Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).

Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vídua Sança d'Aragó, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per a ocupar grans dominis. No fou fins al 1075 que Ermengol IV aconseguí imposar-se a la noblesa. Va col·laborar amb Pere I d'Aragó i es va refer econòmicament gràcies a les paries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Sió amb les viles d'Agramunt i d'Almenar; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, així com Calassanç i Gerb,^[1] que va convertir en la seva capital, com a pas previ per la presa de Balaguer.^[2] Fou un ferm defensor de la incorporació de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.

Era fill d'Ermengol III d'Urgell i d'Adelaida de Besalú, succeint al seu pare a la mort d'aquest.

Es casà vers el 1077 amb Llúcia de Pallars, filla d'Artau I de Pallars Sobirà i Llúcia de la Marca. D'aquest matrimoni tingueren:

• Ermengol V d'Urgell (1078-1102) que fou comte d'Urgell

En segones núpcies es casà el 1079 amb Adelaida de Forcalquier, besneta de Guillem II de Provença. D'aquest matrimoni tingueren:

• Guillem III d'Urgell i de Forcalquier (v1080-1129), comte de Forcalquier
• Adelaida d'Urgell, morta jove