| Tipus | any aC 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 133 aC (cxxxiiiaC) |
| Islàmic | 778 aH – 777 aH |
| Xinès | 2564 – 2565 |
| Hebreu | 3628 – 3629 |
| Calendaris hindús | -77 – -76 (Vikram Samvat) 2969 – 2970 (Kali Yuga) |
| Persa | 754 BP – 753 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 118 |
| Ab urbe condita | 621 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segleiiiaC - segleiiaC - segleiaC | |
| Dècades | |
| 160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC | |
| Anys | |
| 136 aC 135 aC 134 aC - 133 aC - 132 aC 131 aC 130 aC | |
El 133 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pisó Frugi i Escèvola o també any 621 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «133 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Àsia menor
[modifica]- El darrer rei de Pèrgam, Àtal III, deixa per testament el regne al Senat i al poble de Roma.[2]
Síria
[modifica]- Antíoc VII Sidetes, rei selèucida, ocupa Jerusalem i fa les paus amb els jueus. Dirigeix la seva atenció contra l'Imperi Part.[3]
República Romana
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Calpurni Pisó Frugi i Publi Muci Escèvola.[4]
- Muci Escèvola, a petició d'Escipió Nasica s'oposa a al segon tribunat de Tiberi Semproni Grac, però diu que ho farà de forma suau, ja que no vol ser el primer a utilitzar la violència ni condemnar a mort a cap ciutadà sense judici. Nasica havia cridat els cònsols a salvar la República, i proclama: «si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin». Surt del temple de Fides, on el Senat està reunit, seguit per molts senadors, i la gent els obre pas mentre avancen. Grac mor assassinat quan cau al voler escapar.[5]
- Api Claudi Pulcre, enemic permanent de Publi Corneli Escipió Emilià Africà, és comissionat per a la divisió de terres juntament amb Tiberi Semproni Grac i Gai Grac. La mort de Tiberi Grac impedeix la seva actuació.[4]
Sicília
[modifica]- El Senat envia Pisó Frugi a Sicília a lluitar contra els esclaus revoltats en el curs de la Primera Guerra Servil. Aconsegueix una victòria parcial, però no els pot dominar.[6]
Hispània
[modifica]- Fi de la Guerra de Numància. Publi Corneli Escipió Africà Emilià, que l'any anterior (134 aC) havia posat setge a Numància, veu com la ciutat es rendeix sense condicions per la falta d'aliments. Alguns numantins prefereixen la mort i altres es lliuren als romans i són venuts com esclaus. Cinquanta dels seus habitants adornaran el triomf d'Emilià. Els romans arrasen la ciutat, i Emilià rep el renom de Numantí, a més del d'Africà.[7]
Antiga Xina
[modifica]- Un gran exèrcit de la dinastia Han, amb comandants com Li Guang intenten una emboscada al Chan-yu[a] dels xiongnus en la batalla de Mayi. El combat acaba sense un vencedor clar. Va ser l'inici de la Guerra Han-Xiongnu.[8]
Necrològiques
[modifica]- Àtal III de Pèrgam.[9]
- Tiberi Semproni Grac, polític romà (assassinat).[5]
- Api Claudi Pulcre, cònsol l'any 143 aC, mor poc després que Tiberi Semproni Grac.[4]
Notes
[modifica]- ↑ És el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i l'Àsia central durant vuit segles
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]:Eisenbrauns,1989,p.115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Shipley, Graham. The Greek World After Alexander, 323-30 B.C.. Londres:Roudletge,2000,p.318-319. ISBN 9780415046176.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 8
- 1 2 3 Titus Livi. Epítom, LVII
- 1 2 Plutarc. Vides paral·leles: Tiberi Grac, C, 9
- ↑ Apià. Història de Roma. Hispània, VI, 99
- ↑ Smith, William (ed.).«22. Scipio».A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology.[Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Lewis, Mark Edward. The Early Chinese Empires: Qin and Han. Cambridge, Mass.:Belknap,2010,p.143-144. ISBN 9780674057340.
- ↑ Asimov, Isaac. Constantonopla: el imperio olvidado. Madrid:Alianza,2011,p.27. ISBN 9788420652818.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 133 aC