VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Kranj

⇱ Kranj - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
👁 Plantilla:Infotaula geografia política
Kranj
Tipusciutat 👁 Modifica el valor a Wikidata
Lloc
👁 Map
46°14′20″N, 14°21′20″E / 46.23887°N,14.35561°E / 46.23887; 14.35561
EstatEslovènia
MunicipalitatCity Municipality of Kranj (en) 👁 Tradueix
👁 Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població37.605 (2022) 👁 Modifica el valor a Wikidata
(254,09 hab./km²)
Geografia
Superfície148 km² 👁 Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSava i Kokra 👁 Modifica el valor a Wikidata
Altitud386 m-387 m 👁 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal4000 👁 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic04 👁 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2SI-052 👁 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webkranj.si 👁 Modifica el valor a Wikidata
👁 Image
Arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik

Kranj (alemany: Krainburg) és la quarta ciutat més gran d'Eslovènia, aproximadament a 20 km cap al nord de Ljubljana amb una població de 37.553 habitants al centre i 56.081 a la mancomunitat de tots els barris exteriors el 2017.[1] Situada a la part central de Gorenjska, la regió nord-occidental d'Eslovènia, al peu de les muntanyes. És principalment una ciutat industrial amb una forta indústria electrònica. També ha conservat un nucli antic medieval al punt de trobada dels rius Kobra i Sava.

La ciutat se situa a la connexió ferroviària i viària entre Ljubljana, Jesenice, Villach i Múnic. L'aeroport de Ljubljana (a Brnik) també és molt a prop de Kranj.

El nom de l'antiga província austríaca de la Carniola (fins al 1918, en eslovè Kranjska) prové d'aquesta ciutat, de la qual fou originàriament la seva capital, juntament amb els Alps carnians, actualment a la frontera entre Àustria i Itàlia.

Història

[modifica]

El promontori de roca grisa en el qual la ciutat antiga de Kranj estava situada va ser habitada des del segleiaC a l'edat mitjana, que es convertiria en un centre de comerç important i per això adquiria l'estatus de ciutat al seglexiii. El desenvolupament de la indústria de ferro a Gorenjska i Carinthia al seglexvi també va influir en el creixement econòmic de la ciutat. Els primers fabricants apareixien a la primera meitat del seglexix i s'incrementaren al pas cap al seglexx. D'aquesta manera, Kranj es convertia en centre econòmic, comercial, cultural, administratiu, educatiu, i religiós de la regió de Gorenjska, tal com ho és encara avui dia.

Kranj també s'anomena la ciutat de Preseren perquè el poeta més gran d'Eslovènia, France Preseren (1800-1849), hi va viure, treballar i morir.

Economia

[modifica]

Hi destaquen la indústria de pneumàtic, calçat, teixit i electrònica.[2]

Llocs d'interès

[modifica]
👁 Image
L'església de Sant Kancijan
  • les arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik,
  • l'ajuntament del seglexvi i xvii,
  • la casa Pavslar,
  • el castell Kislkamen.
  • l'església de Sant Kancijan, monument gòtic completat el 1491,
  • l'església de Rozenvenska ('Rosari'),
  • l'església de Sant Sebastià.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kranj