| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1958 (mcmlviii) |
| Islàmic | 1378 – 1379 |
| Xinès | 4654 – 4655 |
| Hebreu | 5718 – 5719 |
| Calendaris hindús | 2013 – 2014 (Vikram Samvat) 1880 – 1881 (Shaka Samvat) 5059 – 5060 (Kali Yuga) |
| Persa | 1336 – 1337 |
| Armeni | 1407 |
| Rúnic | 2208 |
| Ab urbe condita | 2711 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| seglexix - seglexx - seglexxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1955 1956 1957 - 1958 - 1959 1960 1961 | |
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 20 de gener - Barcelona: s'estrena la sèrie Mortadelo y Filemón al número 1.394 de la revista Pulgarcito.
- 16 d'abril - Barcelona: S'inaugura el Teatre Guimerà, ubicat al carrer del Pi, número 11.[1]
- 18 de juliol - Lleida: S'inaugura el Parc de les Basses d'Alpicat, que esdevindrà un dels principals indrets d'esbarjo dels lleidatans.[2]
- Resta del món
- maig - Inici del Gran Salt Endavant (Xinès simplificat:大跃进,) una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques implantades en la República Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de la Xina (PCX) a la fi dels 1950 i principis dels 1960 amb la intenció d'aprofitar l'enorme capital humà del país per a la industrialització.[3]
- Inici de la Gran Fam de la Xina, que durarà tres anys, a conseqüència del fracàs del Gran Salt Endavant.
- 23 de gener - Veneçuela: un moviment civicomilitar acaba amb la dictadura de Marcos Pérez Jiménez.
- 10 de febrer - Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
- 5 de març - cap Canaveral (ara cap Kennedy, Florida, EUA): s'enlaira la nau espacial Explorer II, dins d'un programa organitzat per una agència de balística (ABMA) de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, en resposta al llançament del Spútnik, fet per la Unió Soviètica el 4 d'octubre de 1957.[4]
- 20 de juliol - Caracas (Veneçuela): l'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del pacte de Caracas.[5]
- 29 de juliol - Washington DC (EUA): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA.
- 28 de setembre - Guinea francesa: en el referèndum proposat per França guanya el «no» a avançar limitadament en l'autogovern; per tant, el poble de Guinea rebutja la pertinença a França.
- 1 d'octubre - Estats Units: entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
- 2 d'octubre - Guinea, colònia francesa, es va proclamar una república sobirana i independent, amb Sékou Touré com a president.
- 9 d'octubre - s'acaba el papat de Pius XII, a causa de la seva mort. (2 de març del 1939 - 9 d'octubre de 1958).
- 23 d'octubre - Bèlgica: a la revista Spirou es produeix la primera aparició dels barrufets, a la història originalment titulada La Flûte à six trous, actualment coneguda com La flauta dels sis barrufets.[6][7]
- 25 d'octubre al 28 d'octubre - Vaticà: conclave per a elegir nou papa.
- 28 d'octubre: comença el papat de Joan XXIII (28 d'octubre del 1958 - 3 de juny del 1963).
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 3 de gener - Barcelona: Carles Francino i Murgades, periodista català.
- 11 de gener - La Rambla, Còrdova: Carmen Osuna Cubero, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts.[8]
- 2 de febrer - Barcelona: Lluïsa Julià Capdevila, escriptora, professora i estudiosa de la literatura catalana.[9]
- 6 de febrer - Barcelona: Palmira Ventós, amb el pseudònim de Felip Palma, escriptora catalana (m. 1916).[10]
- 25 de febrer - Barcelona: Maite Carranza, escriptora i guionista catalana.[11]
- 14 de març - Barcelonaː Rosa Cullell i Muniesa, periodista i dirigent empresarial.[12]
- 20 de març, Barcelona: Elisenda Malaret, jurista catalana, doctora en Dret i catedràtica de Dret Administratiu, diputada al Congrés.[13]
- 23 de març - Barcelona: Rosa Zaragoza i Lluch, cantant i musicòloga, especialitzada en música sefardita.[14]
- 1 d'abril - Alfara del Patriarcaː Maria Carme Arnau i Orts, poetessa valenciana.[15]
- 5 d'abril - Barcelona: Glòria Pérez-Salmerón, bibliotecària que fou directora de la BNE.[16]
- 6 d'abril - Barcelona: Alicia Coduras Martínez, economista, compositora i directora d'orquestra catalana.[17]
- 9 d'abril - Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Francesc Escribano i Royo, periodista i professor universitari català.[18]
- 10 d'abril - Barcelona: Carmen Castro, llicenciada en Medicina, geriatra i política balear, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears.[19]
- 22 d'abril - València: María Dolores Bargues Castelló, professora de parasitologia i catedràtica.
- 29 d'abril - Alcoi: Pilar Almeria Serrano, actriu i directora teatral valenciana.[20]
- 30 d'abril - Pont de Suert: Elena Ribera i Garijo, advocada i política catalana.[21]
- 3 de maig - Barcelona: Carme Jordi, científica i astrofísica catalana.[22]
- 13 de juny - Sevilla: Margarita Quetglas Quesada, infermera i política mallorquina, senadora.[23]
- 22 de juny - Llavaneres: Sunsi Móra, professora que ha donat nom a l'institut de Canet de Mar (m. 2011).[24]
- 29 de juny - Porto: Rosa Mota, atleta portuguesa campiona de marató, medallista olímpica.[25]
- 5 de juliol - Barcelona, Imma Pedemonte, periodista esportiva catalana.[26]
- 8 de juliol - València: Nuria Espí de Navas, política valenciana, diputada a Corts Valencianes.[27]
- 13 de juliol - Tarragona: Montserrat Palau Vergés, filòloga, professora, diputada.[28]
- 19 de juliol - Portbou, Alt Empordà: Maria Mercè Roca, escriptora i política catalana.[29]
- 29 de juliol - València: Carmen Ninet Peña, política valenciana, ha estat diputada a Corts.[30]
- 3 d'agost - Manresa: Ramon Lladó Soler, traductor i escriptor. Ha estat premi Ciutat de Barcelona.
- 17 d'agost - Sallent: Mirella Cortès i Gès, política catalana, senadora, ha estat alcaldessa.[31]
- 18 d'agost - Barcelona: Olga Viza, periodista catalana.[32]
- 9 de setembre - Perafita, Lluçanès: Ramon Besa i Camprubí, periodista català.
- 12 de setembre - Sant Gregori: Marina Geli, metgessa catalana, exconsellera de Salut.[33]
- 22 de setembre - Barcelona; Marinella Terzi Huguet, escriptora i traductora catalana.[34]
- 23 de setembre - Barcelona: Àngels Aymar i Ragolta, dramaturga, directora i actriu catalana.[35]
- 8 d'octubre - Barcelona: Mònica Verge Folia, escaladora, esquiadora i alpinista catalana.[36]
- 11 d'octubre - Barcelona: Felip Puig i Godes, polític català, conseller del govern de la Generalitat de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures.
- 20 d'octubre - Elx (Baix Vinalopó)ː Agustí Agulló, activista cultural. Fou un dels creadors del Casal Jaume I d'Elx (m. 2021).[37]
- 21 d'octubre - Barcelona: Pilar Rahola i Martínez, periodista, polemista, escriptora i política catalana.
- 28 d'octubre - Terrassa: Concha García Campoy, periodista de ràdio i televisió (m. 2013).[38]
- 24 de novembre:
- El Prat de Llobregat: Fèlix Goñi i Roura, activista polític català (m. 1979).[39]
- Còrdova: María Milagrosa Martínez, política valenciana condemnada per corrupció.[40]
- 27 de novembre - Sabadell: Anna Fité Salvans, escriptora, guionista, periodista i dinamitzadora cultural catalana (m. 2026).
- 28 de novembre - Caracas: Francesc Antich Oliver, advocat i polític mallorquí (m. 2025).[41]
- 27 de desembre - Palma: Jaume Joan Ferrer Sancho, pneumòleg.
- Escaldes-Engordany: Pilar Burgués Monserrat, escriptora andorrana de relats curts.
- Barcelona: Montserrat Escartín Gual, escriptora.
- Resta del món
- 1 de gener: Bodil Ceballos, política i advocada sueca.
- 26 de gener, Nova Orleans, Estats Units: Ellen DeGeneres, còmica i presentadora estatunidenca.[42]
- 29 de gener, Berlín: Uta Barth, fotògrafa contemporània alemanya que explora la naturalesa de la visió.[43]
- 28 de febrer, Kamixlov: Natàlia Estemírova, periodista, activista pels drets humans russa assassinada (m. 2009).[44]
- 5 de març, Manchester, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música pop (m. 1989).
- 10 de març, Meadville, Pennsilvània, EUA: Sharon Stone, actriu, model, i productora estatunidenca.[45]
- 3 d'abril,
- Amityville (Nova York), EUA: Alec Baldwin, actor estatunidenc.
- Denver, Colorado: Francesca Woodman, fotògrafa estatunidenca dins l'avantguarda feminista dels anys 70 (m. 1981).[46]
- 11 d'abril, Maputo: Luísa Dias Diogo, economista i política moçambiquesa, Primera Ministra des del 2004 fins al 2010.[47]
- 22 d'abril, Medellín: Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada en la taxonomia de la família de les palmes.[48]
- 29 d'abril, Santa Ana (Califòrnia), EUA: Michelle Pfeiffer, actriu i cantant estatunidenca.
- 4 de maig, Reading (Pennsilvània): Keith Haring, artista i activista social nord-americà (m. 1990).[49]
- 10 de maig, Los Angeles: Ellen Ochoa, astronauta estatunidenca.[50]
- 25 de maig, Woking, Anglaterra: Paul Weller, músic anglès, membre de The Jam i The Style Council.[51]
- 1 de juny, Reykjavík: Linda Vilhjálmsdóttir, escriptora islandesa.[52]
- 19 de juny, San Fernando, Cadis, Espanya: Anne Hidalgo, alcaldessa de París.
- 20 de juny, Colònia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1902).
- 27 de juny, Hèlsinki (Finlàndia): Magnus Lindberg és un compositor i pianista finlandès.[53]
- 30 de juny, Hèlsinki: Esa-Pekka Salonen, director d'orquestra i compositor finlandès.[54]
- 21 de juny, Atlanta, Geòrgia: Jennifer Larmore, mezzosoprano estatunidenca.[55]
- 1 de juliol, Manasses: Tim Abell, actor.
- 3 de juliol, Pajares de Adaja, Espanya: Ángel Acebes, polític espanyol.
- 6 de juliol, Elgoibar, País Basc: Arnaldo Otegi, polític basc.
- 30 de juliol,
- Nova York: Anna Politkóvskaia, periodista russa opositora a Vladímir Putin; morí assassinada (m. 2006).[56]
- Welling: Kate Bush, cantant i compositora britànica.[57]
- 16 d'agost - Bay City, Michigan, Estats Units: Madonna, cantant, compositora, actriu de música disco, pop, dance i electrònica.[58]
- 27 d'agost - Buenos Aires, Argentina: Andrea Saltzman, arquitecta, ballarina i dissenyadora de moda argentina.[59]
- 31 d'agost, Västervik: Fredrik Sjöberg, biòleg.
- Agost, Joliet (Illinois): Alex Pacheco, animalista estatunidenc
- 16 d'agost, Bay City, Michigan, EUA: Madonna, cantant estatunidenca.
- 25 d'agost, Burbank (Comtat de Los Angeles), Califòrnia, EUA: Tim Burton, cineasta estatunidenc.
- 29 d'agost, Gary, Indiana, EUA: Michael Jackson, cantant Estatunidenc, "Rey de Pop" (m. 2009).[60]
- 4 de setembre,
- Washington DC: Jacqueline N. Hewitt, astrofísica nord-americana.[61]
- Irlanda del Nord: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (m. 1999).
- 17 de setembre, Marsella, França: Joan Carles Martí i Casanova, escriptor i activista cultural valencià.[62]
- 23 de setembre, Arezzo, Itàlia: Giorgio Nardone, psicòleg i psicoterapeuta italià.
- 26 de setembre, Atenes, Grècia: Robert Kagan, assagista polític estatunidenc.
- 5 d'octubre, Bronx, Nova York (EUA): Neil deGrasse Tyson, astrofísic estatunidenc i divulgador científic.[63]
- 8 d'octubre, Ixelles, Bèlgica: Ursula von der Leyen, metgessa i política alemanya, Presidenta de la Comissió Europea.[64]
- 10 d'octubre. Seminole, Texas, EUA: Tanya Tucker, cantant Estatunidenca.
- 16 d'octubre - West Covina, Califòrnia (EUA): Tim Robbins, actor, director, guionista, productor, activista i músic estatunidenc.[65]
- 17 d'octubre - Newnan, Geòrgia (Estats Units): Alan Jackson, cantant i compositor de música country estatunidenc.[66]
- 20 d'octubre, Nova York, EUA: Viggo Mortensen, actor estatunidenc.[67]
- 21 d'octubre, Sotxi, URSS: Andre Geim, físic neerlandès d'origen rus, Premi Nobel de Física de l'any 2010.
- 25 d'octubre, Plauen, Saxònia, RDA: Kornelia Ender, nedadora alemanya que guanyà vuit medalles olímpiques i va batre 27 rècords del món.[68]
- 14 de novembre, Riga: Ingrīda Ūdre, política letona, fou ministra d'Economia.[69]
- 22 de novembre, Santa Mònica, Califòrnia, EUA: Jamie Lee Curtis, actriu estatunidenca.
- 30 de novembre, Fullerton, Califòrnia, EUA: Stacey Q, cantant estatunidenca.
- 2 de desembre, Amarillo, Texas: George Saunders, escriptor nord-americà.[70]
- 10 de desembre, Lima: Ronald Alex Gamarra Herrera, advocat, professor i polític.
- Nàpols: Maurizio de Giovanni, escriptor italià.
- Gloria Galeano Garcés, agrònoma i botànica colombiana centrada principalment en la taxonomia de família dels palmeres.
- Reykjavic: Auður Ava Ólafsdóttir, escriptora.
- Melbourne: Virgil Donati, baterista
- Bucarest, Romania: Mihaela Martin, violinista.[71]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 29 de gener - Llucmajor (Mallorca): Maria Antònia Salvà i Ripoll, poeta mallorquina.[72]
- 15 de maig - Barcelona: Francesca Torrent, escriptora i poeta catalana (n.1881).[73]
- 8 de maig - Madrid, Espanya: Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (n. 1904).[74]
- 20 de juny - París: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí.
- 17 d'agost - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic: Miquel Bertran i Oleart, darrer alcalde republicà de Sabadell.
- 22 de setembre - Barcelona: Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta i químic valencià, fundador el 1905 de l'Institut Químic de Sarrià (n. 1864).[75]
- 21 d'octubre - Barcelona: Lluís Masriera i Rosés, orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral català (n. 1872).
- 25 de novembre - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (n. 1903).
- 19 de setembre - Sant Rafèu, Provença, França: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.
- Resta del món
- 8 de gener, Santa Fe, Nou Mèxic: Mary Colter, arquitecta nord-americana (n. 1869).[76]
- 16 de gener, Poznań, Polònia: Sofia Casanova, escriptora i periodista i primera espanyola corresponsal en un país estranger (n. 1861).[77]
- 1 de febrer - Charlottesville, Virgínia, EUA: Clinton Joseph Davisson, físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
- 10 de febrer, Istanbul, Turquia: Nezihe Muhiddin Tepedelenligil, sufragista, pionera del moviment feminista a Turquia (n. 1889).
- 14 d'abril - Londres: Katharine Goodson, pianista anglèsa (n. 1872).[78]
- 16 d'abril - Kensington i Chelsea, Londres, Regne Unit: Rosalind Franklin, científica britànica que participà en la descoberta de l'estructura de l'ADN (n. 1920).[79]
- 19 d'abril, Manchester, Anglaterra: Billy Meredith, futbolista gal·lès (n. 1874).
- 7 de maig - presó de Burgos, Espanya: Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC (n. 1894).[80]
- 12 de maig - Nova York: Irma Sèthe, violinista i pedagoga belga (n. 1876)
- 20 de maig, Moscou: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric soviètic (n. 1894).[81]
- 29 de maig - San Juan, Puerto Rico: Juan Ramón Jiménez, poeta i professor universitari espanyol, Premi Nobel de Literatura 1956 (n. 1881).[82]
- 16 de juny - Budapest (Hongria): Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (n. 1896).[83]
- 20 de juny - Colònia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1902).[84]
- 15 de juliol - Bagdad (Iraq): Nuri al-Said, polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq (n. 1888).[83]
- 2 d'agost - Berlín Oriental: Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (n. 1883).[85]
- 14 d'agost - París (França): Frédéric Joliot-Curie, físic i químic francès, Premi Nobel de Química de 1935 (n. 1900).[86]
- 22 d'agost - Bellême (França): Roger Martin du Gard, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura de 1937 (n. 1881).[87]
- 25 d'agost, Cyril Hare, novel·lista britànic.
- 26 d'agost - Londres, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor angès (n. 1872).[88]
- 27 d'agost -
- Palo Alto, Califòrnia (EUA): Ernest Orlando Lawrence, físic nord-americà Premi Nobel de Física de 1939 (n. 1901).[89]
- París, França: Adèle Clément, violoncel·lista francesa (n. 1884).[90]
- 2 d'octubre - Surrey: Marie Stopes, eugenecista escocesa, pionera de la contracepció.[91]
- 9 d'octubre - Castel Gandolfo: Pius XII, papa des del 2 de març del 1939 fins al dia de la seva mort (n. 1876).[92]
- 24 de novembre - Royal Tunbridge Wells, Kent (Anglaterra): Robert Cecil of Chelwood, jurista i polític anglès, Premi Nobel de la Pau de 1937 (n. 1864).
- 14 de desembre:: Herbert Bankole-Bright, polític
- 15 de desembre - Zúric, Suïssa: Wolfgang Pauli, un dels “pares fundadors” de la mecànica quàntica i autor del principi d'exclusió de Pauli. Premi Nobel de Física l'any 1945.
- 21 de desembre - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Lion Feuchtwanger, escriptor en alemany.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1958
- ↑ Tierz Grafià, Carme.«Sala Ampurdanesa / Teatre Guimerà. Descripció».Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement).[Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «A Lleida, inauguració del Parc Municipal de les Basses d'Alpicat | enciclopèdia.cat».[Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ Diagram Group. Space and Astronomy: An Illustrated Guide to Science(en anglès). Infobase Publishing,2006,p.104. ISBN 0816061688.
- ↑ Ecured.net - Pacto de Caracas (castellà)
- ↑ «Smurfs preparing big 50th birthday celebrations»(en anglès).The China Post.Agence France-Presse,16-01-2008. Arxivat de l'original el 13 abril 2017[Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ «23 octobre 1958: première apparition des Schtroumpfs»(en francès).Le Soir,23-10-2016[Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada (V Legislatura). Carmen Osuna Cubero». Corts Valencianes,21-07-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-21.[Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «Lluïsa Julià. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).[Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Naixements. 1858. Registres. Llibre 1. Foli 158. Registre núm. 632.». Axiu Municipal Contemporani de Barcelona,06-02-1858.[Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Maite Carranza i Gil-Dolz del Castellar | enciclopèdia.cat».[Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Rosa Cullell i Muniesa | enciclopèdia.cat».[Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Malaret García, Elisenda». Congreso de los Diputados.[Consulta: març 2020].
- ↑ «Rosa Zaragoza». Viasona.[Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «1958».Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Sánchez, Vanessa.«"La Biblioteca Nacional ha de ser un proyecto de Estado"»(en castellà). Levante. El Mercantil Valenciano,06-11-2012.[Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Alicia Coduras»(en castellà). Mujer y Guitarra,10-08-2010.[Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Francesc Escribano i Royo | enciclopèdia.cat».[Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Aguiló, Josep Ignasi.«Biografía de los nuevos consellers»(en castellà). Última Hora,16-06-2011.[Consulta: 1r març 2023].
- ↑ Serra, Clàudia.«Pilar Almeria». Institut del Teatre.[Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «Elena Ribera i Garijo - XI Legislatura». Congrés dels Diputats.[Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «L'Institut d'Estudis Catalans incorpora quatre nous membres. Carme Jordi Nebot». El Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, Número 269,01-06-2022.[Consulta: 14 febrer 2025].
- ↑ «Miembros»(en castellà). APDDA-Asociación Parlamentaria en Defensa de los Derechos de los Animales.[Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ «Sunsi Móra, el nostre nom!». AMPA de la Secció de l'Institut Canet de Mar,2014.[Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ «Rosa MOTA». World Athletics.[Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Imma Pedemonte Sarañana | enciclopedia.cat».[Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes».[Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Montserrat Palau: "El 26 d'octubre a palau tot eren plors"». Vilaweb.[Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Maria Mercè Roca i Perich | enciclopèdia.cat».[Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes».[Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «CORTÈS GÈS, MIRELLA. Biografia»(en castellà). Senado de España.[Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Olga Viza López | enciclopedia.cat».[Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Marina Geli i Fàbrega | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Marinella Terzi». Literaturas SM.[Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «Àngels Aymar i Ragolta | enciclopedia.cat».[Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Mònica Verge Folia | enciclopedia.cat».[Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Lillo, Manuel.«S'ha mort Agustí Agulló, referent il·licità en la defensa de la llengua». El Temps,22-02-2021.[Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Redacció.«Muere Concha García Campoy»(en castellà). Barcelona: La Vanguardia,10-07-2013.[Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ «34è aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi "Bruc"». Llibertat.cat,01-06-2013.[Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ «María Milagrosa Martínez Navarro | enciclopedia.cat».[Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «S'ha mort Francesc Antich, ex-president de les Illes».[Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo: 50 héroes: 5 décadas de lucha LGTBI+(en castellà). Barcelona:Bruguera,2019,p.16. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ Duesing, Chris.«Uta Barth»(en anglès),12-07-2021.[Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Natalya Estemirova». Caucasian Knot,31-08-2021.[Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Sharon Stone | enciclopèdia.cat».[Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació». IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.[Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Luisa D Diogo»(en anglès). Universitat Estatal d'Iowa. Centre Carrie Chapman Catt per a Dones i Política.[Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ Aguirre Ceballos, Jaime;Amat García, Germán;H. Gonzalez, Victor«Profesora Doctora Gloría Amparo Galeano Garcés. In Memoriam».Caldasia 38 (1).Universidad Nacional de Colombia,2016.
- ↑ «Keith Haring | Biography, Art, & Facts»(en anglès).[Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Ellen Ochoa | Biography & Facts»(en anglès).[Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Paul Weller | British musician»(en anglès).[Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Linda Vilhjálmsdóttir»(en anglès). Norden.org | Nordic Council and Nordic Council of Ministers.[Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France:Encyclopædia Universalis,[2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Esa-Pekka Salonen | enciclopèdia.cat».[Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Jennifer Larmore (Mezzo-soprano)». Bach Cantatas Website.[Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Anna Stepanovna Politkovskaja | enciclopèdia.cat».[Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Moy, Ron. Kate Bush and Hounds of Love(en anglès). Ashgate Publishing, Ltd.,2013-01-28. ISBN 978-1-4094-9370-9.
- ↑ «Madonna | enciclopèdia.cat».[Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Andrea Saltzman»(en espanyol europeu).[Consulta: 15 desembre 2021].
- ↑ «Michael Joseph Jackson | enciclopèdia.cat».[Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta.«Jacqueline N. Hewitt, astrofísica»(en castellà). Mujeres con ciencia,04-09-2014.[Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Joan-Carles Martí i Casanova». Compromís.[Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ «Neil deGrasse Tyson | Biography, Books, TV Shows, & Facts»(en anglès).[Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Biography of the Candidate for President»(en anglès). European Commission.[Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Tim Robbins | Biography, Movies, & Facts»(en anglès).[Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Alan Jackson | Biography, Music, & Facts»(en anglès).[Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Viggo Mortensen Facts»(en anglès).[Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Kornelia Ender»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Ingrīda Udre». Munzinger.[Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «George Saunders Facts»(en anglès).[Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «118304994».[Consulta: 8 maig 2022].
- ↑ Julià Capdevila, Lluïsa.«Maria Antònia Salvà Ripoll»(en castellà). Real Academia de la Historia.[Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona:Diputació,2009,pàg. 825. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Bernat Artola i Tomàs | enciclopèdia.cat».[Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Victori Companys, Lluís, SJ.«Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta alcoià i home universal»(pdf).Homenatge al P. Vitòria a Alcoi. Institut de Química de Sarrià,01-12-2008. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2017.[Consulta: 5 setembre 2017].
- ↑ «Mary Elizabeth Jane Colter»(en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation.[Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Sofía Guadalupe Pérez Casanova». Real Academia de la Historia.[Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Katharine Goodson»(en anglès britànic). BBC Music.[Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Rosalind Franklin | Biography, Facts, & DNA»(en anglès).[Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Joan Comorera i Soler | enciclopèdia.cat».[Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Varvara Fyodorovna Stepanova»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ «Juan Ramón Jiménez | enciclopèdia.cat».[Consulta: 3 maig 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid:Editorial Complutense,1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950»(en anglès americà).[Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Pepita y Elisa Úriz Pi. Una familia de Badostaín». Badostain.net.[Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1935»(en anglès americà).[Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1937»(en anglès americà).[Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ Ottaway, Robert;Frogley, Alain.«Vaughan Williams, Ralph». A: Grove Music Online,2001. DOI10.1093/gmo/9781561592630.article.42507[Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1939»(en anglès americà).[Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Brochure intitulée, "Sur les pas d'Adèle...", éditée par le Syndicat d'initiative de Puy-Saint-Martin en collaboration avec l'association Archives et Patrimoine.
- ↑ «Historic Figures: Marie Stopes (1880 - 1958)»(en anglès britànic). BBC - History.[Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «PIO XII, papa in "Dizionario Biografico"»(en italià).[Consulta: 30 octubre 2020].