En anatomia humana, el turmell, la clavilla, el clavillar o el torterol és l'articulació formada al punt d'unió del peu i la cama. Està composta per tres ossos: el peroné (o fíbula) i la tíbia, que pertanyen a la cama, i l'astràgal, que forma part del peu. El calcani i l'escafoides, per la seva banda, són dos ossos del peu que, tot i que no formen part del turmel, resulten importants al ser punts d'inserció d'alguns dels lligaments de l'articulació.

Sobre l'estructura òssia existeix una càpsula fibrosa, un conjunt de lligaments, músculs i tendons que contribueixen a l'estabilitat de l'articulació i en fan possible el moviment. El turmell és, de fet, una de les articulacions del cos humà amb més rang de moviment, fet que la situa també com una de les més exposades a lesions.^[1]

L'articulació del turmell està formada per:

• Una peça superior, formada per la tíbia i el peroné, que constitueixen així un bloc la superfície inferior del qual presenta una cara articular en forma de segment cilíndric.^[1] Aquest bloc es composa de dues porcions òssies, una de lateral anomenada mal·lèol extern (peroné) i una de medial, el mal·lèol intern (tíbia).
• Una peça inferior, constituïda per l’astràgal, que suportarà la superfície cilíndrica anteriorment esmentada amb un eix transversal.

Aquesta articulació constitueix una unitat funcional integrada per la suma de dues articulacions morfològicament independents, la tibioperonea inferior i la tibioperoneoastragalina.^[1]

• L'articulació tibioperoneoastragalina és la principal i posa en contacte els segments inferiors de la tíbia i el peroné amb l'astràgal. Pertany al gènere d'articulacions sinovials, concretament al tipus troclear.
• L'articulació tibioperonea inferior fa contactar els segments inferiors de tíbia i peroné entre sí. Reforçada per 2 lligaments, un d'anterior i un de posterior, és una articulació de gran rellevància funcional que permet cert grau de separació entre aquests dos ossos durant els moviments de flexió i extensió del peu. A més, fa possible el moviment de rotació del peroné.

El turmell presenta un resistent sistema de lligaments que envolten l'articulació i hi proporcionen l'estabilitat necessària. Aquesta envoltura està formada per dos sistemes de lligaments principals: els lligaments laterals (externs i interns) i els lligaments anterior i posterior, que es comporten com accessoris.

Els més importants són el lligament deltoidal, a medial, i els tres laterals, que d'anterior a posterior són: el lligament peroneoastragalí anterior, el lligament calcaniperoneal i el lligament peroneoastragalí posterior.

• El lligament deltoidal fa suport a la regió medial (o lateral interna) del turmell, està fixat al mal·leòl medial de la tíbia i connecta amb els ossos calcani i navicular.
• Els lligaments peroneoastragalins anterior i posterior: uneixen l'astràgal i el calcani amb el peroné; es troben al costat exterior del turmell.
• El lligament calcaniperoneal, que uneix el mal·lèol lateral del peroné amb el calcani.

Viccionari