El Goethe-Institut és un institut cultural, una institució pública alemanya la missió de la qual és fomentar el coneixement de la llengua alemanya i cuidar de la cooperació cultural internacional. A més, aquest ens públic tracta de fomentar les relacions exteriors entre Alemanya i els països on se s'estableix. El Goethe-Institut es finança principalment amb subvencions del Ministeri d'Afers Estrangers d'Alemanya i en menor mesura a través de les taxes dels cursos i dels exàmens oficials d'alemany.
Fou creat l'any 1951 com a successor de l'Acadèmia Alemanya (Deutsche Akademie).[1] La seva primera tasca va ser el capacitar professors d'alemany com llengua estrangera.. De fet, el seu nom original era Goethe-Institut zur Pflege der deutschen Sprache im Ausland (Goethe Institut per a la Promoció de la Llengua Alemanya l'Estranger).[1] El 2001 es fusionà amb l'Inter Nationes, organisme de l'Oficina de Premsa Alemanya creat el 1952. La seva seu central està situada a la ciutat de Múnic i compta amb 12 instituts a Alemanya i amb 154 instituts a l'exterior (un d'ells el Goethe-Institut Barcelona) en un total de 100 països. L'any 1952 s'inaugurà el primer Goethe-Institut a l'exterior, a Atenes.
Aquesta institució és equivalent a l'Institut Ramon Llull català, al Institutul Cultural Român romanès, a l'Institut Cervantes espanyol, l'Instituto Camões portuguès, l'Alliance Française i l'Institut Français francesos, el British Council britànic o la Società Dante Alighieri i l'Istituto Italiano italians. Tots treballen per divulgar la seva cultura arreu del món, i promouen el coneixement d'algunes de les principals llengües europees. El Goethe-Institut difon la cultura alemanya amb una varietat d'activitats relacionades amb la literatura, el cinema i mitjans audiovisuals, arts plàstiques i disseny, teatre, dansa, etc.[2] A Alemanya, el Goethe-Institut té un paper destacat en la integració social i cultural de la població immigrant a través dels cursos d'alemany per a estrangers que imparteix.[3]
L'any 2005, el Goethe-Institut, juntament amb l'Institut Cervantes, l'Instituto Camões, l'Alliance Française, el British Council, i la Società Dante Alighieri, varen ser reconeguts internacionalment per la seva tasca amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.[4] El Jurat va destacar el paper d'aquestes institucions per «preservar i difondre el patrimoni cultural europeu, mitjançant l'ensenyament, a tots els continents i entre milions de persones, de les llengües nacionals respectives, així com de la seva tradició literària i artística i dels valors ètics i humanístics que constitueixen el substrat de la civilització occidental».[2]
Referències
[modifica]- 1 2 Holland, Christina. Goethe-Institut – das Modell(en alemany). Wiesbaden:Springer Fachmedien,2022,p.49–79. DOI10.1007/978-3-658-39938-2_5. ISBN 978-3-658-39938-2[Consulta: 14 febrer 2026].
- 1 2 «Alliance Française, Società Dante Alighieri, British Council, Goethe Institut, Instituto Cervantes e Instituto Camões»(en castellà). Fundación Princesa de Asturias,2005.[Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ Bajolet, Nolwenn.«German Language Proficiency: The Key to Open the Doors of Integration in Germany. A Case Study of the Goethe-Institut in Germany (Master thesis)»(en anglès). Jagiellonian University Repository,2020.[Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «Los institutos culturales europeos, Príncipe de Asturias de Comunicación»(en castellà). La Vanguardia,01-06-2005.[Consulta: 14 febrer 2026].
Enllaços externs
[modifica]- (alemany) Pàgina del Goethe-Institut
