| Tipus | any aC 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 67 aC (lxviiaC) |
| Islàmic | 710 aH – 708 aH |
| Xinès | 2630 – 2631 |
| Hebreu | 3694 – 3695 |
| Calendaris hindús | -11 – -10 (Vikram Samvat) 3035 – 3036 (Kali Yuga) |
| Persa | 688 BP – 687 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 184 |
| Ab urbe condita | 687 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segleiiaC - segleiaC - seglei | |
| Dècades | |
| 90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC | |
| Anys | |
| 70 aC 69 aC 68 aC - 67 aC - 66 aC 65 aC 64 aC | |
67 aC és un any del calendari romà que correspon al 687 Ab urbe condita en el còmput dels anys des de la fundació de Roma. Aquest any destaca per diversos esdeveniments polítics i militars a l'antiga Roma i a altres civilitzacions contemporànies. És especialment recordat per la promulgació de la Lex Gabinia, una llei romana que atorgava al general Pompeu poders extraordinaris per combatre la pirateria al mar Mediterrani. Aquesta campanya va ser un èxit destacat i va reforçar l'autoritat i la reputació de Pompeu com a cap militar.[1]
En el context històric més ampli, el 67 aC s'emmarca en el període tardorepublicà romà, caracteritzat per una forta inestabilitat política i lluites internes entre les diferents faccions de poder de Roma. També és una època de tensions i moviments significatius en altres regions del món antic, com el Pròxim Orient i la Mediterrània oriental.
Esdeveniments
[modifica]Regne del Pont
[modifica]- Durant la Quarta Guerra Mitridàtica, Mitridates VI Eupator venç els romans dirigits per Luci Valeri Triari en la batalla de Zela. L'exèrcit romà és derrotat amb fortes pèrdues. Ciceró[2] diu que tots els seus soldats van morir, però això és exagerat. Plutarc[3] xifra les baixes en set mil romans entre els quals 150 centurions i 24 tribuns militars. Lucul·le arriba pocs dies després i ha d'apartar Triari de la fúria de les seves pròpies tropes. En el mateix lloc va aconseguir més tard Juli Cèsar la victòria definitiva sobre Mitridates.[4][5]
Judea
[modifica]- A la mort de Salomé Alexandra, el seu germà Aristòbul II és coronat rei.[6]
República Romana
[modifica]- Mani Acili Glabrió i Gai Calpurni Pisó són elegits cònsols.[7]
- Calpurni Pisó s'oposa a la llei (Lex Gabinia) proposada pel tribú Aule Gabini que demanava concedir poders extraordinaris a Gneu Pompeu per dirigir la lluita contra els pirates. Pisó fins i tot arriba a amenaçar de mort a Pompeu.[8]
- Òstia és saquejada per pirates.[9]
- Pompeu guanya la guerra contra el pirates en la batalla de Coracesi. Pompeu es fa càrrec del mandat sobre l'est que tenia Luci Licini Lucul·le.[1]
Xina
[modifica]- L'exèrcit de la dinastia Han comandat per Zheng Ji surt victoriós de la batalla de Jushi.[10]
Naixements
[modifica]- Princesa Arsinoe IV d'Egipte, filla de Ptolemeu XII Auletes i probablement de Cleòpatra V (també podria ser en el 68 aC).[11]
Necrològiques
[modifica]- Salomé Alexandra, reina de Judea.[12]
- Luci Corneli Sisenna, militar i historiador romà, legat de Gneu Pompeu i enviat a Creta on mor. Tenia uns 52 anys.[13]
Referències
[modifica]- 1 2 Nolla, Josep Maria. Girona romana: de la fundació a la fi del món antic. Ajuntament de Girona,1987,p.28. ISBN 978-84-505-5303-1.
- ↑ Ciceró. De legibus, 9
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pompeu, XVII, 35
- ↑ Apià. Història de Roma, XII, 112, 120
- ↑ Titus Livi. Epítom, 98
- ↑ Valverde, Luis Amela. Varia historicorum I(en castellà). Punto Rojo Libros,2021-10-28,p.64. ISBN 978-84-19090-43-0.
- ↑ Smith, William (ed.).«M Acilius Glabrio».A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology.[Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «Pisone, Gaio Calpurnio».Enciclopedia Treccani.[Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ Hekster, O.;Schmidt-Hofner, Sebastian;Witschel, Christian. Ritual Dynamics and Religious Change in the Roman Empire: Proceedings of the Eighth Workshop of the International Network Impact of Empire (Heidelberg, July 5-7, 2007)(en anglès). BRILL,2009-05-20,p.130. ISBN 978-90-474-2827-5.
- ↑ Yu, Taishan. A History of the Relationships Between the Western and Eastern Han, Wei, Jin Northern and Southern Dynasties and the Western Regions(en anglès). Department of East Asian Languages and Civilizations, University of Pennsylvania,2004,p.75.
- ↑ Cassi Dió. Història de Roma, XLIII, 19
- ↑ Dubnow, Simon. Historia Universal del Pueblo Judío: Parte 2/10(en castellà). Editorial Sigal,p.140.
- ↑ Smith, Willam (ed.).«Sisenna, L. Cornelius».A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology.[Consulta: 3 octubre 2025].
