Municipi situat a la plana regada pel canal d'Urgell. El seu terme municipal és totalment pla i presenta una lleugera inclinació, inferior a l'1% d'est a oest. El riu d'Ondara creua el municipi, per bé que és un riu sec la major part de l'any.[2] El terme municipal de Barbens apareix dividit en dues unitats. Un sector, anomenat Aguilella, és separat de la resta del terme pel municipi de Tornabous. El canal d'Urgell creua aquest sector per l'extrem nord, amb la qual cosa, una petita part del municipi resta en el secà. El sector principal del terme és travessat per la séquia segona del canal d'Urgell i inclou, a més de Barbens, el poble del Bullidor.[3]
Des de l'any 1865, les aigües del canal d'Urgell reguen el municipi. Actualment, el conreu més estès és la fruita dolça, concretament pomes (en especial les varietats Golden Delicius, i en menor mesura noves varietats de poma roja com Gal·les, Top Red o Red Chief) i la pera (destacant la blanquilla i la Conference).[4] Els conreus intensius de regadiu (blat, cereals i farratges) i els conreus d'horta (ceba) tenen una importància menor. En el sector ramader destaquen les granges destinades al bestiar porcí.
Evolució demogràfica
| 1497 f | 1515 f | 1553 f | 1717 | 1787 | 1857 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 |
| 9 |
38 |
36 |
109 |
595 |
511 |
596 |
631 |
812 |
946 |
|
| 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1990 | 1992 | 1994 |
| 947 |
1.004 |
948 |
996 |
933 |
812 |
786 |
799 |
790 |
790 |
|
| 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 |
| 752 |
754 |
787 |
801 |
818 |
828 |
890
|
887
|
928
|
875
|
|
| 2016 | 2018 | 2020 | 2022 | 2024 | 2026 | 2028 | 2030 | 2032 | 2034 |
943
|
939
|
878
|
979
|
926 |
- |
- |
- |
- |
- |
|
1497-1553: focs;1717-1981: població de fet; 1990-: població de dret (més info.) 👁 Modifica el valor a Wikidata
|
Barbens apareix esmentat ja el 1099 en l'acta de consagració de l'església de Guissona (amb el nom de Barbene).[5] La jurisdicció pertanya a la família Barrufell, que en cedirà el domini a la comanda templera de Gardeny el 1166. El 1168 fou creada la comanda de Barbens com a comanda independent. El primer comanador fou, el 1168, Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. El 1237, extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera, de la qual depenien els llocs de Belianes, Penelles i Aguilella fins al seglexix.
Des de l'edat mitjana, el terme d'Aguilella, juntament amb d'altres pobles i termes, formava part de la comanda de Barbens, vinculada a l'Ordre del Temple. Va esdevenir municipi independent a primers del Segle XIX, amb la desaparició de l'antic règim senyorial, però va ser incorporat al municipi de Barbens entre 1832 i 1842.[6]
A les eleccions locals de 2007, els resultats foren els següents:
Mentre que a les eleccions municipals celebrades l'any 2011, els resultats foren:
- Festa Major (15 d'agost)
- Sant Roc (8 de novembre)
- Festa de la Poma (1a quinzena d'octubre). Festa lúdica i promocional del principal conreu del poble. Es realitzen estands per tot el poble amb pomes.
- ↑ «Barbens». Idescat.[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Batet Company, Carolina. L'aigua conquerida: Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Alguns exemples de la Catalunya nova i de Mallorca. Universitat de València,2011-11-28,p.57. ISBN 978-84-370-8626-2.
- ↑ Mestre i Roigé, Esteve;Bonet, Ton Solé«La Societat Canal d’Urgell durant la Guerra Civil (1936-1939)».Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell,15,2024,p.89–109. ISSN: 2013-9462.
- ↑ Batalla Villanueva, Ramón J.«Contribucions a l'estudi del sector hortofrutícola al Pla d'Urgell».Treballs de la Societat Catalana de Geografia,22,1990,p.25–37. ISSN: 1133-2190.
- ↑ Selfa Sastre, Moisès.«La toponímia major del Pla d'Urgell: una visió panoràmica de conjunt..»,2017.[Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ Burgueño, Jesús;Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860)(en català). Barcelona:ICGC,2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
.JPG?lang=ca){kind=link}
