Voozh

De Viccionari

Potser volíeu: dir.

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈdi/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈdi/
valencià /ˈdiɾ/, /ˈdi/

Rimes: -i(ɾ)
Homòfon: di
Etimologia: Del llatí dīcere, segle XII.

Verb

[modifica]

dirtrans., pron.‎(pronominaldir-se, impersonaldir-hi)

Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.
Tenir un significat personal, donar importància.
A mi això no em diu res.
Estar en equilibri.
Aquestes flors no hi diuen en aquesta habitació.

Conjugació

[modifica]

Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dir			haver dit
gerundi	dient			havent dit
participi	dit, dita, dits, dites
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dic	dius	diu	diem	dieu	diuen
present	deim	deis	bal
imperfet	deia	deies	deia	dèiem	dèieu	deien
imperfet	déiem	déieu	val
passat simple	diguí	digueres	digué	diguérem	diguéreu	digueren
futur	diré	diràs	dirà	direm	direu	diran
condicional	diria	diries	diria	diríem	diríeu	dirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	digui	diguis	digui	diguem	digueu	diguin
present	diga	digues	diga	diguen	occ, bal
imperfet	digués	diguessis	digués	diguéssim	diguéssiu	diguessin
	diguesses	diguéssem	diguésseu	diguessen
	diguera	digueres	diguera	diguérem	diguéreu	digueren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	digues	digui	diguem	digueu	diguin
	–	diga	diguen	occ, bal
	–	digau	bal
	–	dis	val
L'imperatiu «dis» s'usa en parlars valencians pronominalment.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
gerundi	diguent
imperfet	dia	dies	dia	díem	díeu	dien
	diva	dives	diva	dívam	dívau	diven	n-occ
	dieva	dieves	dieva	diévem	diéveu	dieven	n-occ, alg
futur	diuré	diuràs	diurà	diurem	diureu	diuran	alg
futur	digueré	digueràs	diguerà	diguerem	diguereu	digueran	alg
condicional	diuriva	diurives	diuriva	diurívem	diuríveu	diuriven	alg
condicional	digueriva	diguerives	digueriva	diguerívem	digueríveu	digueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	digos	digo	centr, n-occ
present	digam	digau	occ
imperfet	diguessa	diguéssom	diguéssou	n-occ
imperfet	diguessi	diguessi	alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dit
perfet	havem	haveu					... dit
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dir
passat perifràstic	vares	vàrem	vàreu	varen			... dir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver	vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dit
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... dit
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... dir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dit
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... dit
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dit
	haguesses	haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dit
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... dit

Paradigmes de flexió: dic, diu, diem

Variants

[modifica]

dire, arcaic
diure, en alguerès
di, col·loquial, seguit de pronoms febles.
Dir-vos-el → Di-us-el

dir-hi la seva
dir-ne
és a dir
és un dir = aproximadament així
a misses dites = tard
dit i fet = immediatament, ràpidament
voler dir = significar

Traduccions

[modifica]

Expressar-se amb el llenguatge

Afrikaans: sê^(af)
Albanès: them^(sq)
Alemany: sagen^(de)
Anglès: say^(en)
Àrab: قَالَ‎^(ar)
Armeni: ասել^(hy) ‎(assel)
Asturià: dicir^(ast)
Basc: esan^(eu)
Belarús: гавары́ць^(be) ‎(havarits)
Bengalí: বলা^(bn)
Birmà: ဆို^(my)
Bretó: lavaret^(br)
Búlgar: ка́звам^(bg) ‎(kàzvam)
Castellà: decir^(es)
Coreà: 말하다^(ko) ‎(malhada)
Danès: sige^(da)
Eslovac: hovoriť^(sk), povedať^(sk)
Eslovè: reči^(sl), povedati^(sl)
Esperanto: diri^(eo)
Estonià: ütlema^(et)
Feroès: siga^(fo)
Finès: sanoa^(fi)
Francès: dire^(fr)
Friülà: dî^(fur)
Gallec: dicir^(gl)
Georgià: თქმა^(ka) ‎(tkma)
Grec antic: λέγω^(grc) ‎(légō)
Hebreu: אָמַר^(he)
Hindi: बोलना^(hi)
Hongarès: mond^(hu)
Ídix: זאָגן^(yi)
Indonesi: berkata^(id)
Irlandès: abair^(ga)
Islandès: segja^(is)
Italià: dire^(it)
Japonès: 言う^(ja)
Kazakh: aйту^(kk) ‎(aytw/aitu)
Khmer: ថា^(km)
Kurd: gotin^(ku)
Laosià: ເວົ້າ^(lo)
Letó: sacīt^(lv)
Lituà: sakyti^(lt)
Llatí: dicere^(la)
Llombard: dir^(lmo)
Macedoni: кажува^(mk)
Malai: kata^(ms), cakap^(ms)
Manxú: ᠰᡝ^(mnc)
Mongol: хэлэх^(mn)
Neerlandès: zeggen^(nl)
Noruec: si^(no)
Occità: dire^(oc)
Persa: گفتن‎^(fa)
Polonès: mówić^(pl), powiadać^(pl)
Portuguès: dizer^(pt)
Quítxua: ñiy^(qu)
Retoromànic: dir^(rm), deir^(rm)
Romanès: zice^(ro), spune^(ro)
Romaní: phenel^(rom)
Rus: говори́ть^(ru) ‎(govorit), сказа́ть^(ru) ‎(skazat)
Sànscrit: वदति^(sa)
Serbocroat: говорити^(sh), govoriti^(sh), казати^(sh), kazati^(sh)
Sicilià: diri^(scn), diri^(scn)
Suec: säga^(sv)
Tadjik: гуфтан^(tg)
Tagal: sabihin^(tl)
Tahitià: ta parau^(ty)
Tai: กล่าว^(th)
Tàtar: әйтергә^(tt)
Turc: demek^(tr)
Txec: povědět^(cs)
Urdú: کہنا‎^(ur)
Uzbek: demoq^(uz)
Való: dire^(wa)
Vietnamita: nói^(vi)
Xinès: 說^(zh) ‎(说, shuō)

Miscel·lània

[modifica]

Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

[modifica]

Etimologia: Del llatí dīcere.

Verb

[modifica]

dir

Conjugació

[modifica]

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	dir
gerundi	dient
participi	dit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	dic	dius	diu	deim	deits	dien
	diem	diets	diuen
	dieu
imperfet	deïa	deïes	deïa	deíem	deíeu	deïen
	deya	deyes	deya	dèyem	dèyets	deyen
	deia	deies	deia	dèiem	dèiets	deien
	dèieu
	dèiets
passat simple	dix	dixeres	dix	dixérem	dixérets	dixeren
	dixi	digueres	dixé	diguérem	dixéreu	digueren
	diguí	digué	diguérets
	diguéreu
futur	diré	diràs	dirà	direm	direts	diran
futur	direu
condicional	diria	diries	diria	diríem	diríets	dirien
condicional	diríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	diga	digues	diga	digam	digats	diguen
	diguem	digau
	diguets
	digueu
imperfet	digués	diguesses	digués	diguérem	diguéssets	diguessen
	diguera	digueres	diguera	dixérem	diguésseu	digueren
	dixés	dixesses	dixés	diguéssem	diguérets	dixessen
	dixera	dixeres	dixera	dixéssem	diguéreu	dixeren
	dixéssets
	dixésseu
	dixérets
	dixéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	digues	diga	digam	digats	diguen
	–	diguem	digau
	–	diguets
	–	digueu

Vegeu també

[modifica]

Obres de referència: DCVB, Faraudo

Alemany

[modifica]

Pronúncia ^(AFI): /diːɐ̯/;
Àudio: ^ⓘ
Etimologia: Del protogermànic *þiz.

Pronom

[modifica]

dir

tu, a tu, et
Ich spiele mit dir aber ohne sie.
Jo jugo amb tu però amb ella no.

Ich gebe dir einen Kuss.
Et faig un petó.

Relacionats

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=dir&oldid=2425958»

Categories:

Categories ocultes:

URL: https://ca.wiktionary.org/wiki/dir

⇱ dir - Viccionari, el diccionari lliure

Català

Verb

Conjugació

Variants

Sinònims

Antònims

Derivats

Compostos i expressions

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Català antic

Verb

Conjugació

Vegeu també

Alemany

Pronom

Relacionats