VOOZH about

URL: https://oc.wikipedia.org/wiki/James_Tobin

⇱ James Tobin — Wikipèdia


Vejatz lo contengut
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Tobin.

👁 Laureat Nobel

👁 Image
James Tobin (1962)

James Tobin (Champaign, Illinois, 5 de març de 1918 - New Haven, Connecticut, 11 de març de 2002) foguèt un economista american. Aquel keynesian contribuiguèt a la sciéncia economica en particular, dins los domenis de l’investiment, dels mercats financièrs e de las politica budgetària e monetària. Es subretot celèbre per aver donat son nom a la taxa que propausèt la creacion. Lo Prèmi de la Banca de Suècia d'Economia en Memòria d'Alfred Nobel (dich Prèmi Nobel d'Economia) li foguèt autrejat en 1981.

Foguèt tanben a l’origina del modèl Tobit utilizat en econometria e de la nocion del ratio «Q de Tobin».

En 1956, participèt al desvolopament del modèl Baumol-Tobin que descriu la demanda de moneda d'un menatge.

James Tobin faguèt sos estudis a l'Universitat de Harvard. Foguèt conselhièr economic de 1961 a 1962 del govèrn dels Estats Units d'America de John Fitzgerald Kennedy e professor a l'Universitat de Yale, de 1955 a 1988[1]. En 1981, foguèt laureat del Prèmi Nobel d'Economia.

James Tobin èra un economista keynesian, es a dire, entre autres, favorable a l'intervencion governamentala coma estabilizador de la produccion, avent per tòca de favorizar lo plen emplec e d'evitar las recessions. Batalhegèt amb Jacques Rueff en 1948 dins The Quarterly Journal of Economics sus un article titulat Las errors de la teoria generala de Lord Keynes que Rueff aviá escrich l'an precedent. Alara que Keynes pensava que la preferéncia per la liquiditat determina lo taus d'interès, James Tobin defendava l'idèa contrari, segon que lo nivèl dels tauses d'interèsses influisson aquela preferéncia per la liquiditat[2].

James Tobin venguèt celèbre en prepausant una taxacion sus de movements de capitals (transaccions de cambi). L'objectiu d'aquela taxacion èra de reduire l'especulacion de cort tèrme sus las plaças financièras, que jutjava contraproductiva. Suggeriguèt atal que los revenguts d'aquela taxa foguèsson fisats al FMI[3].

L'idèa de la taxa Tobin dicha «de sable dins los engranatges» o encara la «taxa Robin del Bòsc», es sostenguda per fòrça personalitats, organizacions de l'altermondialisme e associacions, coma ATTAC. Es denonciada pasmens per Robert Mundell. James Tobin declarèt el, que s'èra totjorn favorable a aquela taxa, èra d'en primièr partisan del liure escambi e considerava lo produch de la taxa coma segondari e que podiá doncas pas sostenir lo movement altermondialista[4].

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. (fr)Histoire vivante de la pensée économique: Des crises et des hommes; Jean-Marc Daniel; ed:Pearson Education; París
  2. (fr)L'indispensabla de la pensada economica Christophe Bormans, 2003 Studyrama, ISBN 2-84472-262-8
  3. (fr)Taxe Tobin: far nòu amb una idèa vielha La Croix, 9 de genièr de 2012
  4. Articles del jornal Le Monde http://www.lemonde.fr/web/recherche_breve/1,13-0,37-720331,0.html https://web.archive.org/web/20060112154147/http://www.fsa.ulaval.ca/personnel/vernag/REF/Textes/james_tobin.htm

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
v· m
Laureats del Prèmi Nobel d'Economia
1969:Frisch,Tinbergen70:Samuelson71:Kuznets72:Hicks,Arrow73:Leontief

74:Myrdal,Hayek75:Kantorovich,Koopmans 76:Friedman 77:Ohlin,Meade 78:Simon 79:Schultz,Lewis 80:Klein 81:Tobin 82:Stigler 83:Debreu 84:Stone 85:Modigliani 86:Buchanan 87:Solow 88:Allais 89:Haavelmo 90:Markowitz,Miller,Sharpe 91:Coase 92:Becker 93:Fogel,North 94:Harsanyi,Nash,Selten 95:Lucas 96:Mirrlees,Vickrey 97:Merton,Scholes 98:Sen 99:Mundell 2000:Heckman,McFadden 01:Akerlof,Spence,Stiglitz 02:Kahneman,Smith 03:Engle,Granger 04:Kydland,Prescott 05:Aumann,Schelling 06:Phelps 07:Hurwicz:Maskin:Myerson 08:Krugman 09:Ostrom,Williamson 10:Diamond,Mortensen,Pisarides 11:Sargent,Sims 12:Roth,Shapley 13:Fama,Hansen,Shiller 14:Tirole 15:Deaton 16:Hart,Holmström 17:Thaler 18:Nordhaus,Romer

19:Banerjee,Duflo,Kremer