VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/134_aC

⇱ 134 aC - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
👁 Infotaula nombre
134 aC
Tipusany aC 👁 Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià134 aC (cxxxivaC)
Islàmic779 aH 778 aH
Xinès2563 2564
Hebreu3627 3628
Calendaris hindús-78 -77 (Vikram Samvat)
2968 2969 (Kali Yuga)
Persa755 BP 754 BP
Armeni-
Rúnic117
Ab urbe condita620
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segleiiiaC - segleiiaC - segleiaC
Dècades
160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC
Anys
137 aC 136 aC 135 aC - 134 aC - 133 aC 132 aC 131 aC

El 134 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flac i Emilià o també any 620 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «134 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Judea

[modifica]

República Romana

[modifica]

Sicília

[modifica]

Hispània

[modifica]
  • Escipió Emilià és enviat a Hispània Citerior per posar final a la guerra de Numància. Recluta 20.000 homes i 40.000 soldats aliats, entre ells la cavalleria númida de Jugurta. Construeix una anella de set fortaleses al voltant de Numància, abans de començar el setge. Després de patir la pesta i la fam, la majoria dels numantins supervivents es suïciden abans de rendir-se a Roma l'any següent, el 133 aC.[5]
  • Quint Fabi Buteó és qüestor aquest any i el seu oncle (segons Apià) Escipió Emilià, li dona el comandament de quatre mil voluntaris allistats a Roma per lluitar contra els celtibers a la guerra de Numància.[6]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]:Eisenbrauns,1989,p.115. ISBN 9780931464508.
  2. Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 7
  3. 1 2 Titus Livi. Epítom, LVI
  4. Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, III, 19, 7
  5. Smith, William (ed.).«22. Scipio».A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology.[Consulta: 18 juliol 2024].
  6. Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 84