VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/1028

⇱ 1028 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
👁 Infotaula nombre
1028
Tipusany 👁 Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1028 (mxxviii)
Islàmic419 420
Xinès3724 3725
Hebreu4788 4789
Calendaris hindús1083 1084 (Vikram Samvat)
950 951 (Shaka Samvat)
4129 4130 (Kali Yuga)
Persa406 407
Armeni477
Rúnic1278
Ab urbe condita1781
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
seglex - seglexi - seglexii
Dècades
990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
1025 1026 1027 - 1028 - 1029 1030 1031
👁 Image
La Catedral de Sant Juan el Vell de Perpinyà es consagra entre els anys 1025 i 1028
👁 Image
Alfons V de Lleó mor durant el setge de Viseu l'any 1028

L'any 1028 és un any de traspàs que comença en dilluns. és el vuitè any de la Dècada del 1020, el vint-i-setè any del seglexi i del Primer Mil·lenni.

👁 Image
Canut el Gran de Dinamarca envaeix Noruega l'any 1028
👁 Image
Sanç III de Navarra conquesta Castella l'any 1028

Els fets més destacats de l'any 1028 són que Romà II esdevé emperador de l'Imperi Romà d'Orient degut a la mort de Constantí VIII, Canut II de Dinamarca conquesta Noruega i els Turcmans penetren a Azerbaidjan des d'Armènia.[1] Aquest any néix sant Robert de Molesmé i moren Constantí VIII, Alfons V de Lleó, Garcia Sánchez de Castella i el rei de la Taifa d'Almeria, Jairán.[1]

👁 Image
Romà III Argir esdevé emperador romà d'Orient
👁 Image
L'emperador Lý Thái Tô de Dai Co Viet (nord del Vietnam) mor l'ay 1028

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1027 són Conrad II del Sacre Imperi, i, el papa Joan XIX, Romà III Argir, Robert II el Piadós de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna. A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]

Esdeveniments

[modifica]
👁 Image
Entre els anys 1027 i 1028 néix Guillem el Conqueridor, rei d'Anglaterra

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]
  • 👁 Image
    L'emir d'Almeria, Jairán, mor l'1 de juliol de 1028
    El rei Sanç III de Navarra comença a conquerir parts del Comtat de Castella. El comtat de Cea passa l'influència de Sanç perquè la seva mare era germana de Pedro Fernández, el comte, que havai mort aquest any i no tenia descendents masculins.[4]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]
👁 Image
Eutimi l'Il·luminador, filòsof, acadèmic, escriptor i il·luminador mor l'any 1028 a Atos

Naixements

[modifica]

Península Ibèrica

[modifica]
👁 Image
El polític japonès Fujiwara no MIchinaga traspassa el 3 de gener de 1028 a Kyoto

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]
👁 Image
Constantí VIII el Macedoni mor el 15 de novembre de 1028
👁 Image
El Bisbe, filòsof i escriptor Fulbert de Chartres mor el 10 d'abril de 1028

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
👁 Image
El cal·lígraf Fujiwara no Yukinari mor el 3 de gener de 1028

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1028 d. C.»(en castellà).[Consulta: 31 desembre 2025].
  2. «Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic | enciclopedia.cat».[Consulta: 31 desembre 2025].
  3. Candeira, Alfonso Sánchez. Castilla y León en el siglo XI: estudio del reinado de Fernando I(en castellà). Real Academia de la Historia,1999. ISBN 978-84-89512-41-2.
  4. Sánchez Candeira, Alfonso (1999). Castilla y León en el siglo XI. Estudio del reinado de Fernando I. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 84-89512-41-8, p. 73
  5. Jacquet, Philippe;Noël, René;Philippart, Guy. Histoire de Namur: Nouveaux regards(en francès). Presses universitaires de Namur,2005,p.54. ISBN 978-2-87037-489-4.
  6. Helle, Knut. The Cambridge History of Scandinavia(en anglès). Cambridge University Press,2003-09-04,p.194. ISBN 978-0-521-47299-9.
  7. Revue de l'Anjou et de Maine et Loire(en francès). Librairie de Cosnier et Lachèse.,1852,p.165.
  8. 1 2 3 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  9. Moore, Robert I. Hérétiques: Résistances et répression dans l'Occident médiéval(en francès). Humensis,2017-08-21. ISBN 978-2-410-00666-7.
  10. Sansom, Sir George Bailey. A History of Japan to 1334(en anglès). Stanford University Press,1958,p.247. ISBN 978-0-8047-0523-3.
  11. René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Paris, Payot, 1965 (lire en ligne [archive])
  12. Luguern, Joël. Le Viêt-nam(en francès). KARTHALA Editions,1997,p.71. ISBN 978-2-86537-643-8.
  13. Roux, Jean-Paul. Un choc de religions: La longue guerre de l'islam et de la chrétienté (622-2007)(en francès). Fayard,2007-04-04. ISBN 978-2-213-64068-6.
  14. Peterson, David (2005). De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI (29). Brocar: Cuadernos de investigación histórica. pp. 7-26.
  15. Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours(en francès). Murray,1778,p.66.
  16. «Ordéric Vital». Arxivat de l'original el 2024-11-30.[Consulta: 31 desembre 2025].
  17. «JOVAYNI, EMĀM-AL-ḤARAMAYN»(en anglès americà). Encyclopaedia Iranica.[Consulta: 31 desembre 2025].
  18. «Alfons V de Lleó | enciclopedia.cat».[Consulta: 31 desembre 2025].
  19. Zétola, Bruno Miranda«FERNANDES, F. R. Sociedade e poder na baixa idade média portuguesa. Dos Azevedo aos Vilhena: as famílias da nobreza medieval portuguesa.».História: Questões & Debates,39,2,31-12-2003,p.113, 148 i 149. DOI: 10.5380/his.v39i0.2732. ISSN: 0100-6932.
  20. Simon Coiffer de Moret, Histoire du Bourbonnais et des Bourbons qui l'ont possédé, Volum 1, 1816 pàg. 99
  21. «Archbishop Bossuta [Catholic-Hierarchy]».[Consulta: 31 desembre 2025].
  22. «Bishop Fulbert [Catholic-Hierarchy]».[Consulta: 31 desembre 2025].
  23. «Constantí VIII | enciclopedia.cat».[Consulta: 31 desembre 2025].
  24. Enger, Erling. Oxford University Press,2011-10-31.
  25. Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 133.
  26. Lucien Musset, , Paris, Presses universitaires de France, 1951, 342 p. (OCLC 3005644).
  27. René Bornert, «Werner Ier, Werinhar, Werinhaire, Werinharius, Wicelinus (évêque de Strasbourg)», in Nouveau dictionnaire de biographie alsacienne, vol. 40, p. 4191-4192.
  28. Iwao, Seiichi;Sakamoto, Tarō;Hōgetsu, Keigo;Yoshikawa, Itsuji;Akiyama, Terukazu«73. Fujiwara no Michinaga (966-1027)».Dictionnaire historique du Japon,5,1,1980,p.54–55.
  29. Pierre Huard et Maurice Durand: Connaissance du Việt-Nam - Publication de l'École Française d'Extrême Orient édition 1954- réimpression 2010, p. 17
  30. Bailey, Harold Walter;Gray, Basil;Frye, Richard Nelson. The Cambridge history of Iran. Cambridge, New York; Melbourne:Cambridge university press,1975,p.773-774. ISBN 978-0-521-20093-6.
  31. Sun Chang, Kan-i et alii. The Cambridge history of Chinese literature. Cambridge, UK; New York:Cambridge University Press,2010. ISBN 978-0-521-11677-0.
  32. «Abū al-Fawāris | Būyid ruler | Britannica»(en anglès).Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-09.
  33. Bosworth, C. E.«Dailamīs in Central Iran: The Kākūyids of Jibāl and Yazd»(en anglès).Iran,8,1970,p.73. DOI: 10.2307/4299634.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1028