VOOZH about

URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Utrecht

⇱ Utrecht - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Vés al contingut
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
👁 Plantilla:Infotaula geografia política
Utrecht
Tipusmunicipi dels Països Baixos i cycling city (en) 👁 Tradueix
👁 Modifica el valor a Wikidata
Lloc
👁 Image
👁 Modifica el valor a Wikidata
👁 Map
52°05′27″N, 5°07′18″E / 52.0908°N,5.1217°E / 52.0908; 5.1217
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaUtrecht 👁 Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població359.370 (2021) 👁 Modifica el valor a Wikidata
(3.618,3 hab./km²)
Llars172.749 (2015) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície99,32 km² 👁 Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMerwedekanaal, Leidse Rijn, Drift (en) 👁 Tradueix
, Oudegracht (en) 👁 Tradueix
, Minstroom, Vecht, Plompetorengracht (en) 👁 Tradueix
, Vaartse Rijn (en) 👁 Tradueix
, Zwarte Water, Utrecht (en) 👁 Tradueix
, Vleutense Wetering (en) 👁 Tradueix
, Kruisvaart (en) 👁 Tradueix
, Biltsche Grift (en) 👁 Tradueix
, Stadsbuitengracht (en) 👁 Tradueix
, Kromme Nieuwegracht (en) 👁 Tradueix
, Nieuwegracht (en) 👁 Tradueix
, Kromme Rijn i Amsterdam-Rijnkanaal 👁 Modifica el valor a Wikidata
Altitud5 m 👁 Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiucol·legi de l'alcalde i els regidors d'Utrecht 👁 Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Municipal d'Utrecht , (Escó: 45) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Batle 👁 Modifica el valor a Wikidata
Sharon Dijksma (2020–) 👁 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal3450–3455, 3546 i 3500–3585 👁 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic030 👁 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNL310 👁 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webutrecht.nl 👁 Modifica el valor a Wikidata

👁 Facebook: GemeenteUtrecht
👁 X: Gemeenteutrecht
👁 Instagram: gemeenteutrecht
👁 LinkedIn (empresa): gemeente-utrecht
👁 Youtube (canal): UCqiIU1WBubDYC-QpX8bCcBA
👁 Modifica el valor a Wikidata
👁 Image
Casa natal del papa Adrià VI

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (359.376 habitants el 2021).

Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht,[1] que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.

El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

Geografia urbana

[modifica]

Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.

Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils neerlandesa, Nederlandse Spoorwegen ('Ferrocarrils Neerlandesos'). L'equip de futbol d'Utrecht és l'FC Utrecht.

👁 Districtes d'Utrecht
  1. Binnenstad
  2. Utrecht-Oost
  3. Leidsche Rijn
  4. Utrecht-West
  5. Overvecht
  6. Utrecht-Zuid
  7. Utrecht-Noordoost
  8. Utrecht-Zuidwest
  9. Utrecht-Noordwest
  10. Vleuten-De Meern
👁 Image
Torre de la Catedral.
👁 Image
L'Oudegracht, és un dels canals del centre d'Utrecht.

Població en els municipis

[modifica]

Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.

Prop del 69% de la població és neerlandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. El 2021 tenia 359.376 habitants.

Ajuntament

[modifica]

Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per:

Composició del consistori
Partit196219661970197419781982198619901994199820002006
PvdA181316171615191299714
GL332556589988
VVD4569610756655
SP------112335
CDA20201713151210106444
D66--4132289313
Leefbaar Utrecht---------9143
CU---------112
Burger en Gemeenschap----------21
CP (86)/CD/Nederlands Blok-------141--
Altres-4----2-----
Total454545454545454545454545

Història

[modifica]

La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisones. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.

El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.[2]

Cultura

[modifica]
👁 Image
Rietveld Schröder House.

La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del seglexvi.

Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

Museus

[modifica]

Persones il·lustres

[modifica]

Arts

[modifica]

Esports

[modifica]

Ciència

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Agermanaments

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Alcoberro, Agustí«El primer conflicte global».Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens[Barcelona],núm. 108,9-2011,p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  2. Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154

Enllaços externs

[modifica]