👁 Image La Catedral de Sant Juan el Vell de Perpinyà es consagra entre els anys 1025 i 1028👁 Image Alfons V de Lleó mor durant el setge de Viseu l'any 1028
👁 Image Canut el Gran de Dinamarca envaeix Noruega l'any 1028👁 Image Sanç III de Navarra conquesta Castella l'any 1028
Els fets més destacats de l'any 1028 són que Romà II esdevé emperador de l'Imperi Romà d'Orient degut a la mort de Constantí VIII, Canut II de Dinamarca conquesta Noruega i els Turcmans penetren a Azerbaidjan des d'Armènia.[1] Aquest any néix sant Robert de Molesmé i moren Constantí VIII, Alfons V de Lleó, Garcia Sánchez de Castella i el rei de la Taifa d'Almeria, Jairán.[1]
👁 Image Romà III Argir esdevé emperador romà d'Orient👁 Image L'emperador Lý Thái Tô de Dai Co Viet (nord del Vietnam) mor l'ay 1028
👁 Image L'emir d'Almeria, Jairán, mor l'1 de juliol de 1028El rei Sanç III de Navarra comença a conquerir parts del Comtat de Castella. El comtat de Cea passa l'influència de Sanç perquè la seva mare era germana de Pedro Fernández, el comte, que havai mort aquest any i no tenia descendents masculins.[4]
Primavera: Canut el Gran desembarca a Noruega.Olaf Haraldsson, que intentava imposar el cristianisme al seu país és capturat pels nobles noruecs pagans aliats de Canut. Olav es refugia a Nóvgorod. Caut s'apodera del país i deixa que el jarlHåkon Eiriksson sigui el seu governador i torna a Anglaterra després d'haver cedit el govern de Regne de Dinamarca al seu fill Hardecanut.[6]
14 de juliol: Consagració de l'abadia de l'abadia de Ronceray d'Angers (Nostre Dama de la Caritat) pel bisbe d'Angers, Hubert de Vendôme. Aquest és un convent femení fundat per la comtessa Hildegarda, esposa de Folc III Nerra[7]
Els tanguts (tibetans) destrueixen el regne uigur de Gansu i funden el regne dels Xixia (1030-1227) a la serra d'Ordos, Alxa i Gansu. Aquest estat té un caràcter feudal, els seus habitants són agricultors i tenen una cultura avançaca que utilitza una escriptura en ideogrames xinesos.[11][
21 de desembre: Erling Skjalgsson (n. 965) cabdill víking de Noruega. Defensor del sistema social nuruec que va lluitar per conservar els petits regnes autònoms i el thing, l'assemblea d'homes lliures típica dels països escandinaus i contra les reformes feudals d'Olaf II el Sant.[24]
31 de març: Lý Thái Tô, rei del Đại Việt des de l'any 1009 a la seva mort. És el fundador de la Dinastia Lý. És cèebbre per haver evitat que els xinesos envaïssin Dai Viêt.[29]
↑Sánchez Candeira, Alfonso (1999). Castilla y León en el siglo XI. Estudio del reinado de Fernando I. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 84-89512-41-8, p. 73
↑Peterson, David (2005). De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI (29). Brocar: Cuadernos de investigación histórica. pp. 7-26.
↑Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 133.
↑Lucien Musset, , Paris, Presses universitaires de France, 1951, 342 p. (OCLC 3005644).
↑René Bornert, «Werner Ier, Werinhar, Werinhaire, Werinharius, Wicelinus (évêque de Strasbourg)», in Nouveau dictionnaire de biographie alsacienne, vol. 40, p. 4191-4192.
↑Iwao, Seiichi;Sakamoto, Tarō;Hōgetsu, Keigo;Yoshikawa, Itsuji;Akiyama, Terukazu«73. Fujiwara no Michinaga (966-1027)».Dictionnaire historique du Japon,5,1,1980,p.54–55.
↑Pierre Huard et Maurice Durand: Connaissance du Việt-Nam - Publication de l'École Française d'Extrême Orient édition 1954- réimpression 2010, p. 17
↑Bailey, Harold Walter;Gray, Basil;Frye, Richard Nelson. The Cambridge history of Iran. Cambridge, New York; Melbourne:Cambridge university press,1975,p.773-774. ISBN 978-0-521-20093-6.
↑Sun Chang, Kan-i et alii. The Cambridge history of Chinese literature. Cambridge, UK; New York:Cambridge University Press,2010. ISBN 978-0-521-11677-0.