VOOZH about

URL: https://ca.wiktionary.org/wiki/capejar

⇱ capejar - Viccionari, el diccionari lliure


Vés al contingut
De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:central /kə.pəˈʒa/
balear /kə.pəˈd͡ʒa/, /kə.pəˈʒa/
Occidental:nord-occidental /ka.peˈʒa/
valencià /ka.peˈd͡ʒaɾ/, /ka.peˈd͡ʒa/

Verb

[modifica]

capejarintr.

  1. Moure el cap diverses vegades de dalt a baix.
    I la teringa de dromedaris parteix capejant, i de bon pas,...[1]
  2. Efectuar moviments a dalt i a baix una embarcació, de proa a popa, a causa de l'onatge.
    Hi hagué un silenci tens, les dues naus es gronxaven, més lenta la gran, capejant més el llaüt.[2]

Conjugació

[modifica]
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes no personals Notes
simples compostes
infinitiu capejar haver capejat
gerundi capejant havent capejat
participi capejat, capejada, capejats, capejades
Formes personals simples
indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present capejo capeges capeja capegem capegeu capegen
capege val
capegi sept
capeig capejam capejau bal
imperfet capejava capejaves capejava capejàvem capejàveu capejaven
passat simple capegí capejares capejà capejàrem capejàreu capejaren
futur capejaré capejaràs capejarà capejarem capejareu capejaran
condicional capejaria capejaries capejaria capejaríem capejaríeu capejarien
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès
present capegi capegis capegi capegem capegeu capegin
capege capeges capege capegen occ, bal
imperfet capegés capegessis capegés capegéssim capegéssiu capegessin
capegesses capegéssem capegésseu capegessen
capejàs capejassis capejàs capejàssim capejàssiu capejassin bal
capejasses capejàssem capejàsseu capejassen val, bal (1)
capejara capejares capejara capejàrem capejàreu capejaren val
imperatiu tu vostè nosaltres vosaltres/vós vostès
present capeja capegi capegem capegeu capegin
capejau bal
capege capegen occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... capejat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... capejar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... capejat
passat anterior
o perifràstic
haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... capejat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... capejat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... capejat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... capejar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... capejat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... capejat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anterior
perifràstic
vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... capejat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: capejo, capeja, capegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

[modifica]
Moure el cap diverses vegades de dalt a baix

Verb

[modifica]

capejartrans.

  1. Torejar fent sevir la capa.
    Va sortir el primer toro, i, per més que va capejar-lo, encara no,l va agafar...[3]
  2. Resistir el mal temps navegant a la capa, amb les veles plegades i el timó a sotavent.
    Pastrana mantenia el timó a totes les passades capejant el temporal.[4]
  3. (castellanisme) trampejar
    La situació de fallida, doncs, es capejava com bonament era factible.[5]

Traduccions

[modifica]
Navegar a la capa

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Rafel Ginard Bauçà, Sant Antoni abat, 2003
  2. Pere Morey Servera, La magrana de foc, 2013
  3. Santiago Rusiñol, Aucells de fang, 1905
  4. Vicente Gascón Pelegrí, Sant Bernat de Rascanya
  5. Joan Puigbert i Busquets, Política municipal a la Girona de la Restauració: 1874-1900, 2000