Voozh

De Viccionari

Potser volíeu: Costa, costà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɔs.tə/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔs.ta/
valencià /ˈkɔs.ta/, /ˈkɔs.tɔ/

Rimes: -ɔsta
Etimologia: Del llatí costa, segle X.

Nom

[modifica]

costaf.‎(pluralcostes)

Part de la terra que toca al mar.
Pendís de muntanya.

Part de la terra que toca al mar

Afrikaans: kus^(af)
Albanès: breg^(sq)
Alemany: Küste^(de)f.
Anglès: coast^(en)
Àrab: ساحل‎^(ar)
Armeni: ափ^(hy) ‎(ap)
Belarús: бе́раг^(be)m. ‎(bérah)
Castellà: costa^(es)
Coreà: 연안^(ko) ‎(yeonan)
Cors: costa^(co)
Danès: bred^(da)
Eslovac: pobrežie^(sk)n.
Eslovè: obala^(sl)f.
Esperanto: marbordo^(eo)
Feroès: strond^(fo)f.
Finès: rannikko^(fi)
Francès: côte^(fr)
Friülà: cueste^(fur)f.
Gallec: costa^(gl)f.
Gal·lès: arfordir^(cy)
Georgià: ნაპირი^(ka) ‎(nàpiri)
Grec: ακτή^(el)f. ‎(aktí)
Grec antic: παράλιος^(grc)f. ‎(parálios)
Groenlandès: sissaq^(kl)
Hindi: सीमा^(hi)
Hongarès: part^(hu)
Irlandès: cósta^(ga)m.
Islandès: strönd^(is)f.
Italià: costa^(it)
Japonès: 海岸^(ja)
Letó: krasts^(lv)
Lituà: pajuris^(lt)
Llatí: litus^(la)n., limbus^(la)m.
Mongol: тэнгисийн эрэг^(mn)
Neerlandès: kust^(nl)
Occità: còsta^(oc)f.
Polonès: wybrzeże^(pl)n.
Portuguès: costa^(pt)
Romanès: coastă^(ro)
Rus: побере́жье^(ru)n. ‎(poberéjie)
Serbocroat: обала^(sh), obala^(sh)f.
Suahili: pwani^(sw)
Suec: kust^(sv)
Tagal: pampang^(tl)
Tai: ชายฝั่ง^(th)
Turc: sahil^(tr)
Txec: pobřeží^(cs)n., břeh^(cs)m.
Urdú: کنارہ‎^(ur)
Vietnamita: bờ biển^(vi)
Xinès: 海岸^(zh) ‎(hǎi'àn)
Zazaki: kıst^(diq)

Pendís de muntanya

Anglès: slope^(en)
Castellà: cuesta^(es)
Francès: côte^(fr)
Italià: costa^(it)

Verb

[modifica]

costa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de costar.
Quant costa això?
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb costar.

Miscel·lània

[modifica]

Síl·labes: cos·ta (2)
Anagrames: acost^(alfagrama), casot, oscat, tacos, tasco, tascó, tocàs, tosca, toscà

Vegeu també

[modifica]

Article corresponent a la 👁 Image
Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

[modifica]

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkos.ta/, meridional /ˈkoh.ta/

Americà: alt /ˈkos.t(a)/, baix /ˈkoh.ta/

Rimes: -osta
Etimologia: Del català o del gallec costa, del llatí costa.

Nom

[modifica]

costaf.‎(pluralcostas)

costa (part de la terra que toca al mar)

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Síl·labes: cos·ta (2)
Anagrames: actos, casto, catos, cotas, cotas, tacos, tasco, tascó, tocas, tocás, tosca

Vegeu també

[modifica]

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre costa

Llatí

[modifica]

Pronúncia ^(AFI): /ˈkɔs.ta/
Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kost- ‎(‘os’).

Nom

[modifica]

costaf.‎(genitiucostae)

costella
costat, banda
Costae navium. ― Els costats de la nau.

Costae aheni. ― Els costats de l'olla.

Tergora diripere costi. ― Estripar la pell [d'un animal] dels costats.
vessant d'una muntanya (en llatí medieval)
costa marítima (en llatí medieval)

Declinació

[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	costa	costae
Vocatiu	costa	costae
Acusatiu	costam	costās
Genitiu	costae	costārum
Datiu	costae	costīs
Ablatiu	costā	costīs

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=costa&oldid=2368434»

URL: https://ca.wiktionary.org/wiki/costa

⇱ costa - Viccionari, el diccionari lliure

Català

Nom

Sinònims

Derivats

Traduccions

Verb

Miscel·lània

Vegeu també

Castellà

Nom

Derivats

Miscel·lània

Vegeu també

Llatí

Nom

Declinació