| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1974 (mcmlxxiv) |
| Islàmic | 1394 – 1395 |
| Xinès | 4670 – 4671 |
| Hebreu | 5734 – 5735 |
| Calendaris hindús | 2029 – 2030 (Vikram Samvat) 1896 – 1897 (Shaka Samvat) 5075 – 5076 (Kali Yuga) |
| Persa | 1352 – 1353 |
| Armeni | 1423 |
| Rúnic | 2224 |
| Ab urbe condita | 2727 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| seglexix - seglexx - seglexxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1971 1972 1973 - 1974 - 1975 1976 1977 | |
1974 (MCMLXXIV) fon un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 2 de febrer: Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de quatre anys d'exili.[1]
- 27 de febrer, Viena, Àustria: Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
- 28 de setembre, Figueres (Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
- 3 de novembre, Pontons, Alt Penedès: es funda el sindicat Unió de Pagesos.[2]
- 17 de novembre, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages: activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
- 20 de desembre, Andorra la Vella, Andorra: hi inauguren la Biblioteca Nacional.
- Es funda el Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià.
- Se celebren les Sis hores de cançó catalana, a Canet de Mar.
- Resta del món
- 25 d'abril, Portugal: els militars esquerrans del Moviment de les Forces Armades van donar un cop d'estat que va posar fi al règim salazarista de Marcelo Caetano.[3]
- 2 de juliol, Estats Units: es produeix la primera aparició de Wolverine a l'última vinyeta de The Incredible Hulk nº 180.[4]
- 14 d'agost, Xipre: Massacres de Maratha, Santalaris i Aloda.
- Toronto, Canadà: Neix l'International Festival of Authors
- El Cub de Rubik és inventat pel professor d'arquitectura Erno Rubik.
- San Juan (Puerto Rico): S'inicia la publicació del tabloide El Vocero.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen |
|---|---|---|---|
| 04/14 | Hyung Min-woo (형민우) | autor de còmics | sud-coreà |
- Països Catalans
- 5 de gener, Barcelona: Mònica Aguilera i Viladomiu, esportista de curses de muntanya.[5]
- 16 de gener, Barcelona: Àngel Llàcer, actor i director de teatre.
- 21 de gener, Barcelona: Òscar Dalmau, comunicador de ràdio, TV i DJ català.
- 1 de febrer, Sabadell, Vallés Occidental: David Meca, nadador.
- 15 de febrer, Fornells de la Selva: Maria Lluïsa Faxedas Brujats, historiadora de l'art gironina, regidora municipal.[6]
- 27 de febrer, Mataró: Helena Jubany, periodista i bibliotecària catalana (m. 2001).[7]
- Febrer, Vic, Osona: Albert Juvany i Blanch, novel·lista.
- 3 de març, Barcelona: Ada Colau, activista i política (exalcaldessa de Barcelona).
- 29 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Marc Gené, pilot de Formula 1.
- 8 d'abril, Alacant: Carlos Mazón, polític valencià (actual President de la Generalitat Valenciana).
- 13 d'abril, Sant Joan, Mallorca: Pilar Sansó Fuster, política mallorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la VIII legislatura.[8]
- 25 d'abril, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Guille Milkyway, membre de La Casa Azul.
- 20 de maig, Ciutadella de Menorca: Ruth Moll Marquès, ciclista professional balear.[9]
- 23 de maig, Figueres: Mónica Naranjo, cantant catalana.[10]
- 11 de juny, Barcelona: Álex Corretja, tenista.
- 18 de juny, Caldes de Malavella: Montserrat Surroca i Comas, advocada i política catalana; comissionada de Convivència del govern Collboni a l'Ajuntament de Barcelona.[11]
- 8 de juny, Olvan, Berguedà: Judit Carreras i Tort, advocada i política catalana.[12]
- 25 de juny, Berga, Berguedà: Jaume Capdevila, Kap, dibuixant català
- 28 de juliol, Tòquio, Japó: Keiko Ogawa, pintora realista japonesa que viu i treballa a Barcelona des del 2005.
- 2 d'agost, Barcelona: Núria Parlon i Gil, política catalana i exalcaldessa de S. Coloma de G.[13]
- 27 d'agost, Cocentaina, Comtat: Carolina Ferre, periodista valenciana.
- 28 d'agost, La Vall d'Uixó: María José Salvador Rubert, política, advocada i professora, diputada i Consellera de la Generalitat.[14]
- 8 de setembre, Canet de Mar: Toni Cruanyes, periodista i presentador de televisió català.
- 1 d'octubre, Maó: María Teresa Pulido Fernández, atleta menorquina, campiona d'Espanya de Marató.[15]
- 16 de novembre, Terrassa, Vallès Occidental: Mònica Van Campen, actriu i model catalana.
- 29 de novembre, Barcelona: Risto Mejide, publicista català.
- 30 de novembre, Manresa: Karina Rubio Reche, ballarina i jutgessa de ball esportiu.[16]
- 2 de desembre, Lleida, Montserrat Martín, gimnasta rítmica espanyola, campiona del món i bicampiona d'Europa.[17]
- 17 de desembre, Algaida, Mallorca: Roser Amills, escriptora i periodista mallorquina.[18]
- 22 de desembre, Cerdanyola del Vallés: Dani Garcia Lara, futbolista.
- València: Luis Cerveró, videoartista, realitzador i productor que ha treballat en publicitat i en videoclips.
- Sant Feliu de Guíxols: Rosa Maria Massegosa i Perxés, escriptora (m. 2006).
- 👁 Image
Hyung Min-woo
- Resta del món
- 23 de gener, Long Beach, Califòrnia: Tiffani Thiessen, actriu i presentadora de televisió estatunidenca.
- 9 de febrer, Pamplona: Helena Resano, periodista i presentadora espanyola.[19]
- 18 de febrer, Mount Vernon, Missouri: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.[20]
- 10 de març, Santiago de Xile: Cristián de la Fuente, actor xilè.
- 28 de març, Guayaquil (Equador): Sharon la Hechicera―nom artístic d'Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 17 d'abril, Harlow (Anglaterra): Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa.[21]
- 19 d'abril, Nuremberg, Christine Silberhorn, física alemanya especialitzada en òptica quàntica.[22]
- 28 d'abril, Madrid, Espanya: Penélope Cruz, actriu espanyola.[23]
- 9 de maig, Ålesund: Cecilie Skog, aventurera noruega, alpinista extrema, exploradora.[24]
- 16 de maig, Faenza: Laura Pausini, cantant, cantautora i productora italiana.[25]
- 1 de juny, Ottawa, Ontario, Canadà: Alanis Morissette, cantant canadenca.[26]
- 14 de juny, Rouyn-Noranda, Quebec: Valérie Plante, alcaldessa de Mont-real.[27]
- 10 de juliol, Dublín, Irlanda: Imelda May, cantant i compositora de rockabilly.
- 16 de juliol, Bilbao: Espido Freire, escriptora i columnista espanyola.[28]
- 28 de juliol, Atenes,(Grècia): Alexis Tsipras (en grec: Αλέξης Τσίπρας), enginyer i polític grec, primer ministre de Grècia des del 21 de setembre de 2015, càrrec que ja exercí entre el 26 de gener i el 27 d'agost de 2015.[29]
- 30 de juliol, Lincoln, Estats Units: Hilary Swank, actriu estatunidenca.[30]
- 31 de juliol, Londres, Anglaterra: Emilia Fox, actriu britànica
- 5 d'agost, Australia: Alvin Ceccoli, futbolista.
- 10 d'agost, Az Zulfi, Riad: Haifaa al-Mansour, directora de cinema saudita.[31]
- 11 d'agost, Saint-Denis, França: Audrey Mestre, biòloga i bussejadora apneista francesa.[32]
- 23 d'agost,
- Nijni Taguil (URSS): Konstantín Novossiólov, físic britanicorús, Premi Nobel de Física de l'any 2010.[33]
- Portsmouth (Anglaterra)ː Samantha Davies, navegant, pilot d'altura britànica.[34]
- 30 d'agost, Fjällbacka, Suècia: Camilla Läckberg, popular novel·lista de misteri sueca.[35]
- 4 de setembre, Catània, Sicília: Carmen Consoli, la cantantessa, cantautora, guitarrista i compositora italiana.[36]
- 15 d'octubre, Madrid: Cayetana Álvarez de Toledo, política espanyola.
- 18 d'octubre, Sevilla: Susana Díaz, política espanyola, que fou presidenta de la Junta.[37]
- 24 de novembre, Bratislava, Txecoslovàquia: Jana Beňová, assagista, poeta i novel·lista eslovaca.
- Split, República Federal Socialista de Iugoslàvia: Renata Poljak, artista croata.[38]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 16 de febrer - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora, la més sobresortint de la preguerra (n. 1907).[39]
- 2 de març - Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort (n. 1948).[40]
- 10 de maig - Molins de Rei: Caterina Casas Maymó, pionera del municipalisme femení.[41]
- 14 de maig - Barcelona (Barcelonès): Hipòlit Lázaro, tenor català (n. 1887).[42]
- 19 de maig - Sabadell: Antoni Llonch i Gambús, industrial tèxtil i alcalde sabadellenc (n. 1914).[43]
- 20 de juny - l'Alguer, Sardenya: Rafael Catardi i Arca, escriptor alguerès (n. 1892).
- 4 de juliol - Barcelona: Pepita Sellés i Castells, música, pianista, violoncel·lista i acordionista, fundadora de l'Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona (n. 1908).[44]
- 21 de juliol - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.[45]
- 3 d'agost - L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (n. 1913).[46]
- 29 d'agost - Barcelona: Cecília Alonso i Bozzo –Cecília A. Màntua–, escriptora, guionista radiofònica, dramaturga (n. 1905).[47]
- 3 de setembre - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana (n. 1892).[48]
- 13 de setembre - Barcelona: Miquel Brasó i Vaqués, historiador i arqueòleg gracienc (n. 1904).
- 5 d'octubre - Barcelona: Maria Plans i Macià, actriu catalana.[49]
- 29 de novembre - València: Elisa Piqueras, pintora, escultora i professora espanyola.[50]
- 29 de desembre - Arenys d'Empordà: Àurea de Sarrà, ballarina catalana de la dècada dels anys vint del segle passat (n. 1889).[51]
- Peníscola - Baix Maestrat: José María Meliá Bernabeu, Pigmalión, poeta i astrònom valencià (n. 1885).
- Eivissa: Gloria Stewart, cantant de jazz.
- Barcelona: Teresa Romero Domingo, pintora catalana autodidacta (n. 1883).[52]
- Resta del món
- 3 de febrer - Madrid: Juan de Orduña, actor espanyol (n. 1902).[53]
- 20 de febrer - Guayaquil (Equador): Matilde Hidalgo, metgessa i política equatoriana (n. 1889).[54]
- 9 de març - Miami, Florida (EUA): Earl Wilbur Sutherland Jr. metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1971 (n. 1915).
- 19 de març - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (n. 1923).[55]
- 28 de març - Nova York: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (n. 1905).[56]
- 2 d'abril - París, França: Georges Pompidou, president de la República francesa (n. 1911)[57]
- 8 d'abril: Harry L. Fraser, director i guionista de cinema
- 11 d'abril - Ginebra, Suïssa: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca (n. 1893).
- 15 d'abril - Trieste: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià (n. 1885).
- 18 d'abril - París (França): Marcel Pagnol, director de cinema i escriptor occità d'expressió francesa.(n. 1895)[58]
- 24 de maig - Nova York, Estats Units: Duke Ellington, compositor estatunidenc de jazz (n. 1899).[59]
- 9 de juny -
- Madrid: Miguel Ángel Asturias, escriptor i diplomàtic guatemaltenc, Premi Nobel de Literatura de l'any 1967 (n. 1899).[60]
- Tisbury, Massachusetts: Katharine Cornell, actriu teatral estatunidenca, escriptora i productora teatral (n. 1893).[61]
- 11 de juny, Rio de Janeiro: Eurico Gaspar Dutra, President de Brasil (n. 1883).[62]
- 18 de juny, Moscou (Unió Soviètica): Gueorgui Júkov, polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels comandants més exitosos de la Segona Guerra Mundial.[57]
- 28 de juny, Buenos Aires: María de la O Lejárraga, escriptora espanyola.[63]
- 22 de juny, Ginebra, Suïssa: Darius Milhaud, compositor francès (n. 1892).[64]
- 11 de juliol - Danderyd (Suècia): Par Lagerkvist, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de 1951 (n. 1891).
- 13 de juliol - Londres (Anglaterra): Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948 (n. 1897).[65]
- 21 de juliol - Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, general de l'exèrcit xilè fidel a Allende, assassinat juntament amb la seva esposa per la DINA (n. 1915).
- 23 de juliol - Zahlé, (Líban): Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (n. 1892).
- 24 de juliol - Cambridge (Anglaterra): James Chadwick, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1935 (n. 1891).[66]
- 7 d'agost -
- Manhattan: Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (n. 1909).[67]
- Tel-Aviv: Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del seglexx.[68]
- 8 d'agost - Kröv: Baldur von Schirach, dirigent nazi, líder de les Joventuts Hitlerianes,(n. 1907).[57]
- 13 d'agost - Varsòvia: Maria Ossowska, sociòloga i filòsofa social polonesa (n. 1896).[69]
- 5 d'octubre, Imola: Ebe Stignani, gran mezzosoprano de la seva època a Itàlia (n.1903).[70]
- 5 de novembre - Villiers-le-Bel, França: Madeleine Bunoust, pintora francesa (n. 1885).[71]
- 5 de desembre - Roma, Laci (Itàlia): Pietro Germi, director de cinema, guionista, actor i productor italià (n. 1914).[72]
- 13 de novembre - Neuilly-sur-Seine (França): Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (n. 1901).
Referències
[modifica]- ↑ Morales, Juan Miguel. Lluís Llach, sempre més lluny. Txalaparta,2006,p.157. ISBN 8481364738.
- ↑ «Aniversaris». Unió de Pagesos,2024.[Consulta: setembre 2024].
- ↑ «Grândola, vila morena». Catorze,25-04-2022.[Consulta: 17 febrer 2025].
- ↑ «The Incredible Hulk #180»(en anglès). Grand Comics Database.[Consulta: 19 juliol 2023].
- ↑ «Mònica Aguilera Viladomiu | enciclopedia.cat».[Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Faxedas Brujats, Maria Lluïsa». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP).[Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Manuel Roig Abad guanya el 13è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats». Ajuntament de Mataró. Cultura,02-12-2020.[Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ Currículum al web del Parlament Balear
- ↑ «Ruth Moll Marques»(en castellà). Ciclocross.[Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Mónica Naranjo, magnífica, poderosa y portentosa voz»(en castellà). RTVE,20-05-2022.[Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Montserrat Surroca i Comas - X Legislatura - Congreso de los Diputados»(en castellà).[Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura - 36. Carreras Tort, Judit. Parlament de Catalunya,pàg. 77.
- ↑ «Conoce el salario público de Núria Parlon Gil». Transparentia.[Consulta: 10 juny 2024].
- ↑ «Mª José Salvador Rubert». Corts Valencianes,05-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-05.[Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Teresa Pulido». Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) 👁 Image
PDF (castellà). Arxivat de l'original el 21 de desembre 2022.[Consulta: 21 desembre 2022]. - ↑ «Karina Rubio Reche | enciclopedia.cat».[Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «Montserrat Martín López | enciclopèdia.cat».[Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Roser Amills i Bibiloni». ACEC.[Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Pereda, Aida M.«“En las redes actúo como espectadora. Me da bastante pudor grabarme en vídeo”»(en castellà). Noticias de Navarra,12-09-2023.[Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ «La mujer que no bajó de un árbol en dos años para evitar que fuera talado»(en castellà). La voz del muro,26-02-2015.[Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Victoria Beckham | Biography & Facts»(en anglès).[Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Curriculum Vitae Prof. Dr. Christine Silberhorn».www.leopoldina.org.[Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Penélope Cruz a través de las portadas en Fotogramas»(en castellà). Fotogramas,28-04-2021.[Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Larsen, Arne; Langlo, Per.«Cecilie Skog». Store norske leksikon.[Consulta: abril 2024].
- ↑ «Todo lo que no sabías de Laura Pausini»(en castellà). La voz de Galicia,19-03-2018.[Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Cloyd, Grace. The Life by SoulTM System: Book 1 - the Basics & the Combinations(en anglès). Balboa Press,2016-01-08. ISBN 978-1-5043-4183-7.
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto«Valérie Plante».Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB)[Consulta: 13 febrer 2020].
- ↑ «Espido Freire - Biografía | ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación».[Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Alexis Tsipras | Biography, Facts, & Bailout»(en anglès).[Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Hilary Swank | enciclopèdia.cat».[Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Haifaa al-Mansour»(en anglès). RRB. Riyadh Review of Books.[Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Cedeño, Miguel.«Audrey Mestre»(en castellà). SerSubacuatico,12-07-2019.[Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2010»(en anglès americà).[Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «La navegant Samantha Davis...». Museu Marítim de Barcelona,25-02-2021.[Consulta: juliol 2024].
- ↑ «Camilla Läckberg | enciclopèdia.cat».[Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Carmen Consoli - Biografía y discos de la catansesa»(en castellà). LaSicilia.es,14-12-2015.[Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Susana Díaz Pacheco». Nueva Economía Fórum | Organizacíon independiente de debate.[Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ «Renata Poljak»(en anglès). Croatian Contemporary Culture. Arxivat de l'original el 10 maig 2013.[Consulta: 16 desembre 2020].
- ↑ «Maria Teresa Vernet. 1907-1974». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).[Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Salvador Puig i Antich | enciclopèdia.cat».[Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Vall i Segura, Josep.«Biografia Caterina Casas i Maymó · memoriaesquerra.cat». memoriaesquerra.cat.[Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ «Hipòlit Lázaro i Higueras | enciclopèdia.cat».[Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Antoni Llonch Gambús | enciclopèdia.cat».[Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Necrológicas».La Vanguardia,05-07-1974,p.35.
- ↑ «Necrològiques».La Vanguardia,26-07-1974,p.26.
- ↑ «Joaquim Amat-Piniella | enciclopèdia.cat».[Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Necrològica Cecilia Alonzo Bozzo».La Vanguardia,21-11-1974,p.36.
- ↑ «Aurora Bertrana i Salazar | enciclopèdia.cat».[Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Julio, Teresa.«Maria Plans i Macià».Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement).[Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Fernández, Maria L.«Biografia Elisa Piqueras Lozano». Memoria Valencianista. Fundació Irla.[Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ Ferrando Miralles, Josefina.«Àurea Sarrà». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats.[Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «1974».Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles(en castellà). Madrid:Alianza Editorial,1996,p.444. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Quién fue Matilde Hidalgo de Procel, la primera latinoamericana que pudo votar»(en castellà).BBC News Mundo,21-11-2019.
- ↑ «Birth of fashion designer Anne Klein»(en anglès). Jewish Women's Archive.[Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Dorothy Fields | The Stars | Broadway: The American Musical | PBS»(en anglès).[Consulta: 25 febrer 2019].
- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid:Editorial Complutense,1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France:Encyclopædia Universalis,[2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Duke Ellington | Biography, Songs, Albums, & Facts»(en anglès).[Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1967»(en anglès americà).[Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Katharine Cornell»(en anglès). Encyclopaedia Britannica.[Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Eurico Gaspar Dutra | president of Brazil»(en anglès).[Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Nieva-de la Paz, Pilar.«María de la O Lejárraga García». Real Academia de la Historia.[Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ «Darius Milhaud». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1948»(en anglès americà).[Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1935»(en anglès americà).[Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «The Virginia Apgar Papers: biographical information». National Library of Medicine.[Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro»(en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura.[Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Maria Ossowska. Biography (16 I 1896 – 13 VIII 1974)»(en polonès). Ministerstwo Nauki i Szkolictwa Wyzszego.[Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Ebe Stignani Dies in Italy; Mezzo‐Soprano Was 67»(en anglès).The New York Times,07-10-1974. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «- Bunoust, Madeleine». Arxivat de l'original el 2019-10-28.[Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid:Alianza,2006. ISBN 84-206-7691-8.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1974