Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí. Els gaue foren la divisió administrativa bàsica de la part oriental de l'Imperi Carolingi a l'alta edat mitjana, generalment sota comtes, i més tard dins del regne d'Alemanya i de l'Imperi també sota alguns senyors i vogts (advocats o delegats imperials).

Més endavant, sota el règim nacionalsocialista, es recupera el terme per referir-se a la nova divisió territorial implantada a partir del 1934.

La llista de gaue medievals és la següent:

• Aachengau centrat a Aachen (Aquisgrà)
• Aargau (Argòvia)
• Ahrgau, regió de l'Ahr a Renània-Palatinat
• Affagau, terres de Zwiefalten, Riedlingen, Hayingen
• Agradingau terres del districte d'Emsland i Teil dels Països Baixos (Westerwolde), entre Aschendorf i Meppen.
• Albgau o Alpgau al Marcgraviat de Baden, entre Wutach, Selva Negra, Hochrhein i Baar, anomenada pel riu Alb
• Albegau^[1] al riu Meurthe
• Allgäu al sud-oest de Baviera i sud-est de Baden-Württemberg
  • Oberallgäu
  • Unterallgäu
  • Ostallgäu
  • Westallgäu
• Almango al nord del Nithersi, est de l'Angeron, sud del Patherga
• Altgau, Bad Tennstedt i Großfurra
• Alzettegau^[1] a l'Alzette a Luxemburg
• Ambergau al nord-oest de el Harz
• Ammergau a l'Alta Baviera
• Ammergau avui districte d'Ammerland
• Angeron (o Angerngau), al nord-oest de l'Ittergau (també Nithersi)
• Anglachgau, a la dreta de la vall del Rin entre Rastatt i Mannheim
• Antisengau
• Apphagau a Suàbia
• Ardennengau o País de les Ardenes a Alemanya, Bèlgica i Luxemburg
• Arfeld
• Argengau la regió de l'Argen
• Aringo
• Aschfeld
• Astfala (també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau), al nord de Hildesheim, i oest de Brunsvic
• Attergau a l'Alta Àustria
• Auelgau, al sud-est de Bonn
• Augangau
• Augau a l'oest del Nethegau
• Augstgau a Baviera, Augsburg i el Lech
• Augstgau al sud del Rin i sobre Basilea amb centre a Augst
• Avalgau

• Bachgau
• Badanachgau
• Balsamgau (Gau Balcsem, a Saxònia-Anhalt)
• Baringau sud-oest de Meiningen)
• Balvengau
• Betuwe (a Gelderland, Països Baixos)
• Bardengau (àrea de Lüneburg)
• Bargengau (a Biel/Bienne i Berna a Suïssa)
• Bertoldsbaar
• Bidgau o Bitgau^[1] centrat a Beda, avui Bitburg)
• Binagau, també Bunnahagau
• Bliesgau^[1] al Blies (afluent del Saar)
• Bonngau (centrat a Bonn)
• Borgelngau
• Bracbanti a Westfàlia
• Breisgau (sud de Baden)
• Brettachgau (districte de Heilbronn, a Baden-Württemberg)
• Brukterergau
• Buchonia (a l'àrea de Rhön, Spessart i Vogelsberg)
• Buchsgau (al nord-oest de Suïssa (entre la Serralada del Jura i l'Aare)
• Budissin (Bautzen)
• Bukkigau a Schaumburg, Baixa Saxònia
• Bunnahagau vegeu Binagau
• Bulderngau
• Burichingagau (a Suàbia, districtes de Reutlingen i Sigmaringen)
• Bursibant (al Rin, àrea de Münsterland)

• Chiemgau (Alta Baviera)
• Chutizi (a Leipzig)
• Ciervisti (a Zerbst)
• Circipani, a Mecklemburg-Pomerània
• Coledizi (Saxònia-Anhalt, àrees de Halle i Köthen)

• Daleminzi (també Meissen)
• Derlingau o Darlingau, a l'est de Brunsvic)
• Dersagau o Dersigau, entre el Vechta i el Damme (Dümmer)
• Desseri (també Dasseri), al Dosse
• Deutzgau (a Colònia, a la riba esquerra enfront del Kölngau)
• Dobnagau a Vogtland
• Donaugau (Gegend, Straubing i Deggendorf a Baviera)
• Drachgau (a Gmünd)
• Dreingau (a Münsterland, triangle entre Greven, Lippstadt i Lünen)
• Dreinigau a Saxònia
• Drentgau a Westfàlia
• Ducharin (també Thucharin o Tucherini), a Teuchern a Saxònia-Anhalt
• Düffelgau (a Clèveris
• Duisburggau (vegeu Ruhrgau)
• Durgouwes, vegeu Mürztalgau
• Duriagau a Suàbia

• Eichelgau^[1] al Eichel (afluent del Saar)
• Eichsfeld
• Eifelgau
• Einrichgau a Katzenelnbogen
• Elsenzgau, àrea de l'Elsenz al Baden septentrional
• Elsgau (al nord del cantó del Jura)
• Emsgau (a la desembocadura de l'Ems)
• Engersgau (marge dret del riu Rin mitjà i el Westerwald)
• Enggau
• Engilin a Turíngia central
• Ennstalgau, a Estíria
• Enzgau a Württemberg septentrional i l'Enz
• Erchgau a Württemberg meridional, i el Donau
• Erdagau a Hessen
• Eriggau
• Ertgau, també Eritgau

• Flachgau (a Salzburg)
• Flenithi o Flenithigo, també Flenthigau a la regió de Gandersheim/Winzenburg
• Filsgau a Suàbia i el riu Fils
• Flutwidde (Städtedreieck Celle, Burgdorf i Peine
• Volkfeldgau o Folkfeld a Francònia
• Frickgau àrea del Rin i Aare al Fricktal
• Friesach (a Caríntia i Estíria)
• Friesenfeld
• Frithenigau

• Gandesemigau
• Gartachgau a Württemberg septentrional i el Neckar
• Gäu (Baden-Württemberg)
• Gäu (a Soleure o Solothurn)
• Genfer (a Suïssa)
• Gerbercensis^[1] nom llatí per la zona al nord-oest de Metz i de l'Orne
• Germar-Mark (o Germara-Mark) a Hessen Oriental i Turíngia
• Geraha a Turíngia
• Gillgau al nord-oest de Colònia (Alemanya)
• Glehuntare a Suàbia
• Glemsgau a Württemberg septentrional al riu Glems
• Goe auf der Hamel, al nord de Hameln
• Gollachgau
• Goßfeld o Grossfeld a Francònia
• Gotzfeldgau, segurament a Hessen meridional
• Grabfeld a Grabfeldgau (a la frontera entre Baviera i Turíngia; Schweinfurt es troba a la part més meridional de la comarca)
• Grönegau a Osnabrück
• Gudingau o Gud(d)ingo
• Gunzwiti, a l'oest de Traisen a Baixa Àustria

• Haduloha
• Haigergau a Haiger, a l'Oberlahngau
• Haistergau a l'alta Suàbia
• Hamaland
• Hardagau
• Harzgau al Harz
• Hasegau a Löningen al Münsterland
• Haspengau a Bèlgica, entre Lieja i Hasselt
• Hassegau a Mansfeld, Naumburg, Halle (Saxònia-Anhalt) i Wettin
• Hassgau a Francònia Inferior)
• Hastfalagau també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau al nord de Hildesheim, i oest de Brunsvic
• Hattenhuntare
• Hatterungau Baixa Renània
• Hattuariergau al Niers, entre Gennep i Geldern
• Hegau al Württemberg del sud
• Heilangau Bremervörde, Buxtehude, Harburg, Stade, etc.)
• Helmegau, a Wallhausen i Kelbra
• Hengistgau (Estíria occidental, centrada a Hengistburg/Hengsberg)
• Hennegau, Hainaut, Hennegouw, a Bèlgica
• Hessengau/Hessigau
  • Hessengau de Fritzlar i Kassel
  • Hessengau franc, comarca saxona a l'est i al sud de Baixa Saxònia i Westfàlia
• Hettergau
• Hlidbeki, de Lübbecke a Westfàlia
• Holstengau a Schleswig-Holstein
• Hrecwiti a Westfàlia
• Hunsrückgau
• Huosigau a Baviera
• Husitingau (també Usitigau), a Weimar
• Huygau a Lotaríngia

• Iffgau (sud de Francònia)
• Undrimagau o Ingeringgau (també Undrimagau, àrea de Knittelfeld i Judenburg)
• Illergau al sud-est de Baden-Württemberg i sud-oest de Baviera
• Isengau al riu Isen al sud-est de l'Alta Baviera
• Itongau^[1] al riu Nied (afluent del Saar)
• Ittergau (Nithersi) a l'Eder mitjà

• Jagstgau al Jagst
• Jaun (Jauntal, a Caríntia
• Jülichgau (a Jülich, sud-oest de Renania del Nord-Westfàlia)

• Karosgau^[1] (Eifel i Prüm)
• Keldachgau (Düsseldorf, Mettmann, part de Solingen, més tard comtat de Berg)
• Kelsgau (districte actual de Kelheim)
• Kimmen (també Kinhem, Kinnin, Kemmenerland, Kennemerland), a Frísia
• Kinziggau (a Hessen)
• Klettgau (Baden meridional i Suïssa septentrional)
• Knetzgau
• Kochergau (també Cochengowe, al riu Kocher a Baden-Württemberg.
• Kölngau, Colònia i la riba esquerra del Rin Colònia (Alemanya), el marge dret va ser el Deutzgau
• Königssondergau (també Königssundragau o Königssundern), domini reial a Wiesbaden
• Kraichgau (Baden septentrional)
• Kroatengau (Gau Chrowati) a Caríntia
• Künziggau (també Künzinggau, Quinzinggau, Chunzengau) al sud-oest de Passau
• Kützgau (de Zülpichgau, format de manera separada el 898)

• Largau
• Laargau regió del Weser a Hoya
• Lahngau (àrea del Lahn a Hessen amb Gießen, Marburg an der Lahn i Wetzlar, terres ancestrals dels Conradians)
  • Niederlahngau o Unterlahngau
  • Oberlahngau (a Marburg an der Lahn)
• Längwitzgau a Turíngia
• Leinegau (part inferior del Leine també coneguda com a Loingau)
• Leobengau (a Leoben, Estíria)
• Lerigau (Baixa Saxònia)
• Liergau (també Liergewe, Leraga, o Leragau, entre Fuhse i Oker)
• Liesgau a Baixa saxònia, a l'oest d'Harzvorland
• Liezizi
• Linzgau (sud de Baden-Württemberg)
• Lobdengau (est de Mannheim, nord de Heidelberg) i Ladenburg
• Lochtropgau (a Sauerland)
• Loingau
• Lommegau (a Namur)
• Lommatschgau a Bèlgica?
• Lungau (part de les terres de Salzburg)
• Lurngau (a Caríntia)
• Lüttichgau (àrea al voltant de Lieja

• Maasgau, oest de Maas i Maastricht
• Maifeld
• Maingau, abans Monichgowe, a Aschaffenburg, Dieburg i Frankfurt del Main
  • Bachgau
  • Rodgau
• Marstemgau (a Hannover)
• Mattiggau a Innviertel (Alta Àustria) i Mattighofen
• Maulachgau (o Mulachgau)
• Mayenfeldgau (Osteifel), vegeu Maifeld
• Methingau^[1] (francès Matois, entre Longwy i Briey
• Metzgau^[1] entorn de Metz
• Milzan, o Milsini, a Alta Lusàcia
• Moringen
• Moselgau^[1] al Mosel·la a Thionville
• Mühlgau entre Maas i Niers
• Munachgau
• Munigiseshuntare (a Münsingen (Württemberg))
• Murizzi (al Müritz)
• Murrgau a Württemberg septentrional i el Murr
• Mürztalgau, Durgouwes (Estíria)

• Nabelgau a Turíngia
• Nahegau^[1] al riu Nahe
• Neckargau
• Neletizi
• Netgau vegeu Nethegau)
• Nethegau a Brakel i Bad Driburg a Westfàlia
• Netragau
• Nibelgau (sud-est de Baden-Württemberg)
• Niddagau (àrea del riu Nidda al Hessen central, Friedberg i Bad Homburg)
• Niebelgau (sud-est de Baden-Württemberg)
• Niederlahngau a Limburg
• Niedgau^[1] al riu Nied (afluent del riu Saar)
• Nielitizi
• Nisangau (Gau Nisane) (sud de Dresden)
• Nizizi (Àrea compresa entre els rius Elba, Mulde i Elster Schwarze)
• Nithersi, vegeu Ittergau
• Nordgau (Baviera al nord del Donau)
• Nordgau a Alsàcia
• Nordthüringgau (també Nordthüringengau)
• Norital (Inntal, Wipptal i Eisacktal)

• Oberlahngau
• Oberrheingau (sud de Hessen)
• Ochsenfurter (a Ochsenfurt a la baixa Francònia)
• Odangau (a Villip, Werthhoven, Oedingen i Unkel
• Orlagau a Saalfeld, Turíngia
• Ortenau (també Mortenau, a Baden)
• Osterwalde (a l'Altmark)
• Osterburg a Weserbergland
• Ostergau a Turíngia

• Padergau, a Paderborn
• Perfgau (a Hessen al districte de Marburg-Biedenkopf)
• Pfinzgau (al Pfinz a l'est de Karlsruhe)
• Pfullichgau
• Phirnigau
• Pinzgau (part de les terres de Salzburg)
• Plisni (Pleissen)
• Plumgau avui Spessart
• Polabi, a Ratzeburg
• Pongau (part de les terres de Salzburg)
• Prättigau (al cantó dels Grisons)
• Puonzowa a Zeitz
• Pustertal

• Quesizi (al districte de Delitzsch a Saxònia)
• Quinzinggau (avui Künzinggau)

• Radenzgau (Francònia inferior)
• Rammachgau (nord de l'alta Suàbia)
• Rangau (a Nuremberg)
• Rebgau (a l'Alta Àustria)
• Rheingau (a Wiesbaden i Darmstadt)
• Riesgau (a Nördlingen)
• Ringgau
• Ripuariergau (sud-oest de Bonn amb Rheinbach i Münstereifel)
• Rittigau (a Northeim, sud de la Baixa Saxònia)
• Rizani
• Rizzigau^[1] llatí Pagus Reciensis i vicus Ricciacum a Dalheim 10 km a l'oest de Remich a Luxemburg
• Rosselgau^[1] al Rossel (afluent del Saar)
• Rottgau, també Rotagau o Rottachgau (a Passau)
• Rurgau (àrea del Rur a Renània del Nord-Westfàlia, regió d'Aachen)
• Ruhrgau (o Duisburggau també anomenat modernament el Ruhr, amb Duisburg i Essen))
  • Alerta: Rurgau i Ruhrgau es confonen sovint en la literatura antiga.

• Saalgau a Hammelburg
• Saalegau a Turíngia
• Saargau^[1] (Alt Saargau amb Sarrebourg al riu Saar)
• Saargau^[1] (Baix Saargau amb Wallerfangen al riu Saar)
• Salzgau (comecia Saltga, pagus Saltgo; a Salzgitter)
• Salzgau a Bad Neustadt a Francònia
• Salzburggau (Flachgau i Tennengau a Àustria, Rupertiwinkel i Reichenhall a Baviera)
• Sanntalgau (més tard comtat de Cilli)
• Sauergau^[1] al riu Sauer a Luxemburg
• Scarponagau^[1] (francès Scarponnois o Scarponois), derivat del vicus Scarpona a Dieulouard i el Mosel·la entre Toul i Metz
• Schefflenzgau a Württemberg, Odenwald
• Scherragau, a Ebingen, Spaichingen, Tuttlingen
• Schozachgau, a Württemberg del nord, al riu Schozach
• Schussengau a l'alta Suàbia
• Schwabengau, part oest de Saxònia-Anhalt
• Schweinachgau Àrea de la part a l'oest del Danubi, a Passau (Baviera)
• Schwerzgau a Württemberg meridional, amb Allmendingen
• Scotelingo o Scotelingen, oest i nord-oest de Hildesheim
• Seillegau^[1] en francès Saulnois, al Seille (afluent del Mosel·la) i Salzburgen
• Senonagischer, Francònia
• Gau Serimunt entre el Saale, Mulde, Elba i Fuhne
• Sisgau (nord-oest de Suïssa)
• Siusili (també Susali) al riu Mulde a Saxònia
• Skopingau a Schöppingen, Münsterland
• Sornegau a la riba esquerra del Rin, al sud de Basilea
• Speyergau a Speyer
• Stevergau a Coesfeld, Münsterland
• Stormarn Schleswig-Holstein
• Strohgau a Leonberg, Württemberg occidental)
• Strudengau, Baixa Àustria
• Sturmigau, districte de Verden; de Hoya just al riu Weser a la part oriental del comtat de Verden
• Sualafeldgau, Baviera)
• Südthüringengau, també Südthüringgau
• Suilbergau, també "Suilberigavvi" o Sülberggau), a l'oest del Leine i Einbeck a Baixa Saxònia
• Sülchgau o Sülichgau (Suàbia, a Rottenburg am Neckar, districte de Tübingen)
• Sulmgau, a Neckarsulm
• Sundergau, Baviera
• Sundgau (Alta Alsàcia)
• Swistgau (a la part superior del Swist al nord-est d'Eifel)

• Taubergau (sobre l'actual cercle de Main-Tauber, però sense Wertheim)
• Tennengau (part de les terres de Salzburg)
• Threcwiti (est del Heiligen Meeres)
• Thurgau (Turgòvia)
• Nordthüringgau (a Turíngia)
• Tilithigau (a Bad Pyrmont, al sud de Baixa saxònia)
• Traungau (entre Hausruck i l'Enns, a l'Alta Àustria)
• Trechirgau (sud del Mosel·la, oest del Rin
• Triergau^[1] (Saar - Mosel·la vora del Merzig, de Wintrich i després la Selva Negra)
• Tullifeld (nord-est del Wasserkuppe a l'est de Turíngia

• Ufgau (Baden central)
• Undrimagau (també Ingeringgau, àrea de Knittelfeld i Judenburg
• Utisigau (Husitingau), a Weimar

• Valingau amb Kemme a Schellerten Burg Poppenburg a Burgstemmen, 1049 al comtat de Bruno de Brunswick
• Valothungo
• Veluwe a Niederlanden
• Venkigau, també anomenat Fenkiongau, a l'est del districte de Bursibant
• Venzigau
• Verdungau^[1] a Verdun (Mosa) i el Mosa
• Viehbachgau (al baix Isar, àrea de Landshut)
• Vinschgau (o Vintschgau, medieval Finsgowe, al sud del Tirol)
• Volkfeldgau àrea del Main (Francònia Inferior) amb Bamberg

• Wachau (Baixa Àustria)
• Waldgau (Vaud, Suïssa)
• Waldsassengau a Francònia Inferior (part oriental de la Spessart i l'àrea entre Mainviereck i Maindreieck)
• Waldsati (entre Bremen i Zeven)
• Walgau (Vorarlberg)
• Wallis (Valais, Suïssa)
• Wallerfangen^[1] comtat al Saar mitjà
• Wangen antic districte
• Warnabi
• Wasgau (Pfälzer Wald, o Bosc Palatí), Vosagus (Vosges)
• Watergau a Turíngia
• Wavergau (també Wabergau, Woëvregau,^[1] part del gran territori de Wabr(i)a (Woëvre) entre el Maas i el Mosel·la)
• Wehsigau
• Weitagau a Westfàlia
• Werinofeld a Turíngia
• Werngau a Hessen
• Westergau (a Freising, Baviera)
• Westergau a Turíngia
• Westfalengau (entre el Ruhr i el Lippe, a l'est de Westfàlia
• Wetagau a Turíngia
• Wetigau (a Schwalenberg a cercle de Lippe)
• Wetterau (abans Wettergau o Wettereiba/Veteràvia)
• Wigmodi (Wigmodia, Wigmodien) al nord de Bremen
• Wingarteiba al cercle de Neckar-Odenwald
• Wiehegau, a Turíngia
• Wippergau a Turíngia
• Wittingau
• Wonnegau a Worms
• Wormsgau (Wormsfeld o Wormsfeldgau,^[1] a l'oest de Worms)
• Würmgau a Württemberg al riu Würm

• Zabergäu a Württemberg septentrional, al Zaber
• Zemzizi
• Zirzipanien, al voltant del llac Teterower a l'oest de Mecklenburg-Pomerània
• Zistanesfeld (també Zitilinesfeld) cap a Marburg i Pettau (Baixa Estíria)
• Zizizi, probablement equivalent al Gau Ciervisti avui dia Zerbst a Saxònia-Anhalt
• Zwikowe a Saxònia occidental
• Zülpichgau (a Zülpich, sud-oest de Renània del Nord-Westfàlia)
• Zürichgau (a Zúric)

• Dietrich August Adolf von Wersebe: Beschreibung der Gaue zwischen Elbe, Saale und Unstrut, Weser und Werra, etc., Hannover 1829
• Heinrich Boettger: Diöcesan- und Gau-Grenzen Norddeutschlands, 1875
• Walther Schultze: Die fränkischen Gaue Badens, 1896
• Ersch, Gruber: Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, 1 Teil A-G, 1852, Leipzig, S. 405 ff.

• Divisions administratives de l'Alemanya nazi