VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Miguel_Bernardo

⇱ Miguel Bernardo Bianquetti - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miguel Bernardo)
👁 Plantilla:Infotaula persona
Miguel Bernardo Bianquetti
Biografia
Naixement19 desembre 1951 👁 Modifica el valor a Wikidata
(74 anys)
Ceuta (Espanya) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,83 m 👁 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista 👁 Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 👁 Modifica el valor a Wikidata
-
Nacionalitat esportivaEspanya 👁 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol 👁 Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa central 👁 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria 👁 Modifica el valor a Wikidata
Equip 👁 Nombre de partits/curses jugades
👁 Nombre de punts/gols anotats
1970–1973 Cadis CF 77(4)
1973–1988 FC Barcelona 391(20)
Selecció nacional 👁 Nombre de partits/curses jugades
1975–1976 👁 Image
Espanya
2(0)
1975–1976 👁 Image
Espanya Amateur
2(0)
Participà en
juny 1980Eurocopa 1980
juny 1978Mundial de Futbol 1978 👁 Modifica el valor a Wikidata


👁 FIFA: 46523
👁 UEFA: 38090
👁 BDFutbol: 3014
👁 Modifica el valor a Wikidata

Miguel Bernardo Bianquetti (Ceuta, 19 de desembre de 1951), conegut com a Migueli i també amb el sobrenom de Tarzan, és un dels futbolistes més rellevants de la història del futbol espanyol i, especialment, del FC Barcelona. Abans d'arribar a Barcelona havia jugat al Ceuta i al Cadis, i amb 17 anys va ser rebutjat pel Reial Madrid.[1] Va jugar 15 temporades consecutives al primer equip del Barça, entre 1973 i 1988, gairebé sempre com a defensa central titular. Quan es va retirar ho va fer com el jugador que més partits havia disputat amb el primer equip en la història del club, amb 664,[2] dels quals 549 foren oficials. Posteriorment Xavi Hernández, va superar el seu rècord la temporada 2011/2012.[3] També l'han superat Puyol, Iniesta i Messi.[4]

Defensa central dotat d'un imponent físic, va destacar per la seva força i potència, pel seu orgull i infatigable entrega en tots els partits, i per la personalitat i caràcter, que en va fer un líder respectat per companys i rivals. Va ser considerat un dels millors defenses d'Europa de la seva època, i encara avui és un mite en la memòria dels afeccionats culers. Al llarg dels seus quinze anys al Barcelona va col·leccionar fins a onze títols de primer nivell.

Migueli va ser 32 vegades internacional amb la selecció espanyola, entre 1974 i 1980. Va participar en la Copa del Món de Futbol de l'Argentina de 1978, i a l'Eurocopa de Futbol d'Itàlia de 1980. Va debutar de la mà de Ladislau Kubala el 20 de novembre de 1974, davant d'Escòcia, i va tancar la seva participació amb Espanya el setembre de 1980, enfront d'Hongria. Retirat al final de la temporada 1988-89, el Barça va organitzar-li un partit d'homenatge contra la selecció de Bulgària, celebrat al Camp Nou. Abandonat el futbol professional, Migueli es va desvincular completament d'aquest esport i va orientar la seva vida a una de les seves grans passions, l'art.

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Valle, J.M.«El momento crucial de Migueli».El Mundo Deportivo,19-05-1973[Consulta: 9 octubre 2024].
  2. «Nota biogràfica de Migueli». lloc web del FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2009-02-21.[Consulta: 25 octubre 2011].
  3. «Nota biogràfica de Xavi, temporada 2011-2012». lloc web del FC Barcelona. Arxivat de l'original el 2011-07-12.[Consulta: 25 octubre 2011].
  4. «https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1108911/messi-iguala-els-674-partits-diniesta-amb-el-barca». FC Barcelona.[Consulta: 31 agost 2019].
  5. Maldonado, Julio«Los 50 mejores partidos de la historia: Barcelona 2-1 Standard de Lieja Recopa 1982».Marca,23-04-2020[Consulta: 21 maig 2025].
  6. Poquí, Joan«La segunda Recopa del Barça».El Mundo Deportivo,12-05-2020[Consulta: 21 maig 2025].

Enllaços externs

[modifica]