VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jude_Bellingham

⇱ Jude Bellingham - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
👁 Plantilla:Infotaula persona
Jude Bellingham
Biografia
Naixement(en) Jude Victor William Bellingham 👁 Modifica el valor a Wikidata

29 juny 2003 👁 Modifica el valor a Wikidata
 (22 anys)
Stourbridge (Anglaterra) 👁 Modifica el valor a Wikidata
FormacióLoughborough College 👁 Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm 👁 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFutbol 👁 Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófutbolista 👁 Modifica el valor a Wikidata
Activitat2019 👁 Modifica el valor a Wikidata
-
Nacionalitat esportivaAnglaterra 👁 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol 👁 Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga anglesa de futbol, Lliga alemanya de futbol i Primera divisió espanyola de futbol 👁 Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Club actual👁 Image
 Reial Madrid
Núm. esportiu5 👁 Modifica el valor a Wikidata
Clubs juvenils
Anys Equip
2010–2019 👁 Image
 Birmingham City
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2019–2020 👁 Image
 Birmingham City		 51 (7)
2020–2023 👁 Image
 Borussia Dortmund		 92 (12)
2023– 👁 Image
 Reial Madrid		 64 (28)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2016–2018 👁 Image
 Anglaterra aub-15		 8 (1)
2018–2019 👁 Image
 Anglaterra sub-16		 11 (3)
2019 👁 Image
 Anglaterra sub-17		 3 (2)
2020 👁 Image
 Anglaterra sub-21		 4 (1)
2020– 👁 Image
Anglaterra		 43 (6)
Participà en
14 juny 2024Campionat d'Europa de futbol 2024
2022Mundial de Futbol 2022
2021Eurocopa 2020 👁 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMark Bellingham 👁 Modifica el valor a Wikidata
GermansJobe Bellingham 👁 Modifica el valor a Wikidata
Premis
👁 IMDB: nm12247181
👁 Facebook: JudeBellingham6
 👁 X: BellinghamJude
 👁 Instagram: judebellingham
 👁 FIFA: 400136607
 👁 UEFA: 250128377
 👁 BDFutbol: 29482
 👁 ESPNFC: 291281
 👁 As: jude_bellingham/47694
 👁 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Representa: 👁 Image
Anglaterra
Eurocopa de futbol
👁 Argent
 Europa 2020
👁 Argent
 Alemanya 2024

Jude Victor William Bellingham (Stourbridge, 29 de juny de 2003) és un futbolista professional anglès que juga com a migcampista al Reial Madrid i a la selecció d'Anglaterra.

Bellingham va ingressar al Birmingham City com a sub-8, i va esdevenir el jugador més jove del primer equip del club quan va debutar a l'equip sènior l'agost del 2019, als 16 anys i 38 dies[1] i va jugar regularment durant la temporada 2019-20. Es va unir al Borussia Dortmund el juliol del 2020 i en la seva primera aparició va esdevenir el seu golejador més jove. Durant tres temporades amb el club, va fer 132 aparicions, va ser membre del seu equip guanyador de la DFB-Pokal 2020-21 i els va ajudar a acabar com a subcampió a la Bundesliga 2022-23. Va fitxar pel Reial Madrid el juny del 2023.

Ha representat Anglaterra als nivells sub-15, sub-16, sub-17 i sub-21. Va fer la seva primera aparició amb l'equip sènior el novembre de 2020 i va representar el país a la UEFA Euro 2020 i la Copa del Món de la FIFA 2022.

Primers anys

[modifica]

Jude Victor William Bellingham[2] va néixer el 29 de juny de 2003[3] a Stourbridge, al districte metropolità de Dudley, West Midlands,[1] fill gran de Denise i Mark Bellingham.[4][5] El seu pare Mark va ser, fins al 2022, sergent a la policia de West Midlands i un prolífic golejador en futbol amateur.[5][6] El germà petit de Bellingham, Jobe, també és futbolista.[7] Bellingham va anar a l'escola Priory a Edgbaston, Birmingham.[8]

Carrera de club

[modifica]

Birmingham City

[modifica]

Bellingham es va unir al Birmingham City com a sub-8,[1] després de jugar al Stourbridge.[9] Va jugar amb el seu equip sub-18 als 14 anys,[7] i va debutar amb el seu equip sub-23 als 15 anys, el 15 d'octubre del 2018 a casa del Nottingham Forest 's sub-23. Entrant al partit després d'una hora, va marcar l'únic gol al minut 87 "entrant per forçar la pilota per sobre de la línia de gol després que la pressió de Kyle McFarlane sobre el porter desviés la pilota al seu pas".[10] Al març de 2019, tenia tres gols en deu aparicions en equips de desenvolupament,[11] havia aparegut a la llista FourFourTwo dels "50 adolescents més emocionants del futbol anglès",[12] i va ser esmentat com d'interès per als principals clubs europeus.[13][14] A poc a poc es va introduir en l'entorn del primer equip mentre encara era escolar: cada cop entrenava més amb els sèniors, els acompanyava la jornada per observar,[7] i va viatjar com a "19è home" per a un partit de campionat al març.[11]

Bellingham va rebre una beca de dos anys amb el Birmingham City per començar el juliol de 2019.[15] Va formar part del campus d'entrenament del primer equip a Portugal,[16] va jugar i va marcar en amistosos de pretemporada[17] i va rebre el dorsal 22 per a la temporada 2019-20.[18] El 6 d'agost, quan va començar la visita de la primera ronda de la Copa EFL a Portsmouth, Bellingham va esdevenir el jugador més jove del primer equip del Birmingham City. Als 16 anys, 38 dies, va rebaixar el rècord establert per Trevor Francis el 1970 en 101 dies.[1] Va jugar durant 80 minuts en una derrota per 3-0 i va ser l'home del partit del Birmingham Mail.[19] Va fer la seva primera aparició a la Lliga de Futbol 19 dies més tard, entrant com a suplent a la segona part en una derrota per 3-0 davant el Swansea City[20] i el seu debut a casa el 31 d'agost contra l'Stoke City. En substituir el lesionat Jefferson Montero després de mitja hora, Bellingham va marcar el gol guanyador–tot i que mercès a una desviació–i el Birmingham va remuntar un 1-0 per derrotar l'Stoke per 2-1, i així va esdevenir el seu golejador més jove, amb 16 anys i 63 dies.[21] Va començar el següent partit, fora contra el Charlton Athletic dues setmanes després, i va marcar l'únic gol després d'una passada de Kerim Mrabti.[22]

👁 Image
Bellingham amb el Birmingham City el 2019

Bellingham va continuar com a fix permanent a l'equip de la jornada, de vegades com a substitut, però principalment a l'onze inicial.[8] Va ser incorporat a l'equip de la banda esquerra, va passar al centre del camp "on podia guanyar més confiança", i després va ser utilitzat "en un paper més avançat" una vegada que el personal estava segur que podia fer front a la responsabilitat.[8] Va ser el Jugador Jove del Mes de l'EFL el novembre de 2019.[5] Segons l'entrenador en cap Pep Clotet, el mateix Bellingham "se sent més còmode al mig del camp, i més còmode quan pot acostar-se a l'àrea rival".[23]

Va estar relacionat amb moviments a nombrosos clubs importants el gener del 2020;[24] el dia de final de mercat, es va informar que Birmingham havia rebutjat 20 milions de lliures ofertats pel Manchester United FC.[25] Bellingham va continuar com a habitual del primer equip, i quan la temporada es va suspendre a causa de la pandèmia de la COVID-19, havia fet 32 aparicions a la lliga. Va continuar sent una part integral de l'equip un cop la temporada es va reprendre a porta tancada,[20] i va establir un empat tardà per a Lukas Jutkiewicz contra el Charlton Athletic que va fer que la posició de lliga de Birmingham fos menys precària amb dos partits encara per jugar.[26] Va acabar la temporada amb quatre gols en 44 aparicions en totes les competicions, 41 a la lliga, i el Birmingham va evitar el descens tot i perdre l'últim partit de la temporada.[20][27] En agraïment al que Bellingham va aconseguir en tan poc temps amb el primer equip, el club va anunciar que retiraria la seva samarreta número 22, "per recordar un dels nostres i per inspirar als altres".[28] Als premis EFL, va ser nomenat tant l'"aprenent" de l'any del campionat com el jove jugador de la temporada d'EFL.[29]

Borussia Dortmund

[modifica]

2020–2021: Traspàs i assoliments rècord

[modifica]

Molts creien en aquell moment que Bellingham deixaria Birmingham, i es va informar que ell i el seu pare havien visitat diversos clubs importants, dels quals el Manchester United i el club de la 1. Bundesliga Borussia Dortmund eren els favorits.[30] Impressionat pel record del Dortmund d'incloure jugadors joves com a habituals al primer equip, com ho demostra l'exemple de Jadon Sancho, Bellingham va triar el Borussia. Va volar a Alemanya per la revisió mèdica i el taspàs es va confirmar el 20 de juliol de 2020. Bellingham s'havia d'incorporar després de l'últim partit de la temporada de Birmingham.[30] Sky Sports va entendre que la tarifa no revelada era de 25 milions de lliures inicials–convertint-lo en el jove de 17 anys més car de la història–més "diversos milions més" depenent de criteris relacionats amb el rendiment.[30]

Bellingham va debutar el 14 de setembre de 2020, començant el primer partit de la temporada 2020-21 contra el MSV Duisburg de tercer nivell a la DFB-Pokal, als 17 anys i 77 dies. Després de mitja hora, va marcar el segon gol en una victòria per 5-0, convertint-se en el golejador més jove del club a la DFB-Pokal, eliminant sis dies del rècord de Giovanni Reyna, així com el seu golejador més jove en qualsevol partit competitiu, trencant el rècord de Nuri Şahin per cinc dies.[31] Cinc dies més tard, va marcar el seu debut a la lliga amb l'assistència al primer gol de Reyna en una victòria per 3-0 sobre el Borussia Mönchengladbach,[32] i va ser nomenat com el Rookie del mes de la Bundesliga del setembre.[33] Quan Bellingham es va enfrontar a la Lazio a la fase de grups el 20 d'octubre, amb 17 anys i 113 dies, va esdevenir l'anglès més jove a començar un partit de la Lliga de Campions, batent el rècord establert anteriorment per Phil Foden.[34] Durant els tres primers mesos de la temporada, Bellingham va ser un habitual en totes les competicions, amb sis titularitats i set aparicions com a suplent a la Bundesliga, així com quatre titularitats a la Lliga de Campions.[3] Es va perdre els dos primers partits del 2021 amb una lesió al peu,[35] però va tornar a l'acció com a titular cada cop més habitual.[3] Va estar involucrat en el gol de Marco Reus a l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Manchester City[36][37] Va marcar contra el Man City a principis del partit de tornada, però el Dortmund no va poder conservar l'avantatge de gol com a visitant.[38] Entremig, Bellingham va marcar el seu primer gol a la Bundesliga des de la derrota de Reyna per empatar amb el VfB Stuttgart a principis de la segona part; El Dortmund va guanyar 3–2.[39] Bellingham va començar amb el Dortmund en la seva victòria per 4-1 sobre l'RB Leipzig a la final de la DFB-Pokal del 2021. Va ser amonestat a la primera part i el va substituir Thorgan Hazard a la mitja part amb el seu equip per 3-0 per davant.[40] Va acabar la temporada amb 29 aparicions i un gol a la Bundesliga, 46 aparicions i quatre gols en totes les competicions,[3] i va ser votat Nouvingut de la Temporada pels seus companys.[41][42] Bellingham va ser subcampió després de Pedri del FC Barcelona al Trofeu Kopa 2021, atorgat al millor jugador sub-21 masculí, segons van votar els guanyadors anteriors de la Pilota d'Or.[43][44]

2021–2023: actuació sostinguda i final de lliga en segon lloc

[modifica]

El 4 de desembre, Bellingham va jugar al Der Klassiker contra el Bayern de Múnic. Va fer les assistències per als dos gols del Dortmund,[45] però el Bayern va guanyar el partit per 3-2 mitjançant un penal al minut 77 concedit després d'una llarga implicació del VAR. A principis del partit, l'àrbitre Felix Zwayer va rebutjar dues apel·lacions de penals de Dortmund, que es va negar a revisar cap de les dues.[46][47] Entrevistat en directe per Viaplay immediatament després del partit, Bellingham es va mostrar crític amb les decisions de Zwayer i va fer referència a la seva part en l'escàndol d'arranjament de partits de futbol alemany de 2005, dient: "Li doneu a un àrbitre, que ha arreglat el partit abans, el partit més important d'Alemanya. Què esperes?"[48] L'Associació Alemanya de Futbol (DFB) va escriure a Bellingham per demanar-li els seus comentaris amb urgència.[48] Posteriorment va ser multat amb 40.000 euros per la DFB.[49]

El 22 d'octubre de 2022, en un partit contra l'Stuttgart, Bellingham va contribuir de manera significativa amb dos gols notables: el primer fruit d'un atac ràpid que va començar i va acabar, i el quart va ser un tir amb habilitat al mig temps, accions que van ser fonamentals per assegurant el lloc del Borussia Dortmund entre els quatre millors de la lliga.[50] El 28 de maig de 2023, el Bayern de Múnic va guanyar la Bundesliga després de la concessió de dos punts del líder de la lliga, el Borussia Dortmund, en un empat 2-2 davant el Mainz 05 l'últim dia de la lliga.[51] Bellingham, un substitut no utilitzat a causa d'una lesió al genoll, va ser filmat allunyant una càmera de la seva cara mentre sortia del camp amb llàgrimes.[52] El 7 de juny, el Borussia Dortmund va anunciar que Bellingham es transferiria al club de la Lliga Reial Madrid després del final de la temporada 2022-23.[53]

Reial Madrid

[modifica]

El 14 de juny de 2023, el Reial Madrid va anunciar el fitxatge de Bellingham amb un contracte de sis anys.[54][55] L'acord incloïa una quota de transferència bàsica de 103 milions d'euros, a pagar al Borussia Dortmund.[56] Aquesta quota podria augmentar fins a uns 133,9 milions d'euros a causa dels complements, que poden arribar al 30% de l'import fix de la transferència.[57] A la seva presentació oficial, Bellingham va rebre el número 5, per la qual cosa va agrair a Jesús Vallejo, l'aleshores portador, anomenant-lo "un noi brillant i brillant". Bellingham va admetre que la seva elecció del número va ser parcialment en "homenatge" a Zinedine Zidane i que ser premiat va ser un "honor".[58] Parlant del motiu pel qual va entrar al Reial Madrid, Bellingham ha esmentat que "el respecte que té Anglaterra pel Reial Madrid és tan alt" i que volia ser un dels jugadors que s'afegeixi a la seva "gran història".[59] També ha admès que el seu "cor estava a punt d'aturar-se" quan li van dir que el club espanyol volia fitxar-lo.[58][60] El traspàs va ser elogiat per BBC Sport,[61] amb l'exjugador del Reial Madrid Steve McManaman que va comentar que era "un altre fitxatge molt bo" per al Madrid.[62][63] El Birmingham City va rebre uns 6 milions de lliures de la transferència a causa de la seva clàusula de venda.[64][65]

El 12 d'agost de 2023, Bellingham va debutar amb el Real i el va marcar amb un gol, marcant amb una volea de curta distància des d'un córner en una victòria per 2-0 davant l'Athletic Club.[66] Va marcar un doblet i va donar una assistència al Vinícius Júnior en una victòria per 1-3 contra l'Almeria el 19 d'agost.[67]

El 14 d'agost de 2024, Bellingham va començar la seva segona temporada a Espanya, donant l'assistència per al gol de debut del seu nou company del Reial Madrid, Kylian Mbappé, mentre el Madrid derrotava l'Atalanta BC per 2-0 per guanyar la seva sisena Supercopa d'Europa, un rècord històric.[68] El 9 de novembre, Bellingham va marcar el seu primer gol de la temporada i el primer amb el Madrid des del maig de 2024 en una contundent victòria per 4-0 a casa contra l'CA Osasuna.[69]

Carriera internacional

[modifica]

Al novembre de 2020, després que James Ward-Prowse i Trent Alexander-Arnold es retiressin per lesió, Bellingham va ser convocat per primera vegada a la selecció absoluta d'Anglaterra.[70] Va debutar en un partit amistós contra la República d'Irlanda a Wembley el 12 de novembre,[71] substituint Mason Mount després de 73 minuts d'una victòria per 3-0.[72] Amb 17 anys i 136 dies, va esdevenir el tercer anglès més jove a jugar a la selecció absoluta; només Theo Walcott i Wayne Rooney havien debutat a una edat més jove.[72] Bellingham va ser inclòs a la selecció d'Anglaterra per al torneig de Campionat d'Europa de futbol 2020, que es va ajornar fins al juny de 2021 a causa de la pandèmia de COVID-19.[73] Quan va entrar com a substitut al minut 82 en el primer partit d'Anglaterra, una victòria per 1-0 sobre Croàcia a Wembley el 13 de juny, amb 17 anys i 349 dies, va esdevenir el jugador anglès més jove a jugar a qualsevol torneig important i en el més jove de qualsevol nacionalitat a jugar a un Campionat d'Europa;[74] aquest últim rècord va ser superat pel polonès Kacper Kozłowski només sis dies més tard.[75]

El primer gol de Bellingham amb la selecció absoluta, una rematada de cap a partir de l'assistència de Luke Shaw per obrir el marcador en una victòria per 6-2 d'Anglaterra contra Iran al seu primer partit del Mundial de la FIFA 2022 el 21 de novembre, el va convertir en el segon jugador més jove en marcar per Anglaterra en un Mundial. També va fer l'acció i la passada per a Harry Kane que va centrar per a Raheem Sterling per marcar el tercer gol d'Anglaterra, i va jugar la passada des de la qual Callum Wilson va assistit el seu sisè gol per Jack Grealish.[76][77]

UEFA Euro 2024

[modifica]

Bellingham va ser inclòs a la selecció d'Anglaterra de 26 jugadors per a Campionat d'Europa de futbol 2024.[78] El seu potent cop de cap a partir d'una centrada desviada de Bukayo Saka va donar a "Els Tres Lleons" una victòria per 1-0 contra Sèrbia, i va ser nomenat jugador del partit.[79]

Va marcar amb una bicicleta al minut 95 en el round of 16 contra Eslovàquia per empatar 1-1 i portar el partit a la pròrroga.[80] Anglaterra va guanyar 2-1, i Bellingham va ser de nou nomenat jugador del partit.[81] Després de marcar l'empat, Bellingham va fer un gest cap a la banqueta dels substituts oposada agafant-se el sexe, afirmant que era una broma interna dirigida a "uns amics propers".[82] Després d'una investigació, UEFA va determinar que havia "violat les normes bàsiques de conducta decent", li va imposar una multa de 30.000 € i una sanció de suspensió d'un partit suspesa per 12 mesos.[83]

Bellingham va jugar els 120 minuts del quart de final contra Suïssa, i va marcar el segon penal del llançament de penals que Anglaterra va guanyar 5-3.[84] Anglaterra va arribar a la final, on va enfrontar-se a Espanya, que va agafar el comandament poc després del descans. Bellingham va tocar la passada de Saka a Cole Palmer, qui va empatar després de 73 minuts, però Espanya va marcar un gol guanyador tardà i Anglaterra va acabar el torneig com a subcampiona.[85]

Palmarès

[modifica]
Borussia Dortmund
Reial Madrid CF

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 «Bellingham creates Blues history». Birmingham City FC,06-08-2019. Arxivat de l'original el 30 abril 2020.[Consulta: 3 setembre 2022].
  2. ↑ «Notification of shirt numbers: Birmingham City». Arxivat de l'original el 2019-11-26.[Consulta: 4 novembre 2025].
  3. 1 2 3 4 «J. Bellingham: Summary».Soccerway. Perform Group.[Consulta: 20 agost 2023].
  4. ↑ Goldmann, Sven.«Jude Bellingham: Young. Good. And really cool.». Borussia Dortmund,09-10-2020. Arxivat de l'original el 27 febrer 2021.[Consulta: 13 novembre 2020].
  5. 1 2 3 «Bellingham named EFL young player of month»(en anglès).BBC Sport. Arxivat de l'original el 2021-02-11.
  6. ↑ «The Non-League Football Paper»(en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2019-08-07.[Consulta: 4 novembre 2025].
  7. 1 2 3 Fisher, Ben«Why Jude Bellingham is already on the radar of football's powerhouses»(en anglès).the Guardian,20-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-02-25.
  8. 1 2 3 «Jude Bellingham to Manchester United? Birmingham teenager is a special talent»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2020-03-04.
  9. ↑ Association, The Football.«EnglandFootball- Jude Bellingham»(en anglès). Arxivat de l'original el 2021-06-07.[Consulta: 4 novembre 2025].
  10. ↑ «Report: Nottingham Forest Under-23s 0 Blues Under-23s 1». Birmingham City FC,15-10-2018. Arxivat de l'original el 7 agost 2019.[Consulta: 3 setembre 2022].
  11. 1 2 Dick, Brian«The Birmingham City prodigy being fast-tracked by Garry Monk».birminghammail,29-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-29.
  12. ↑ «The 50 most exciting teenagers in English football»(en anglès).FourFourTwo,20-02-2019. Arxivat de l'original el 2019-04-06.
  13. ↑ «While Bundesliga clubs sense opportunity, England's youth face difficult choice over whether to stick or twist»(en anglès).The Telegraph. Arxivat de l'original el 2019-03-10.
  14. ↑ Dick, Brian«Who is Jude Bellingham? A quick introduction to the teenage wonder boy».birminghammail,30-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-30.
  15. ↑ Rice, Bradley«Birmingham City coach makes this Jude Bellingham transfer admission».birminghammail,20-07-2019. Arxivat de l'original el 2019-08-07.
  16. ↑ Dicken, Alex«Revealed: Blues confirm 26-man squad for Portugal tour»(en anglès).BirminghamLive,07-07-2019. Arxivat de l'original el 2021-02-11.
  17. ↑ «Report: Blues 6 Swindon Town 1». Birmingham City FC,19-07-2019. Arxivat de l'original el 19 juliol 2019.[Consulta: 3 setembre 2022].
  18. ↑ «Blues 2019/20 squad numbers». Birmingham City FC,02-08-2019. Arxivat de l'original el 2 agost 2019.[Consulta: 2 setembre 2022].
  19. ↑ Chapman, Joseph«Blues player ratings: Jude Bellingham shines despite defeat».birminghammail,06-08-2019. Arxivat de l'original el 2019-08-06.
  20. 1 2 3 «Partits jugats per Jude Bellingham la temporada 2019/2020». Centurycomm.[Consulta: 21 octubre 2020].
  21. ↑ «Birmingham 2-1 Stoke: Blues comeback heaps more pressure on Nathan Jones»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2019-09-01.
  22. ↑ «Charlton 0-1 Birmingham City: Teenager Jude Bellingham nets winner again as Blues beat Addicks»(en anglès britànic).BBC Sport. Arxivat de l'original el 2019-09-14.
  23. ↑ «'No ceiling' on how far Bellingham, 16, can go; THE JOURNEYMAN. - Document - Gale OneFile: News».[Consulta: 4 novembre 2025].
  24. ↑ Winter, Lewis«Chelsea submit bid for Man Utd target as player’s father has doubts over Old Trafford move»(en anglès).Express.co.uk,28-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-11.
  25. ↑ Dick, Brian«Birmingham City reject huge Man Utd Jude Bellingham bid - reports».birminghammail,31-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-02-26.
  26. ↑ «Birmingham City v Charlton Athletic»(en anglès britànic).BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-07-15.
  27. ↑ «Birmingham 1-3 Derby: Blues secure Championship status despite defeat». Arxivat de l'original el 2020-07-24.[Consulta: 4 novembre 2025].
  28. ↑ «Jude Bellingham's No 22 shirt retired by Birmingham City»(en anglès).The Independent. Arxivat de l'original el 2020-07-23.
  29. ↑ «Sky Bet EFL Players of the Season revealed». English Football League,27-08-2020.[Consulta: 27 agost 2020].
  30. 1 2 3 «Jude Bellingham signs for Borussia Dortmund from Birmingham»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2020-07-20.
  31. ↑ Borussia Dortmund GmbH & Co KGaA.«The youngest goalscorer and the fastest goal by a substitute»(en anglès britànic). Arxivat de l'original el 2021-02-11.[Consulta: 4 novembre 2025].
  32. ↑ «Haaland and Reyna shine as Dortmund youngsters down Gladbach - France 24»(en anglès).France 24,19-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-20.
  33. ↑ «Bundesliga | Rookie Award»(en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-02-11.[Consulta: 4 novembre 2025].
  34. ↑ «Bellingham sets Champions League record»(en anglès).BBC Sport. Arxivat de l'original el 2020-10-31.
  35. ↑ Krampe, Dirk«BVB-Personal: Bellingham muss weiter pausieren - Frust bei Schmelzer»(en alemany).RN. Arxivat de l'original el 2021-04-15.
  36. ↑ «Phil Foden saves Manchester City with late winner against Borussia Dortmund»(en anglès).the Guardian,06-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-15.
  37. ↑ «Erling Haaland in spotlight but Jude Bellingham shines against Man City»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2021-04-15.
  38. ↑ «Borussia Dortmund 1-2 Man City (Agg: 2-4): Pep Guardiola reaches first Champions League semi-final with City»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2021-04-15.
  39. ↑ «Bundesliga: Jude Bellingham and Ansgar Knauff rescue Borussia Dortmund | DW | 10.04.2021»(en anglès). Arxivat de l'original el 2021-04-15.[Consulta: 4 novembre 2025].
  40. ↑ «Ruthless Borussia Dortmund teach RB Leipzig's Nagelsmann a bitter lesson in German Cup triumph | DW | 13.05.2021»(en anglès). Arxivat de l'original el 2021-05-14.[Consulta: 4 novembre 2025].
  41. ↑ Fernando, Meira.«nowgoal»(en anglès). nowgoaltv.pro.[Consulta: 4 novembre 2025].
  42. ↑ «VDV - Aktuelles»(en alemany). Arxivat de l'original el 2021-06-02.[Consulta: 4 novembre 2025].
  43. ↑ «Messi wins record seventh Ballon d'Or»(en anglès).BBC Sport. Arxivat de l'original el 2021-12-02.
  44. ↑ «November date set for Ballon d'Or»(en anglès),29-09-2021.[Consulta: 4 novembre 2025].
  45. ↑ «Borussia Dortmund 2-3 Bayern Munich: Robert Lewandowski scores twice»(en anglès).BBC Sport,04-12-2021.
  46. ↑ «Dortmund left fuming over Bayern's winning penalty decision»(en anglès).Reuters. Arxivat de l'original el 2022-11-05.
  47. ↑ Brassell, Andy«Dortmund and Bellingham cry foul in Klassiker but old failings remain»(en anglès).The Guardian,06-12-2021. ISSN: 0261-3077.
  48. 1 2 «Jude Bellingham: German FA investigating Borussia Dortmund and England midfielder's comments about referee».,06-12-2021[Consulta: 6 desembre 2021].
  49. ↑ «Jude Bellingham: Borussia Dortmund midfielder fined by German FA for referee comments»(en anglès).BBC Sport,07-12-2021.
  50. ↑ «Borussia Dortmund 5-0 Stuttgart: England's Jude Bellingham scores twice in Bundesliga rout»(en anglès).BBC Sport,22-10-2022.
  51. ↑ «Bayern Munich beat Cologne 2-1 and Borussia Dortmund draw means Bayern are champions»(en anglès).BBC Sport,27-05-2023.
  52. ↑ «Borussia Dortmund 2-2 Mainz 05: Dortmund expect 'brutal few days' after gifting Bayern Munich title»(en anglès).BBC Sport,26-05-2023.
  53. ↑ KGaA, Borussia Dortmund GmbH & Co.«Jude Bellingham close to move to Real Madrid».bvb.de,07-06-2023. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2023.[Consulta: 7 juny 2023].
  54. ↑ «Official Announcement: Bellingham».Real Madrid.[Consulta: 14 juny 2023].
  55. ↑ «Bellingham is a new Real Madrid player».Real Madrid.[Consulta: 14 juny 2023].
  56. ↑ «Real Madrid sign Bellingham on six-year deal».[Consulta: 14 juny 2023].
  57. ↑ «Real Madrid sign Bellingham for 103 million euros».Marca,07-06-2023.[Consulta: 14 juny 2023].
  58. 1 2 «Jude Bellingham says his 'heart was close to stopping' when he found out about Real Madrid interest». BBC Sport,15-06-2023.[Consulta: 15 juny 2023].
  59. ↑ «Tributes to McQueen, Bellingham at Real Madrid, Messi in China». BBC Sport,15-06-2023.[Consulta: 15 juny 2023].
  60. ↑ «Jude Bellingham to Real Madrid: England midfielder on move to La Liga club». BBC Sport,15-06-2023.[Consulta: 15 juny 2023].
  61. ↑ «Jude Bellingham: Why Real Madrid move makes 'perfect sense'». BBC Sport,14-06-2023.[Consulta: 15 juny 2023].
  62. ↑ «Steve McManaman admits Real Madrid's 'aura' key to expected Jude Bellingham move». BBC Sport,09-05-2023. Arxivat de l'original el 16 de maig 2023.[Consulta: 15 juny 2023].
  63. ↑ sport, Guardian«From Beckham to Bale: the history of British players at Real Madrid»(en anglès).The Guardian,14-06-2023. ISSN: 0261-3077.
  64. ↑ Lawton, Paul Joyce, Matt.«Birmingham City get £6m from Jude Bellingham’s move to Real Madrid»(en anglès),14-06-2023.[Consulta: 4 novembre 2025].
  65. ↑ Lowe, Sid«Jude Bellingham makes pitch-perfect start to epic adventure at Real Madrid»(en anglès).The Guardian,15-06-2023. ISSN: 0261-3077.
  66. ↑ «Athletic Club 0–2 Real Madrid: Jude Bellingham scores on his debut as Real win». BBC Sport,12-08-2023.[Consulta: 12 agost 2023].
  67. ↑ «Almeria 1-3 Real Madrid». BBC Sport,19-08-2023.[Consulta: 19 agost 2023].
  68. ↑ UEFA.com.«Real Madrid 2-0 Atalanta: Mbappé scores as Los Blancos claim Super Cup»(en anglès).[Consulta: 17 febrer 2025].
  69. ↑ «Real Madrid 4-0 Osasuna: Vinicius Junior hits hat-trick but Eder Militao tears ACL»(en anglès britànic).[Consulta: 17 febrer 2025].
  70. ↑ «Jude Bellingham: England call up Borussia Dortmund teenager to senior squad for first time»(en anglès).BBC Sport,10-11-2020.
  71. ↑ «England 3-0 Republic of Ireland: Jude Bellingham makes debut at 17»(en anglès).BBC Sport,11-11-2020.
  72. 1 2 «England 3-0 Republic of Ireland: Jack Grealish shines in Wembley friendly win»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2024-11-30[Consulta: 17 febrer 2025].
  73. ↑ «Euro 2020: Trent Alexander-Arnold named in England's 26-man squad»(en anglès).BBC Sport,01-06-2021.
  74. ↑ «Euro 2020: England 1-0 Croatia - Raheem Sterling helps Three Lions begin with victory»(en anglès).BBC Sport,12-06-2021.
  75. ↑ «Poland starlet Kozlowski breaks Bellingham's Euros record for youngest-ever player just six days after it was set | Goal.com»(en anglès),19-06-2021.[Consulta: 17 febrer 2025].
  76. ↑ «Jude Bellingham and Bukayo Saka show the way forward as Gareth Southgate unleashes England against Iran»(en anglès).Sky Sports. Arxivat de l'original el 2024-12-08[Consulta: 17 febrer 2025].
  77. ↑ Steinberg, Jacob«Jude Bellingham: England's gamechanger who does not do doubts»(en anglès).The Guardian,23-11-2022. ISSN: 0261-3077.
  78. ↑ «England Euro 2024 squad: Adam Wharton & Eberechi Eze named in 26-man list»(en anglès britànic),06-06-2024.[Consulta: 17 febrer 2025].
  79. ↑ «England hang on to beat Serbia 1-0 with Bellingham header in Euro2024»(en anglès),17-06-2024.[Consulta: 17 febrer 2025].
  80. ↑ «Kane: Bellingham goal one of England's best ever»(en anglès),30-06-2024.[Consulta: 17 febrer 2025].
  81. ↑ UEFA.com.«England 2-1 Slovakia (after extra time): Bellingham and Kane earn comeback victory»(en anglès).[Consulta: 17 febrer 2025].
  82. ↑ «Jude Bellingham investigated over gesture he made after wonder goal against Slovakia»(en anglès).[Consulta: 17 febrer 2025].
  83. ↑ Steinberg, Jacob«Jude Bellingham fined €30,000 and given suspended one-game ban for gesture»(en anglès).The Guardian,05-07-2024. ISSN: 0261-3077.
  84. ↑ UEFA.com.«England 1-1 Switzerland (aet, 5-3 pens): Pickford and Saka lead Southgate's men into semis»(en anglès).[Consulta: 17 febrer 2025].
  85. ↑ Bagchi, Rob;Rumsby, Ben;Carragher, Jamie;Burt, Jason;Crichard, Kieran«England lose to Spain's winning goal in dying minutes of Euro 2024 final»(en anglès).The Telegraph,14-07-2024. ISSN: 0307-1235.
  86. ↑ Bruña, Manuel.«No hubo sorpresa y el Real Madrid gana la Intercontinental»(en castellà). Mundo Deportivo,18-12-2024.[Consulta: 22 desembre 2024].
  87. ↑ Bardají, Clara.«El Madrid guanya la 15a Champions». RAC1,01-06-2024.[Consulta: 3 juny 2024].
  88. ↑ «El Madrid s'emporta la Supercopa d'Europa (2-0)». CCMA,14-08-2024.[Consulta: 15 agost 2014].
  89. ↑ Novo Madrid, Carlos.«El Madrid guanya la Lliga sobrat i espera el Bayern». La Vanguardia,05-05-2024.[Consulta: 3 juny 2024].
  90. ↑ Noguer, Ignasi.«El Reial Madrid destrossa un Barça molt fràgil i s'emporta la Supercopa d'Espanya (4-1)». El Nacional,14-01-2024.[Consulta: 3 juny 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Categories:
Categories ocultes: