| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1947 (mcmxlvii) |
| Islàmic | 1366 – 1367 |
| Xinès | 4643 – 4644 |
| Hebreu | 5707 – 5708 |
| Calendaris hindús | 2002 – 2003 (Vikram Samvat) 1869 – 1870 (Shaka Samvat) 5048 – 5049 (Kali Yuga) |
| Persa | 1325 – 1326 |
| Armeni | 1396 |
| Rúnic | 2197 |
| Ab urbe condita | 2700 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| seglexix - seglexx - seglexxi | |
| Dècades | |
| 1910 1920 1930 - 1940 - 1950 1960 1970 | |
| Anys | |
| 1944 1945 1946 - 1947 - 1948 1949 1950 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 5 d'abril, Barcelona: S'estrena La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Romea de Barcelona.[1]
- 27 d'abril, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, el Bages: aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar.
- El 18 de setembre a Sabadell es funda la entitat teatral La Joventut de la Faràndula de Sabadell
- 19 d'octubre, estadi de Sarrià, Barcelona: La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, i guanyà per 3 a 1.[2]
- 30 de novembre, Rubí: primera actuació pública de la Coral Sant Jordi, encara amb el nom de Schola Sant Jordi.[3]
- El matrimoni Folch obre el Bar Pastís a Barcelona.
- Resta del món
- 1 de gener, Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 26 de gener, Paipote, Regió d'Atacama, Xile: s'hi inaugura la foneria de coure.
- 28 de febrer, Incident 228 o Revolta contra el govern de Taiwan.[4]
- 18 d'abril, Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) - L'Armada Reial Britànica fa detonar 6.800 tones d'explosius (Operació Big Bang), creant la detonació no nuclear individual més gran de la història.
- 2 de maig, finalització de la Constitució de l'Imperi del Japó (Kyūjitai: 大日本帝國憲法 Shinjitai: 大日本帝国憲法 , Dai-Nippon Teikoku Kenpō?), més coneguda com la Constitució Imperial o Constitució de Meiji, que fou la llei fonamental de l'Imperi del Japó del 29 de novembre de 1890 fins al 2 de maig de 1947, entrà en vigor després de la Restauració Meiji, i establí una monarquia constitucional basada en el model prussià.[5]
- 5 de juny, A la Universitat Harvard, George Marshall presenta el Pla Marshall d'ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial.[6]
- 29 de novembre, seu de les Nacions Unides, Nova York: l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Fa 79 anys
- Naiximents
Tecnologia
[modifica]Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 9 de gener, Castelló de la Plana: Biel Mesquida Amengual, escriptor mallorquí.
- 13 de gener, Barcelona: Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.
- 16 de gener, Barcelona: Mercè Foradada i Morillo, escriptora catalana.[8]
- 17 de gener:
- Godall, Montsià: Josefina Matamoros, historiadora de l'art nord-catalana, directora del Museu d'Art Modern de Ceret durant 26 anys.[9]
- Donostia: Gretel Ammann, filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista basca [10]
- 24 de gener:
- Barcelona: Mercè Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.
- Aldaia, Horta Oest: Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
- 10 de febrer, L'Argentera, Baix Camp: Maria Teresa Cabré, lingüista i filòloga catalana, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.[11]
- 17 de febrer, Sabadell: Xavier Vinader i Sánchez, periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat
- 24 de febrer, Barcelona: Margarida Minguillón i Aran, actriu de teatre, cinema, televisió i doblatge.[12]
- 8 de març, Barcelona: Sílvia Tortosa, actriu catalana[13]
- 14 de març, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià [14]
- 18 de març, Sabadell: Toni Miró, dissenyador de moda català
- 9 d'abril, Santanyí: Aina Rado i Ferrando, mestra i política, presidenta del Parlament de les Illes Balears (m. 2017).[15]
- 12 d'abril, Barcelona: Anna Maria Moix i Meseguer, escriptora catalana en castellà [16]
- 27 d'abril, Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.[17]
- 30 d'abril, Barcelona: Jaume Cabré i Fabré, escriptor i guionista català.[18]
- 13 de maig, Sant Quirze del Vallès: Maria Badia i Cutchet, filòloga i política catalana, ha estat diputada al Parlament Europeu.[19]
- 19 de maig, Barcelona: Mercè Company i González, escriptora de llibres infantils i juvenils.[20]
- 29 de maig, València: Carme Gràcia Beneyto, historiadora de l'art especialitzada en els segles XIX i XX, l'art valencià, l'art natura i l'ecoart.[21]
- 30 de maig, Beniopa, la Safor: Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.[22]
- 9 de juny, París: Françoise Demulder, fotoperiodista de guerra francesa, primera dona a guanyar el World Press Photo of the Year [23]
- 15 de juny, Barcelona: Isabel Esteve Martínez, biòloga i investigadora catalana [24]
- 10 de juliol, Bellreguard, Safor: Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià
- 26 de juliol:
- Barcelona: Maria Teresa Ocaña i Gomà, conservadora de museus, ha dirigit el Museu Picasso i el MNAC.[25]
- Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
- 3 de setembre, Barcelona: Montserrat Colldeforns i Sol, política i economista catalana, diputada al Congrés.[26]
- 12 de setembre, Palma, Mallorca: Catalina Cantarellas i Camps, historiadora de l'art mallorquina.[27]
- 20 d'octubre, Barcelona: Jordi Coca, doctor en Arts Escèniques i escriptor català.[28]
- 31 d'octubre, Castelló de Rugat, Vall d'Albaida: Carmen Alborch, política i escriptora valenciana, Ministra de Cultura d'Espanya, 1993-1996).
- 20 de novembre, Calataiud: Maria Eugènia Cuenca, advocada i política d'origen aragonès, ha estat consellera i diputada (m. 2026).[29][30]
- 27 de novembre, Sudanell, Segrià: Assumpció Forcada, biòloga, poetessa i cantautora catalana.[calcitació]
- Resta del món
- 6 de gener, Ais de Provença: Andréa Ferréol, actriu francesa.[31]
- 15 de gener, Chicago, Illinois, EUA: Martin Chalfie, científic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2008.
- 18 de gener, Tòquio, Japó: Takeshi Kitano actor i director de cinema, comediant, escriptor, poeta i pintor.
- 25 de gener, Zamora: Ángel Nieto Roldán, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món
- 29 de gener:
- Seattle, EUA: Linda B. Buck, metgessa i microbiòloga nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2004.
- Ciutat de Mèxic: Montserrat Galí i Boadella, historiadora de l'art mexicana d'origen català
- 3 de febrer, Newark (Nova Jersey), Estats Units: Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc [32]
- 4 de febrer, Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès.
- 7 de febrer, Lugano, Suïssa: Carla Del Ponte, jurista, fou cap de la fiscalia del Tribunal de Dret penal internacional de les Nacions Unides.[33]
- 15 de febrer, Worcester, Massachusetts, EUA: John Adams (compositor) compositor i director d'orquestra estatunidenc.[34]
- 26 de febrer, Dagenham: Sandie Shaw, cantant anglesa de la dècada de 1960.[35]
- 4 de març, Vigo: Aida Fernández Ríos, científica, doctora en biologia i oceanògrafa espanyola [36]
- 10 de març, Port Alberni, Colúmbia Britànica: Kim Campbell, política canadenca, ha estat Primera Ministra del Canadà.[37]
- 19 de març, Greenwich, Connecticut: Glenn Close, actriu estatunidenca.[38]
- 25 de març,
- Pinner, Middlesex, Anglaterra: Reginald Kenneth Dwight, conegut com a Elton John, cantant i compositor anglès.[39]
- Bratislava: Gabriela Beňačková, soprano lírica eslovaca.[40]
- 26 de març, Srinagar, Índia: Subhash Kak, físic i filòsof i poeta.
- 29 de març, Ukkel: Geert van Istendael, escriptor belga.
- 2 d'abril, Veracruz, Mèxic: Paquita la del Barrio, cantant mexicana.[41]
- 4 d'abril, Palerm, Itàlia: Salvatore Sciarrino, compositor italià de música acadèmica contemporània.[34]
- 5 d'abril, San Juan, illa de Luzon: Gloria Macapagal-Arroyo, ha estat presidenta de les Filipines.[42]
- 11 d'abril, París: Dominique Issermann fotògrafa francesa, que ha treballat principalment en la moda i la publicitat.[43]
- 12 d'abril, Indianàpolis, Estats Units: David Letterman, humorista i presentador de televisió.[44]
- 14 d'abril, Masterton, Nova Zelanda: Alan MacDiarmid, químic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Química de l'any 2000 [45]
- 16 d'abril, Harlem, Nova York, EUA: Kareem Abdul-Jabbar, jugador de bàsquet professional nord-americà.
- 19 d'abril, Nova York, EUA: Murray Perahia, pianista i director d'orquestra nord-americà.[46]
- 21 d'abril, Muskegon, Estats Units: Iggy Pop, cantant, compositor i actor estatunidenc[47]
- 23 d'abril, Cookstown: Bernadette Devlin, política i activista pels drets civils irlandesa, ha estat membre del Parlament del Regne Unit.[48]
- 24 d'abril, Saint Louis, Missouri (EUA): Roger David Kornberg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2006.
- 25 d'abril,
- Amsterdam, Països Baixos: Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol neerlandès.[49]
- Loudéac: Marylise Lebranchu, política socialista francesa; ha estat alcaldessa i ministra.[50]
- 30 d'abril, Madrid: Isabel Guerra Peñamaría, pintora hiperrealista i monja cistercenca espanyola.[51]
- 6 de maig, Nova York: Martha Nussbaum, filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga.[52]
- 8 de maig, Chicago, Illinois, EUA): Howard Robert Horvitz, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.[53]
- 9 de maig, Pretòria, Sud-àfrica: Michael Levitt, físic i biofísic sud-africà, Premi Nobel de Química de l'any 2013.[54]
- 10 de maig, Marsella, França: Josiana Ubaud, lingüista especialitzada en lexicografia i gramaticografia occitana i també botànica.[55]
- 16 de maig, Dublín, Irlanda: John Bruton (en gaèlic irlandès: Seán de Briotún) polític irlandès, Primer Ministre d'Irlanda (1994-97).[56]
- 21 de maig, Copenhaguen: Bjørn Nørgaard, artista danès
- 1 de juny:
- Hillingdon, Middlesex, Anglaterra: Ron Wood, guitarrista, baixista i compositor de rock.[57]
- Villers-sur-Mer, Calvados, França: Patrick Grainville, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1976.[58]
- 5 de juny, Glen Ellyn, Illinois, EUA: Laurie Anderson, música, poeta, dibuixant i artista experimental.[59]
- 8 de juny, South Bend, Indiana, EUA: Eric Frank Wieschaus, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.[60]
- 21 de juny, Hamadan, Pèrsia: Shirin Ebadi, advocada iraniana guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2003.[61]
- 22 de juny, Octavia Butler, destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista [62]
- 1 de juliol, Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa: Arantxa Urretabizkaia, escriptora basca, i membre de la Euskaltzaindia.[63]
- 9 de juliol, San Francisco, EUA: Orenthal James "O. J." Simpson "The Juice", jugador de futbol americà.[64]
- 12 de juliol, Caravaca de la Cruz: Mari Trini, cantant espanyola [65]
- 16 de juliol, Denver, Colorado: Linda Hogan, poetessa, narradora, acadèmica, dramaturga, novel·lista i ambientalista ameríndia.[66]
- 17 de juliol, Londres, Anglaterra: Camilla Parker-Bowles, segona esposa del príncep Carles de Gal·les.[67]
- 20 de juliol,
- Frankfurt del Main, RFA: Gerd Binnig, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1986.[68]
- Notre-Dame-de-Bellecombe: Colette Alliot-Lugaz, soprano francesa, associada a papers mozartians.[69]
- 26 de juliol, Avezzano, Itàlia: Ada Gentile, és una compositora italiana d'obres orquestrals, de cambra i vocals.[70]
- 30 de juliol, París, França: Françoise Barré-Sinoussi, metgessa francesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2008.[71]
- 2 d'agost, Madrid: Massiel, nom artístic de María de los Ángeles Santamaría, cantant espanyola.[72]
- 7 d'agost, Marxyntsi, óblast de Txernivtsí, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
- 11 d'agost, Brixton, Anglaterra: David Robert Hayward-Jones, conegut com a David Bowie, cantant de música rock anglès.
- 17 d'agost, Marràqueix o Smara: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i el president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD)
- 27 d'agost, Canton, Xina: Flossie Wong-Staal, viròloga i biòloga molecular xinesa-estatunidenca, que va clonar el VIH [73]
- 28 d'agost, Madrid, Espanya: Manuel Catalán Chana, polític i empresari valencià, alcalde de Benidorm (1983-1991).
- 2 de setembre, Vilagarcía de Arousa, Espanya: Pepe Rubianes, actor galaicocatalà
- 3 de setembre, Roma, Itàlia: Mario Draghi, economista italià, President del Consell de Ministres d'Itàlia (2021).
- 12 de setembre, Mèxic DF: Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora [74]
- 19 de setembre, Irvine, Escòcia: Quintin Young, futbolista escocès.
- 20 de setembre, Saint Louis, Missouri, EUA): Steve Gerber, escriptor de còmics, creador de Howard the Duck
- 21 de setembre, Portland, Maine, (EUA: Stephen King, escriptor estatunidenc.[75]
- 1 d'octubre, Haifa, Israel: Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004.
- 9 d'octubre, París: France Gall, cantant francesa del moviment ié-ié [76]
- 20 d'octubre, Múnic, Alemanya Occidental: Wolfgang Brendel, baríton alemany.
- 23 d'octubre, Jibna, Mandat britànic de Palestina: Abdel Aziz al-Rantissi, líder polític palestí i cofundador de Hamàs [77]
- 27 d'octubre, Berlín, Alemanya: Gunter Demnig, artista, creador del memorial Stolpersteine.
- 29 d'octubre, Nova York, Estats Units: Richard Dreyfuss, actor estatunidenc.[78]
- 1 de novembre, Banyuls de la Marenda, Rosselló: Nadine Cosentino, pintora i dissenyadora nord-catalana [79]
- 21 de novembre, São Luís, Maranhão: Alcione, cantant i multi-instrumentista brasilera.[80]
- 28 de novembre, Atenes: Maria Farantouri, cantant grega, de música tradicional i popular grega, i també moderna.[81]
- 29 de novembre, Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany.[82]
- 8 de desembre,
- Chicago, EUA: Thomas Cech, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1989.
- Ithaca, Nova York: Margaret Geller, astrofísica estatunidenca, pionera en cartografia de l'Univers.[83]
- 14 de desembre, Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil: Dilma Rousseff, presidenta del Brasil (2011-16).[84]
- 17 de desembre, Hässleholm, Suècia: Ingvar Cronhammar, escultor suec nacionalitzat danès conegut per les seves obres monumentals.
- 20 de desembre, Verona: Gigliola Cinquetti, cantant i presentadora de televisió italiana.[85]
- 21 de desembre, Algesires, província de Cadis: Francisco Sánchez Gómez, conegut com a Paco de Lucía, guitarrista, andalús
- 26 de desembre, Aurenja, França: Jean Echenoz, escriptor francès, Premi Médicis de l'any 1983.
- 31 de desembre, São Paulo, Brasil: Rita Lee Jones, coneguda com a Rita Lee, música de rock brasilera.
- Riverside, Califòrnia: Janet Campbell Hale, escriptora coeur d'alêne.
- 30 de desembre, Toledo, Ohio: Steve Mix, jugador de bàsquet nord-americà que va jugar 13 temporades a l'NBA.
- Teramo: Attilio Danese, assagista
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 7 de gener - València: Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià (82 anys).
- 5 de febrer - Buenos Aires: Irene Rocas i Romaguera, folklorista amateur, destacada col·laboradora del DCVB (n. 1861).[86]
- 30 d'abril - Buenos Aires: Francesc Cambó, polític i financer, va ser ministre de Foment (1918-1921) i de Finances (1921-1923) (n. Verges, 1876).[87]
- 9 de novembre - Madrid: Mariano Benlliure, escultor valencià (85 anys).
- 17 de novembre - Barcelona: Regina de Lamo Jiménez, activista cooperativista i feminista (n. 1870).[88]
- 28 de novembre - València: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià (n. 1883).
- Resta del món
- 20 de gener, Ciutat de Luxemburg: Aline de Saint-Hubert, filantropa i mecenes luxemburguesa.[89]
- 25 de gener, Miami, Florida, EUA: Al Capone, gàngster estatunidenc d'ascendència napolitana, més conegut per Scarface (48 anys).
- 26 de gener, Berchem: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 (n. 1864).[90]
- 27 de gener, Beirut, Líban: Ilyas Abu-Xàbaka, poeta, editor, traductor i crític literari libanès, considerat una de les figures capdavanteres de la Nahda.
- 6 de febrer, Cerro di Laveno, Varese, Itàlia: Luigi Russolo, inventor, pintor i compositor italià (n. 1885).[91]
- 13 de febrer, Sussex: Beatrice Tomasson, alpinista anglesa a les Dolomites (n. 1859).[92]
- 17 de febrer, París: Elena Văcărescu, escriptora romanesa-francesa, veritable propagadora de la cultura romanesa al món (n. 1864).[93]
- 21 de febrer, Altadena, Califòrnia: Fannie Charles Dillon, pianista, compositora estatunidenca (n. 1881).[94]
- 9 de març, New Rochelle, Nova York (EUA): Carrie Chapman Catt, sufragista estatunidenca (n. 1859)[5]
- 4 d'octubre, Göttingen, Alemanya: Max Planck, físic, autor de la teoria quàntica (89 anys).
- 1 d'abril, Atenes (Grècia): Jordi II de Grècia, rei de Grècia (n. 1890).[95]
- 9 d'abril, Hamburg, Zona d'ocupació aliada a Alemanya: Carmen Mory, espia al servei de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906).[96]
- 16 d'abril, Auschwitz, Polònia: Rudolf Höss, militar i oficial nazi, primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz (1940 -43), penjat a la forca, just al costat del crematori del camp d'Auschwitz (n. 1900)[97]
- 24 d'abril, Nova York: Willa Cather, escriptora estatunidenca de novel·les i relats, Premi Pulitzer 1923 (n. 1873).[98]
- 1 de maig, Nova York: Evelyn McHale, suïcida.
- 6 de maig, Winter Park, Floridaː Louise Homer, contralt estatunidenca (n. 1871).[99]
- 11 de maig:
- Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.
- Malborough-on-Hudson (Nova York, EUA): Frederic Goudy, dissenyador, gravador i fonedor de caràcters estatunidenc (n. 1865).[100]
- 12 de maig, San Francisco, Estats Units: Catherine Yronwode, escriptora, editora, dissenyadora gràfica i tipografista estatunidenca.[101]
- 13 de maig: Dorchester, Anglaterra: Frances Hodgkins, pintora neozelandesa aestablerta a la Gran Bretanya (n. 1869).[102]
- 16 de maig, Cambridge (Anglaterra): Frederick Gowland Hopkins, bioquímic i metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (n. 1861).[103]
- 20 de maig, Messelhausen, Alemanya: Philipp Lenard, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1905 (n. 1862).[104]
- 17 de juny, ,Stamford, Connecticut (EUA): Maxwell Perkins, editor estatunidenc (n. 1884).[105]
- 26 de juny, Mickleham, Surrey (Anglaterra): Richard Bedford Bennett, primer vescomte de Bennett, advocat i polític canadenc. (n. 1870).[5]
- 2 d'agost, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (n. 1859).[106]
- 8 d'agost, Ann Arbor, Michigan (EUA): Anton Ivànovitx Denikin (en rus: Анто́н Ива́нович Дени́кин), militar, va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic (n. 1872).[5]
- 8 de setembre, Brussel·les, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (86 anys).
- 13 de setembre, París: Marguerite Hasselmans, pianista francesa (n. 1876).[107] 5 d'octubre, Roma: Giuseppe Emanuele Modigliani, advocat i polític.
- 15 de setembre, Wandsworth, Londres: Annie Russell Maunder, astrònoma i matemàtica irlandesa (n. 1868).[108]
- 17 d'octubre, Lisboa: Hélène van Zuylen, escriptora francesa i pionera en la pràctica de l'automobilisme (n. 1863).[109]
- 5 de novembre, Hamburg, Alemanya: Fritz Schumacher, arquitecte i urbanista.
- 20 de novembre, Basilea, Suïssa: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista.
- 7 de desembre, Nova York (EUA): Nicholas Murray Butler, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1931 (n. 1862).
- 8 de desembre, Niçaː Blanche Hoschedé Monet, pintora impressionista francesa (n. 1865).[110]
- 12 de desembre, El Caire, Egipte: Huda Sha'arawi, pionera del moviment feminista egipci i àrab (m. 1879).[111]
- 14 de desembre,
- Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.[112]
- Stourport-on-Severn, Worcestershire: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) (80 anys).
- Le Pecq: Louis Delage, enginyer i dissenyador industrial francès especialitzat en la indústria automobilística
Referències
[modifica]- ↑ Santamaria Roig, Núria«El prestigi dels morts, La fortuna de Sílvia, Galatea i Ocells i llops, un cicle escatològic?».Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura,14-12-2014,p.83–109. DOI: 10.7238/fit.v0i2.2478. ISSN: 2014-511X.
- ↑ ??? Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine. El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23
- ↑ «1947 - Els orígens: de la Schola Sant Jordi a la Coral Sant Jordi». 1951-1979. El Cercle Artístic Sant Lluc i la Coral Sant Jordi. Vint-i-vuit anys junts,2013. Arxivat de l'original el 2020-10-16.[Consulta: octubre 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine: 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- 1 2 3 4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid:Editorial Complutense,1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Fohlen, Claude,. Histoire des États-Unis d'Amérique. ISBN 978-2-85229-727-2.
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias(en castellà). Primera edición. Barcelona:Plataforma,2018,p.89. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Foradada Morillo, Mercè«Convit a la Festa».Convit a la Festa.Ajuntament de Vilanova i la Geltrú[Vilanova i la Geltrú],2015[Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Berhault, Dorothée.«Joséphine Matamoros s'en va, une page se tourne au Musée d'Art Moderne de Céret (Une dernière exposition)». micmag.net,10-05-2012.[Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Desconocidas & Fascinantes: Gretel Ammann...»(en castellà). InOutRadio,01-12-2018.[Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «Maria Teresa Cabré i Castellví | enciclopèdia.cat».[Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Margarida Minguillón - Biografía de Margarida Minguillón». Biografias.es.[Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Silvia Tortosa - Biografía de Silvia Tortosa»(en castellà).biografias.es.[Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid:Alianza,2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «El Ple guarda un minut de silenci per la mort d'Aina Rado». Parlament de les Illes Balears,25-04-2017.[Consulta: febrer 2026].
- ↑ «Anna Maria Moix i Messeguer | enciclopèdia.cat».[Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Maria del Mar Bonet i Verdaguer | enciclopèdia.cat».[Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Jaume Cabré i Fabré | enciclopèdia.cat».[Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Maria Badia i Cutchet | enciclopèdia.cat».[Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Mercè Company»(en castellà). SM. Literaturas SM.[Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Gracia Beneyto, Carmen». DHAC. Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear,06-06-2016.[Consulta: 19 març 2019].
- ↑ «Josep Piera i Rubio | enciclopèdia.cat».[Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Françoise Demulder»(en anglès). The Guardian,18-09-2008.[Consulta: 14 agost 2017].
- ↑ «Isabel Esteve Martínez». IEC. Societat Catalana de Biologia (SCB). Galeria Biogràfica de la Ciència i la Tècnica Catalanes.[Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «La ampliación del MNAC es una utopía»(en castellà).El País,28-07-2011.[Consulta: 29 juliol2011].
- ↑ «Mª Montserrat Colldeforns i Sol - VIII Legislatura - Congreso de los Diputados».[Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Cantarellas Camps, Catalina». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans.[Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ «Jordi Coca i Villalonga | enciclopèdia.cat».[Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 103
- ↑ C.S.«Mor als 78 anys Maria Eugènia Cuenca, consellera del Govern en l'etapa de Jordi Pujol».[Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Biographie et actualités de Andréa Ferréol»(en francès). France Inter.[Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Paul Auster | enciclopèdia.cat».[Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Carla Del Ponte». ANUE. Asociación para las Naciones Unidas en España.[Consulta: 12 desembre 2021].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France:Encyclopædia Universalis,[2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Reino Unido - 1967: Sandie Shaw. Puppet on a String». eurovision-spain.com.[Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Fernández, Eva.«O Pazo Provincial de Pontevedra acolleu o 3 de xuño unha charla semipresencial sobre o papel das mulleres na ciencia dentro do ciclo Aida Fernández Ríos»(en gallec). Real Academia Galega de Ciencias,15-06-2021.[Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Kim Campbell». Encyclopaedia Britrannica.[Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Glenn Close»(en anglès). Encyclopaedia Britannica,15-03-2020.[Consulta: març 2020].
- ↑ Holden, Stephen.«Elton John». Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Gabriela Beňačková». Music Centre Slovakia,25-11-2019.[Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Paquita la del Barrio». NR Artistas. Arxivat de l'original el 2019-06-30.[Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Gloria Macaraeg Macapagal-Arroyo». CIDOB,01-06-2016.[Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Dominique Issermann»(en anglès). 2e Bureau.[Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ «David Letterman»(en anglès). Biography.[Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Alan MacDiarmid»(en anglès). The Nobel Prize.[Consulta: abril 2020].
- ↑ «Murray Perahia»(en castellà). Discogs.[Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Iggy Pop»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: abril 2020].
- ↑ «Bernadette Devlin | enciclopèdia.cat».[Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «El FC Barcelona, de dol per la mort de Johan Cruyff». 3Cat,24-03-2016.[Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «Marylise Lebranchu: Biographie et articles»(en francès). Le Point,30-10-2018.[Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «Isabel Guerra: La monja pintora hipoerrealista». ArtyCultura.[Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Martha C. Nussbaum | Planeta de Libros»(en espanyol europeu).[Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002»(en anglès americà).[Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2013»(en anglès americà).[Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ "Josiane Ubaud (1947-)", BNF. Catalogue général (en linha).
- ↑ «John Bruton | prime minister of Ireland»(en anglès).[Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ron Wood | British musician»(en anglès).[Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions.«Encyclopédie Larousse en ligne - Patrick Grainville»(en francès).[Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Don, Randel. The Harvard Biographical Dictionary of Music(en anglès). Harvard University Press,1996. ISBN 978-0-674-37299-3.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995»(en anglès americà).[Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2003»(en anglès americà).[Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Alba». Editorial Mai Més.[Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Arantxa Urretabizkaia – Biografía»(en castellà). Bilbo Zaharra Euskaltegia.[Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «O.J. Simpson | Biography, Trial, & Facts»(en anglès).[Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Fallece la cantante Mari Trini»(en castellà). Cadena SER,07-04-2009.[Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Bitgood, Brenda.«Linda Hogan»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Lo que significa que Camila Parker se convierta en reina consorte»(en castellà). El Tiempo,07-02-2022.[Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1986»(en anglès americà).[Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers(en anglès). Oxford University Press,2008,p.9 i 10. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «Ada Gentile». The Living Composers Project,02-01-2017.[Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Françoise Barré-Sinoussi»(en castellà). CONICYT. Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica. Gobierno de Chile.[Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2016. Lulu.com,17 de juliol de 2016,p.230. ISBN 978-1-326-73851-8.
- ↑ Robbins, Gary.«Flossie Wong-Staal, pioneering UCSD virologist who helped identify AIDS cause, dies»(en anglès). The San Diego Union-Tribune,10-07-2020.[Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Poniatowska, Elena; Brimmer, Gaby.«Gaby Brimmer»(en castellà). Grijalbo (reproduït a Revista de la Universidad de México),1979.[Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Stephen King | Biography, Books, Movies, TV Shows, & Facts»(en anglès).[Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ «Mor France Gall, ídol de la cançó francesa dels seixanta».El Periódico de Catalunya,07-01-2018[Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «Abdel-Aziz al-Rantissi»(en anglès). The Guardian,19-04-2004.[Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Richard Dreyfuss | Biography, Movies, & Facts»(en anglès).[Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Avis de décès de mrs Nadine Marie Madeleine Cosentino - Odella.fr».[Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Alcione»(en portuguès). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira.[Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Premis Liberpress: Maria Farantouri». Liberpress. Diputació de Girona,2017.[Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Marín Yarza, Maribel«El ascenso y caída de la Lady Di de Los Verdes»(en castellà).El País[Madrid],25-10-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Carey, Charles W. American Scientists(en anglès). Infobase Publishing,2014-05-14,p.131. ISBN 978-1-4381-0807-0.
- ↑ «Dilma Rousseff | enciclopedia.cat».[Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Cinquetti, Gigliola nell'Enciclopedia Treccani»(en italià).[Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Anglada Lloveras, Núria«La feina lexicogràfica d'Irene Rocas».Estudis del Baix Empordà. Núm. 34[Sant Feliu de Guíxols],2015,p. 411 - 435. ISSN: 1130-8524.
- ↑ «Francesc Cambó i Batlle | enciclopèdia.cat».[Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Regina Lamo Jiménez». Diccionari històric de periodistes catalans - DHPC - Institut d'Estudis Catalans.[Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Goetzinger, Germaine.«Aline Mayrisch-de Saint-Hubert»(en francès). Dictionnaire des auteurs luxembourgeois,22-08-1874.[Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «Berthe Cabra»(en anglès). Women in Exploration.[Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Dennis, F.«Russolo, Luigi». A: Grove Music Online,2001. DOI10.1093/gmo/9781561592630.article.24174[Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Beatrice Tomasson e la parete sud della Marmolada»(en italià). Donne di Montagna,23-06-2023.[Consulta: 22 febrer 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Elena Vacarescu»(en anglès). Find a Grave.[Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ Giraudet, Jean-Paul.«Fannie Charles Dillon»(en francès). Musicalicd,25-03-2013.[Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «George II. King of Greece»(en anglès). Encyclopaedia Britannica,28-03-2020.[Consulta: abril 2020].
- ↑ «Mory, Carmen Maria»(en alemany). Deutsche Biographie.[Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ «Rudolf Franz Hoss | Biography, Auschwitz, & Execution»(en anglès).[Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Willa Cather | enciclopèdia.cat».[Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Louise Homer»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «Frederic W. Goudy | Biography & Facts»(en anglès).[Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «catherine yronwode»(en anglès).[Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Frances Mary Hodgkins Biography»(en anglès). Jonathan Grant Gallery.[Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929»(en anglès americà).[Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905»(en anglès americà).[Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Maxwell Perkins | American editor»(en anglès).[Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ Välimäki, Susanna.«Kansallisbiografia. Ida Moberg»(en finès). SKS. Suomalaisen Kirjallisuuden Seuran. Henkilöhistoria,30-03-2021.[Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro(en italià). EDT srl,2004,p.293(Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7.
- ↑ «Maunder, Annie Scott Dill Russell»(en anglès). Dictionary of Irish Biography. Royal Irish Academy,01-10-2009.[Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Hélène Betty Louise Caroline de Rothschild (1863-1947) | Rothschild Family».[Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Eugénie Lucienne “Blanche” Hoschedé Monet»(en anglès). Find a Grave.[Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Jaffer, Jennifer.«Huda Sharawi»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Lilly Reich». Werkbundarchiv - Museum der Dinge.[Consulta: 18 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1947
