hardecanut d'Anglaterra i Dinamarca néix l'any 1018
.png){kind=link}
Àsia
[modifica]- 31 d'agost - Jeongjong II, desè rei de Corea de la dinastia Goryeo des de l'any 1034 al 1046.[33]
- 10 d'abril, Radkan - Nidham-al-Mulk: visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.[34]
- Rajadhiraja I emperador del sud de l'Índia dels Chola entre els anys 1044 i 1054.[35]
- Abul Hasan Hankari, místic musulmà, teòleg, filòsof i jurista.[36]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Març - Guillem II de Provença-Arle mor en el setge del castell de Fòs.[13]
Península ibèrica
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Febrer: Joan Ladislau de Bulgària, emperador de Bulgària mor a la Batalla de Durres, cosa que posa fi al Primer Imperi Búlgar, que és conquerit per l'Imperi Romà d'Orient.[18]
- 25 de febrer, Milà - Arnolf II de Arsago, arquebisbe de Milà entre els anys 998 i 1018.[38]
- 29 de juliol, Lieja, principat de Lieja: Balderic II, segon príncep-bisbe
- 1 d'octubre - Osmond Drengot, mercenari normand actiu al Mezzogiorno, mor a la Batalla de Cannes contra l'exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.[39]
- 1 d'octubre: Gilbert Drengot guerrer normand que mor a la batalla de Cannes contra els romans d'Orient.[39]
👁 Image 14 de novembre - Enric de Wurtzbourg, Bisbat de Würzburg entre els any 996 i 1018.[40]El bisbe Enric de Wurzburg mor l'any 1018 👁 Image Thietmar de Mersebug Bisbe de Merseburg des del 1009 a la seva mort.[41]El bisbe Thietmar de Merseburg mor l'any 1018 - Adolf I de Lotaríngia, comte palatí de Regne de Lotaríngia.[42]
- Aeddan ap Blegywryd usurpador del Regne de Gwynedd des del 1005, mort en combat amb els seus quatre fills en una batalla contra Llywelyn ap Seisyll, que s'empara amb el poder després d'ell.[43]
- Aldhun bisbe anglosaxó, últim bisbe de Lijdisfarne i primer bisbe de Durham.[44]
👁 Image Harald II de Dinamarca. Regeix a Dinamarca mentre el seu germà conquereix Anglaterra.[45]El 1018 mor el rei de Dinamarca Harald II mentre el seu germà Canut conquereix Anglaterra. - Owen de Strathclyde, soberà del Regne de Strathclyde que mor a la batallad e Carham.[46]
,1646,Albert-Haelwegh.jpg){kind=link}
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1018
- 1 2 Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.
- 1 2 Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona:Ed. Base,març 2023,p.565. ISBN 978-84-19007-64-3.
- 1 2 3 Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 4, pàg. 762, ISBN 84-239-4504-9
- 1 2 «El mundo en el año 1018 d. C.»(en castellà).[Consulta: 28 desembre 2025].
- 1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p. (lire en ligne [archive])
- 1 2 Lipták, Ľubomír. Petite histoire de la Slovaquie(en francès). Institut d'études slaves,1996. ISBN 978-2-7204-0317-0.
- 1 2 Bas, Philippe Le. Allemagne(en francès). Firmin Didot frères,1839.
- 1 2 Bibliothèque Impartiale: pour les mois de(en francès). E. Luzac,1753.
- 1 2 Wink, André. Al-Hind, the Making of the Indo-Islamic World: Early Medieval India and the Expansion of Islam 7Th-11th Centuries(en anglès). BRILL,2002. ISBN 978-0-391-04173-8.
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona:Ed. Base, març 2023, p. 540. ISBN 978-84-19007-64-3.
- ↑ Emirat de Dàniyya
- 1 2 Jean-Pierre Poly - La Provence et la société féodale 879-1166 - Bordas - Paris, 1976 - page 174.
- ↑ Bas, Philippe Le. France: Dictionnaire encyclopédique(en francès). Firmin Didot frères,1843.
- ↑ Gobry, Ivan. Robert II: fils d'Hugues Capet - 996 - 1031(en francès). Pygmalion,2012-12-15. ISBN 978-2-7564-0913-9.
- ↑ Frochoso Sánchez, Rafael«La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)».Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes,89,157,2009,p.71–82. ISSN: 0034-060X.
- ↑ «Fondation des Archives Historiques de l'Abbaye de St-Maurice».[Consulta: 28 desembre 2025].
- 1 2 Crampton, R. J.. A Short History of Modern Bulgaria(en anglès). CUP Archive,1987,p.4. ISBN 0521273234.
- ↑ Leib, Bernard. Rome, Kiev Et Byzance a la Fin Du Onzieme Siecle(en francès). Burt Franklin Publisher. ISBN 978-0-8337-2060-3.
- ↑ Summonte, Giovanni Antonio. Historia della città e regno di napoli, 2(en italià). Raffalleo Genari,1748.
- ↑ McHugh, Michael J. Story of the Middle Ages(en anglès). Christian Liberty Press,2002. ISBN 978-1-930367-77-7.
- ↑ Rait, Robert S. An Outline of the Relations Between England and Scotland (500-1707)(en anglès). BiblioBazaar,2008-08. ISBN 978-0-554-26013-6.
- ↑ Aractingi, Jean-Marc;Lochon, Christian. Secrets initiatiques en islam et rituels maçonniques: Druzes, Ismaéliens, Alaouites, confréries soufies(en francès). Harmattan,2008. ISBN 978-2-296-06536-9.
- ↑ Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna(en anglès). CUP Archive,1971.
- ↑ Syed, M. H.. History of Delhi Sultanate. New Delhi:Anmol Publ,2004. ISBN 978-81-261-1830-4.
- ↑ «Université Paris 8 – Saint-Denis».[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Yi, Ki-baek. A New History of Korea(en anglès). Harvard University Press,1984. ISBN 978-0-674-61576-2.
- ↑ «genealogie-mittelalter.de».[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie , Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7) p. 113.
- ↑ «Miquel Psel·los | enciclopedia.cat».[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ «Víctor II | enciclopedia.cat».[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ «Hardecanut I d’Anglaterra | enciclopedia.cat».[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ «정종»(en coreà).[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Bowen, H.; Bosworth, C.E.. "Niẓām al-Mulk". Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 7 de juny de 2016 <{{format ref}} http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/nizam-al-mulk-SIM_5942>
- ↑ Sastri, K. A. Nilakanta. The History Of South India. Geoffrey Cumberlege Oxford University Press, London,1955,p.173-177.
- ↑ W. Braune, Abd al-Kadir al-Djilani, The Encyclopaedia of Islam, Vol. I, ed. H.A.R Gibb, J.H.Kramers, E. Levi-Provencal, J. Schacht, (Brill, 1986), 69.
- ↑ Lévi-Provençal, Evariste. Histoire de l'Espagne musulmane(en francès). Maisonneuve et Larose,1999. ISBN 978-2-7068-1386-3.
- ↑ «Arnolfo di milano - Enciclopedia»(en italià).[Consulta: 28 desembre 2025].
- 1 2 Giuseppe De Blasiis, L'insurrezione pugliese e la conquista normanna nel secolo XI, 3 vol. Nàpols 1869-, p. 73.
- ↑ Biographie, Deutsche.«Heinrich I. - Deutsche Biographie»(en alemany).[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ «Thietmar - Enciclopedia»(en italià).[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Lewald, Ursula, 'Die Ezzonen. Das Schicksal eines rheinischen Fürstengeschlechts', Rheinische Vierteljahrsblätter 43 (1979) S.120-168
- ↑ (en) Mike Ashley The Mammoth Book of British Kings & Queens Robinson (London 1998) (ISBN 978-1-84119-096-9) dans l'article «Llewelyn ap Seisyll» p. 350-351.
- ↑ Fryde, Handbook of British Chronology, p. 216
- ↑ «Harald II de Dinamarca | enciclopedia.cat».[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ DE Thornton, « », Early Medieval Europe, vol. 10, no 1, 2001, p. 49–79 (DOI 10.1111/1468-0254.00079)
Categoria oculta: